Fernández Díaz diu que la meitat de mesquites de línia radical són a Catalunya

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dimecres que, de les 1.264 mesquites que hi ha a tot Espanya, 98 formen part de la línia més radical de l'Islam, la vinculada al salafisme, i que d'elles, 50 estan ubicades a Catalunya.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, en la que s'ha referit a l'operació que contra el terrorisme gihadista estan portant a terme avui els Mossos d'Esquadra en diverses localitats de Catalunya, el ministre ha detallat que algunes d'aquestes mesquites més radicals estan situades a Salt (Gironès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Reus (Baix Camp) i Torredembarra (Tarragonès).

També ha reconegut Fernández Díaz que aquests llocs són motiu d'especial seguiment policial per impedir que siguin un focus de radicalització i es converteixin en llocs de reclutament d'integristes a Catalunya, i ha remarcat que “hi ha un mapa de risc i línies d'investigació obertes contra les cèl·lules d'aquest tipus que pot haver, perquè no es pot abaixar guàrdia”.

El ministre ha recordat que “només en aquest any a Catalunya s'ha detingut 29 persones, i que amb les 9 detencions que s'han produït avui són 38, el que demostra que el risc existeix i que és veritat”.

Per al ministre de l'Interior, encara que el risc està a tot arreu, Catalunya és un dels territoris on el gihadisme és potencialment més probable, perquè “en aquesta comunitat viu gairebé un terç de la població musulmana que resideix a Espanya, i es concentren en una determinada zona”.

En les seves declaracions, ha qualificat com molt bona la col·laboració que hi ha amb la comunitat islàmica i de positiva la relació amb els imans, encara que ha reconegut que l'adoctrinament de gihadistes en el conjunt d'Espanya s'ha fet fins a l'any 2012 al voltant dels centres de culte.

Ha puntualitzat a més que actualment el 80 % de la radicalització i captació, i tota la logística que representa la integració a una organització d'aquest tipus, es fa a través d'internet i les xarxes socials, i només el 20 % en els centres de culte.

S'ha referit igualment a la importància del Codi Penal per a aquest tipus de delictes i com s'està imputant als detinguts per col·laboració amb el terrorisme i adoctrinament passiu a través de la xarxa, delictes que abans no estaven tipificats per fer front a aquesta amenaça, però que sí ho estan en la nova llei que entrarà en vigor al juliol d'aquest any.

En aquest sentit, ha puntualitzat que fins ara s'atacava el terrorisme convencional, com el d'ETA o Grapo, que tenien una integració jerarquitzada, i es podia saber quin era l'acció i l'objectiu, però que el terrorisme gihadista no té aquesta dependència perquè l'adoctrinament es fa majoritàriament a través d'internet i xarxes socials.