La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va presentar-se per primer cop a unes eleccions municipals a Tarragona l'any 2011, quan, sense gairebé implantació prèvia a la ciutat, va aconseguir prop de 2.000 vots. Després d'un mandat en què han materialitzat diverses iniciatives a la ciutat, tornen a intentar-ho amb una cara nova, la de Laia Estrada, que ha destacat en la lluita per la sanitat pública i en contra de la regulació dels aparcaments.
Teniu la sensació que ara sí que podeu aconseguir entrar a l'Ajuntament?
Pensem que ara és el moment de recollir els fruits del treball que s'ha fet durant aquests quatre anys, en què hem fet un seguiment quotidià de la política de l'Ajuntament, en què hem impulsat accions de carrer i campanyes com la de Grans Runes, que ha tingut una repercussió important. Sense estar a dins, hem estat capaços de fer una oposició. I hem presentat denúncies a la fiscalia de coses que creiem que no s'estaven fent bé.
També teniu al vostre favor la visualització de la tasca de la CUP al Parlament.
Aquí a Tarragona ja ho hem intentat donar a conèixer, però el treball al Parlament ha ajudat molt a visualitzar el nostre projecte, que de vegades costa d'entendre: el tema de l'assemblearisme, propostes que en moltes ocasions s'han titllat de radicals...
Com valora aquest darrer mandat a l'Ajuntament?
Ha entrat dins de la línia continuista, de polítiques d'aparador, superficials, que no són capaces de donar resposta a les necessitats reals de la població. A Tarragona cal un canvi quant a la concepció de la política municipal, que passi per una major transparència, una major participació, una major transversalitat a l'hora d'afrontar els temes que s'aborden.
La ciutat està aturada?
Hi ha aquesta sensació, que està vinculada a una política de projectes faraònics, de gran envergadura, sense una anàlisi en profunditat de quines són les necessitats. Estem en una situació d'excepció econòmica, social i fins i tot nacional i això no s'està abordant.
Quina seria la primera prioritat si fos alcaldessa?
Per assolir-ho, el primer, Tarragona hauria de bullir d'activitat política. La nostra manera d'entendre la política va lligada a les lluites del carrer, nosaltres entenem que tenim sempre un peu dins de les institucions i l'altre fora. Ens basaríem a obrir el consistori a tota la població, a totes les classes populars, que satisfer les necessitats de la població estigui al punt central de l'agenda política. Això implica redistribuir els pressupostos, fer una fiscalització permanent del que es fa a l'Ajuntament, i una transparència absoluta. Una presa de decisions participativa en tants aspectes com sigui possible.I tenint clar que el municipalisme és l'eina per canviar la nostra realitat global.
En aquest marc global, el procés nacional serà determinant en les municipals?
Per nosaltres votar en les municipals és votar en clau nacional. Tenim un discurs molt clar: alliberament social, nacional i de gènere. Pensem que podem arribar a connectar fins i tot amb sectors de la població que no acaba de veure clar el tema de la independència, però que sí se senten identificats amb l'aposta de la CUP a Tarragona. Per nosaltres la independència és una eina per canviar-ho tot, no una finalitat.
Quin paper han de tenir els ajuntaments per assolir la independència?
Fonamental. Entenem que és des dels municipis des d'on es posen les bases de la transformació, i el procés nacional n'és una. Des del gest més petit, però important alhora, que és pertànyer a l'AMI. És des dels municipis que s'haurà de donar suport a una declaració unilateral d'independència.
Com valoreu la tasca de l'oposició a Tarragona?
Hem actuat més d'oposició real nosaltres que la mateixa oposició que és a dins. Hem vist molta connivència entre els partits. La CUP ha portat a fiscalia el cas Inipro, el contracte de la brossa, o el CAP Muralles.
Els temes que heu portat a fiscalia, com el cas Inipro, gairebé no han tingut ressò al saló de plens.
El cas Inipro curiosament quan va començar a sortir a la premsa sí que va tenir més rebombori però de seguida es va apagar. Això ens torna a fer pensar que s'ha fet política d'aparador. Igual com en les zones verdes d'aparcament. Quan la ciutadania ens vam organitzar i vam sortir al carrer, determinats partits van sortir a fer discursos contraris quan sembla que hi havia hagut un consens previ entre ells.
Ara, curiosament, molts partits porten al programa propostes contràries a aquesta regulació de l'aparcament.
La campanya que es va desenvolupar des de Stop Parquímetres no va tenir el suport de cap partit polític de manera activa. Aquell era el moment de fer-ho, no ara.
Un consistori més dividit serà poc governable?
Per molt que hi entrin nous partits, la seva manera d'entendre la política no difereix gaire del que hem tingut fins ara. Per tant, no ens preocupa.
La CUP no entra en pactes de govern.
Entrem a transformar l'Ajuntament, no a pactar. Amb els grups que podríem arribar a pactar ens hauríem presentat en coalició. Hem fet un procés de confluència previ, no pas posterior, i hem arribat on hem arribat. Ho hem fet en base al projecte polític i al programa, què és en el que ens fonamentem, i no en base a tàctiques o aritmètica electoral.
