“S'han generat uns taps que no permeten prendre decisions”

És una iniciativa que neix com a resposta d'un context específic i molt extraordinari, sense cap posició prèvia, sinó com una conseqüència natural d'una lectura de la situació actual i de les necessitats... És de caràcter ciutadà i de persones que no estan vinculades a cap partit polític i amb voluntat clara de guanyar per intervenir i incidir en aquesta realitat.

Cal entendre bé el procés de confluència. Neix com a resposta a una situació i amb voluntat de canvi, de guanyar i poder incidir. Es convida altres grups que s'hi vulguin afegir i, els que ho interpreten de la mateixa manera, s'hi sumen i donen el seu suport. Entenem que comparteixen les sensibilitats que incorpora el projecte.

És veritat que tothom en parla. Terrassa en Comú els aborda a dues escales. Una de general, la sistèmica, que té a veure amb un esgotament del model pactat durant la transició i que no funciona de cap manera, en el qual cal iniciar un procés de repensar la democràcia i la política en termes generals i profunds, tot incorporant termes de transparència i de compromisos ètics. L'altra és la situació local específica de Terrassa, en què durant 35 anys ha governat la mateixa força política i que requereix canviar algunes qüestions particulars. Hi ha una inèrcia, col·loquialment en direm apalancament, que ha generat uns taps, entesos com una sèrie de rols i d'hàbits, que no permeten que es prenguin decisions que puguin explotar les capacitats i les oportunitats. Aquesta paralització seqüencial de l'activitat política ha acabat amb una situació de falta de lideratge, d'idees i de definició de projecte de futur. S'ha generat una dinàmica que es fonamenta en la gestió quotidiana i no en la projecció d'una idea de futur de la ciutat. Hi ha determinades opcions polítiques que proposen un recanvi, però que no garanteixen un canvi en la manera de repensar la democràcia. I el perfil dels ciutadans de Terrassa en Comú ens permet tenir una posició d'alliberament, de no tenir dependències de ningú per poder aixecar taps, prendre mesures i reinterpretar la democràcia, cosa que els partits de caràcter tradicional entenem que no poden fer. No ens hi juguem només poder donar resposta a les urgències bàsiques, sinó que és l'inici, el moment de posar unes bases, unes estructures i unes regles del joc que ens projectin cap al futur en una ciutat en què ens puguem sentir a gust.

Ara tenim el programa en redacció amb un procés de col·laboració i un procés de priorització de 40 propostes per identificar quines són les mesures més urgents vinculades a un mandat ciutadà. El que dius tu té a veure amb uns determinats punts de l'agenda que s'han de veure reflectits en el programa. Com retornar l'Ajuntament cap a les necessitats que té la gent; doncs tenint dos elements en compte, que són la interpretació de les limitacions d'àmbit competencial, que respon a portar una nova actitud per posar-se al costat de la gent i no abandonar-la, i l'eliminació dels taps, aquells poders fàctics que juguen un rol que anteposa els seus interessos als de caràcter general.

És un codi ètic pensat i reflexionat, fet amb molta consciència per la voluntat de guanyar i governar. Pensat per ser aplicable l'endemà. S'estructura en tres grans principis: transparència, coratge i normalitat. Transparència amb l'agenda, les decisions, amb el compromís de justificar i retre comptes amb la gent; coratge en el sentit de defensa del programa que s'acabi incorporant; i normalitat, que té a veure amb la incorporació del valor ètic en la política, com ara racionalitzar retribucions, posar mecanismes per evitar les portes giratòries o la limitació de mandats.I això implica que les persones que ho hagin d'interpretar siguin, entre cometes, persones normals. El compromís ètic és intentar fer de la política un fet normal i convidar tothom a fer ús dels mecanismes de control perquè la política no es torni a separar de la realitat.

Quan parlem d'incorporar valors de transparència, això té a veure amb el fet que les decisions no surtin de manera sobtada, que tothom pugui ser particip d'un determinat procés i tingui coneixement de quins són els condicionants amb els quals s'han de prendre les decisions, encara que al final sigui un equip o una persona qui assumeixi aquest lideratge. Això no vol dir que determinades decisions és puguin sotmetre a processos participatius.

L'escenari estarà molt fragmentat i l'objectiu és arribar a treure'n com més millor.

No tenim línies vermelles. No som sectaris a l'hora de decidir. Tenim un projecte, idees i línies que tenen a veure amb aquest doble factor de canvi que deia, a evitar tenir lligams...I si hi ha organitzacions que entenen que aquest és el canvi que necessita la ciutat, com ha passat en el procés de confluència, hi ha la predisposició a parlar amb qualsevol organització. Som conscients que és difícil que determinats partits tradicionals puguin adoptar aquest punt de vista.

És que és així, són dos projectes que van néixer en paral·lel. Hi ha persones que comencem abans a Barcelona en Comú en temes d'arquitectura i urbanisme, com ara jo, i després ens incorporem a Terrassa amb altres lògiques. I és evident que el perfil i la dimensió d'Ada Colau té un valor.

Sí, però no és un aprofitament només publicitari, sinó d'incorporació d'un determinat missatge, amb una lectura feta més des de l'activisme, des del carrer o la PAH.

No és així. Les decisions sempre s'han pres des del plenari de Terrassa en Comú. De Barcelona a Terrassa es comparteix coneixement i experiències sobre els mètodes i és possible que s'hagin replicat determinats mecanismes per una qüestió pràctica, però les decisions principals sempre s'han pres des d'aquí.

Diria que no. No va aparèixer. La decisió depèn més de la resposta o de la voluntat d'assumir unes determinades majories socials.

Hi ha una gran majoria amb voluntat de canvi i segurament s'ha associat al procés d'independència perquè malauradament és l'únic escenari que ens permet pensar que hi pot haver un procés de canvi. Ens interessa entendre quina és la voluntat de canvi que hi ha i que sigui la ciutadania la que digui com vol interpretar-lo. També hi pot haver independència sense canvi i canvi sense independència.I aquí comença la lectura municipal. Comencem pels canvis a escala local i, pel que fa al procés, ha de ser la ciutadania qui acabi triant. Dins de Terrassa en Comú hi ha posicions personals d'ordre divers. Compartim la voluntat de canvi, i la independència en forma part, però entenem que ha d'anar més enllà.

Nosaltres fem una lectura sense mirar enlloc, pròpia. Sí que hi ha la sensació d'un cert intent de simulació o d'aproximació a aquesta lectura... Però n'hi ha que són de recanvi i no de canvi, perquè és el perfil de candidatura la que dóna l'abast. D'altra banda, això vol dir que la lectura de les propostes i del que construeixes és encertada. Tant de bo l'agenda i els temes que construïm puguin ser protagonistes.