Amics després de tot
vilafranca del penedès · Després d'anys de disputes, CiU va haver de pactar amb el PSC per garantir l'estabilitat d'un govern molt criticat per l'oposició per la falta de consens
Dos anys després de les eleccions municipals del 2011, l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull (CiU), i el número 1 del PSC a la capital del Penedès, Francisco Romero, van signar un pacte de govern (2013) que posava fi a una llarga història de tensions i disputes entre les dues formacions, amb mocions de censura consumades incloses. Amb aquest acord, que tant convergents com socialistes valoren “positivament” –de fet ningú descarta que es pugui repetir de nou–, van aconseguir d'un dia per l'altre la majoria de regidors en el ple municipal, un fet que ha permès un segon tram de mandat molt més tranquil per al nou govern municipal.
Durant la primera part de la legislatura, CiU, en minoria, es va trobar amb dos grans problemes que van dificultar la gestió municipal. En primer lloc, la forta davallada en ingressos, amb descensos de fins al 20% en aquest capítol en el pressupost municipal. I, en segon terme, una oposició molt dura. “La CUP i ERC deien que no a tot, era impossible pactar amb ells. Al final o pactàvem amb el PSC o no tiràvem res endavant”, explica Regull, que destaca que, malgrat aquesta situació de “bloqueig”, es va anar reduint l'endeutament municipal, un fet que ha permès reconduir la situació sense acollir-se a cap pla de rescat. De fet, ara mateix Vilafranca és la segona ciutat de més de vint mil habitants de Barcelona menys endeutada.
Sens dubte, el PSC ha estat el gran aliat de Convergència, tant en l'oposició com en el govern. Ja en aquest segon escenari s'han tirat endavant les grans obres del mandat: les més destacades, l'inici de les obres d'urbanització que han de cobrir definitivament les vies del tren al seu pas per la ciutat i les obres de reforma de l'escola municipal d'art Arsenal (400.000 euros). “Tot això ha estat possible gràcies a aquest acord de govern. Hem pres acords d'inversió importants, també en àmbits que depenien de la Generalitat, com ara llars d'infants, escola pública i plans d'ocupació”, ressalta el socialista Francisco Romero.
Sense estratègia de ciutat
Des de l'oposició es té una visió molt diferent del mandat, especialment del segon tram. D'entrada es critica la manca de diàleg de l'equip municipal un cop assumida la majoria per buscar projectes de consens i de participació ciutadana. Sobretot, però, la crítica més repetida des de la bancada opositora és la falta de concreció del govern en diversos projectes municipals que s'havien de tirar endavant durant aquests quatre anys. D'aquests, destaquen la paralització d'inversions previstes –pisos de lloguer o el centre cívic de l'Espirall– i la situació de l'Escola del Cava i el Vi (Escavi), una institució inaugurada el 2013 amb l'objectiu de convertir-se en un referent acadèmic del sector però que, a hores d'ara, continua a les beceroles. “El projecte ha quedat frustrat i ara hem de veure com el reconvertim”, explica Mònica Hill, que debuta amb força com a candidata d'ERC. “A Vilafranca, hi falta ja un govern que provoqui un gir social a la ciutat”, afegeix.
La CUP, que es marca com a objectiu “trencar” la majoria que formen CiU i el PSC, va un pèl més enllà i acusa el govern “de no tenir pla estratègic”, segons sentencia Llorenç Casanova, fins ara número 1 dels cupaires, lloc que en aquestes eleccions cedeix a Marcel Martínez. En una línia semblant s'expressa Toni Peñafiel (ICV), número 2 de Vilafranca en Comú, plataforma formada, entre d'altres, per ecosocialistes, Podem i Procés Constituent: “Abans del 2013 vam aconseguir introduir millores en despesa social. Després, la resta de partits vam perdre tota possibilitat d'incidir en l'Ajuntament.” El PP, d'altra banda, també aspira a tenir més incidència en el nou equip municipal.