Vau ser els primers de baixar del vaixell de la candidatura conjunta (i fallida) de Tarragona en Comú.
No vam arribar a pujar-hi mai. No ens vam sumar a Tarragona en Comú perquè no estàvem disposats a renunciar a cap dels nostres eixos ideològics, i precisament semblava que la qüestió de la independència feia nosa i que no s'havia de tractar. Tampoc estàvem disposats a anar amb organitzacions que havien participat en la perpetuació del sistema.
La unió de les esquerres a
Tarragona és una assignatura pendent?
Primer hauríem de parlar sobre què s'entén per esquerres avui en dia. El PSOE és d'esquerres? Les etiquetes ens fan moure en un terreny pantanós, perquè tothom es posa l'etiqueta que vol. Per això nosaltres ens movem en base a projectes polítics, i tothom amb qui puguem compartir aquesta idea de la política municipal com una eina a favor de la lluita, i no com una finalitat en ella mateixa, hi podrem compartir projecte.
A la vostra llista trobem moltes persones provinents de moviments socials. Què espereu que aportin al consistori?
Hem fet un procés participatiu per configurar el programa, en què han participat moltes més persones de l'esquerra independentista, anticapitalista, o a títol individual. Aquesta és la veu que fa falta dins de l'Ajuntament, la política pensada des de i per a les classes populars.
El vostre lema de precampanya, “De llevant a ponent, bufa un nou vent”, incideix en la relació entre barris i centre. Què cal fer per millorar aquesta separació?
És esgarrifosa la bretxa que hi ha entre tots els barris. Cal revertir-ho a partir de tres eixos: la mobilitat, la cultura i els serveis socials. S'ha d'atacar la distància física, facilitant la connexió per a vianants i bicicletes, revisant els preus del transport públic. D'altra banda, tenim un teixit associatiu i cultural espectacular, que podem fer servir per crear cohesió social. Hem de trencar amb la dualitat que la cultura d'alt estànding és al centre, i a les perifèries els centres cívics. També apostem per una conselleria real de Política Lingüística que impulsi projectes en aquest sentit.
I pel que fa als serveis socials?
Pensem en un pla de xoc contra la pobresa, amb una radiografia prèvia de l'estat de la ciutat. Cal impulsar una vegada per totes un parc públic de lloguer social. En tema d'alimentació, es pot recuperar l'agricultura periurbana i connectar-la amb els menjadors socials. En definitiva, idees que requereixen audàcia i trencar esquemes.
Tot això val diners. Què plantegeu per obtenir-los?
S'han de redistribuir, i l'eina clau han de ser els pressupostos participatius. Proposem la municipalització de serveis, que permet fiscalitzar molt més i veure on es pot estalviar. També abaixaríem tots els sous i dietes dels càrrecs electes, revisaríem els llocs de treball que es creen a dit dins de l'Ajuntament i que donen lloc a duplicitats. Hem de revisar les partides pressupostàries de macroprojectes com els Jocs del Mediterrani. Tenim un pressupost de 170 milions d'euros, i això són molts diners.
Com us posicioneu respecte dels Jocs del Mediterrani?
Ara a la ciutat hi ha altres prioritats. És paradoxal que al mateix lloc on se situarà l'anella olímpica hi hagi l'escola Ponent en barracons, o que apostem per un esdeveniment esportiu de gran envergadura quan tenim moltes escoles i instituts que no tenen ni vestidors. No és massa tard per tirar enrere el projecte, i una bona manera per decidir-ho seria sotmetre-ho a participació ciutadana.
Tot just ara l'Ajuntament
ha tancat un concurs d'idees sobre el pàrquing Jaume I.
Què creieu que s'hi hauria de fer?
Primer, quan fem un procés participatiu hi ha d'haver informació prèvia, i aquí no hem pogut saber res de les característiques de tot l'espai, que és el que determina quines funcions es poden desenvolupar. En tot cas, el Jaume I hauria de tenir un ús pensat per al benefici del barri, i amb el mínim cost possible, perquè el sobrecost que portem ja és suficient. I acompanyant-ho d'una depuració de responsabilitats.
Precisament, la CUP va incloure el Jaume I dins de la campanya de les Grans Runes. Què passa perquè hi hagi tants edificis municipals abandonats?
És un exemple de deixadesa i mala gestió. Al centre necessitem equipaments, com poden ser centres cívics o espais per a entitats, i tenim molts edificis buits que podrien servir per a això. A més ho relacionem amb una certa negligència, perquè alhora estem pagant pel lloguer d'altres edificis.
Al vostre programa heu assumit una part de les demandes sobre contaminació de l'aire de la plataforma Cel Net.
Per començar, cal fer l'estudi
de la contaminació al polígon sud. Denunciem que l'Ajuntament hagi estat dels més reticents a fer-ho. Cal començar a trencar amb la dependència de la química, que finança una gran part d'aspectes municipals. Tot i els llocs de treball que ofereix, no es pot hipotecar la nostra salut.
Continuareu la lluita judicial des de dins de l'Ajuntament?
Definitivament sí. Podríem desenvolupar aquesta vessant amb moltes més facilitats: tindríem més accés a la informació i més recursos. Pensem que és una eina més.