“No em puc sentir solament valenciana perquè en un món global les identitats són múltiples”

L'ascens de Ciu­ta­dans (C's) en les enques­tes elec­to­rals és impa­ra­ble i sem­blen des­ti­nats a ser una força clau en qual­se­vol nego­ci­ació per for­mar el govern de la Gene­ra­li­tat. La seua can­di­data, Caro­lina Pun­set, però, asse­gura que no està per qual­se­vol pacte: o és pre­si­denta o es que­darà a l'opo­sició.

Per què vol ser la pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana?

En cap moment m'he plan­te­jat com a objec­tiu ser la pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat. No estic en política per acon­se­guir cap càrrec sinó per fer pos­si­bles els can­vis que neces­sita la nos­tra soci­e­tat.

Ales­ho­res la decisió de ser la can­di­data de C's va ser un opció per­so­nal o va estar diri­gida per algú que pensa que és vosté la per­sona més ade­quada de la for­mació en aquest moment per a assu­mir-ne la res­pon­sa­bi­li­tat?

Va ser una com­bi­nació d'amb­dues coses.

M'ima­gine que encara exer­ceix com a regi­dora a Altea amb CIPAL. Com acon­se­gueix orga­nit­zar-se en un moment tan frenètic com està sent la pre­cam­pa­nya elec­to­ral?

La veri­tat és que està sent molt com­pli­cat, en algun moment em sent total­ment des­bor­dada i li asse­gure que no des­perte cap enveja entre els meus com­panys. Però assu­misc amb gust la res­pon­sa­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i el com­promís que vam adqui­rir amb els nos­tres votants. A més, ara tot just hem arri­bat a la cul­mi­nació de 8 anys de tre­ball, amb la pre­sen­tació del PGOU. Dei­xar-ho en aquest punt només perquè a mi em convé no em sem­bla ni digne ni cor­recte. Ara bé, assu­mir tots els meus com­pro­mi­sos amb Altea, C's i la meua vida per­so­nal suposa tin­dre una tri­ple jor­nada de tre­ball.

Dóna per acon­se­guits els objec­tius que es van mar­car Cipal?

No perquè no hem acon­se­guit apro­var de forma defi­ni­tiva el PGOU, ja que es troba en període d'al·lega­ci­ons i hi ha la pos­si­bi­li­tat que se'n des­vir­tuen els prin­ci­pis gene­rals, que bàsica­ment es diri­gei­xen a posar a res­guard de l'espe­cu­lació pre­sent i i futura més de set mili­ons de metres qua­drats. Estic con­vençuda que es pre­sen­ta­ran al·lega­ci­ons que no van des­ti­na­des a pro­te­gir l'interés gene­ral d'Altea, sinó els interes­sos par­ti­cu­lars de pro­pi­e­ta­ris. Per a nosal­tres és molt impor­tant que aquesta pla­ta­forma ciu­ta­dana que exis­teix a Altea i que és la que vam fun­dar un grup de ciu­ta­dans en 2006 i, que per cert, no té res a veure amb Ciu­ta­dans con­ti­nue una legis­la­tura més perquè vigile PP, PSOE i Com­promís perquè no con­ti­nuen amb la seua política d'espoli urbanístic.

És expor­ta­ble la política que ha prac­ti­cat a Altea a qüesti­ons autonòmiques?

La política pragmàtica d'arri­bar a acords per a for­mar govern no és expor­ta­ble. Nosal­tres ens vam cons­ti­tuir com a pla­ta­forma ciu­ta­dana, sense ide­o­lo­gia dar­rere, per acon­se­guir uns objec­tius molt pràctics i la forma més ràpida era arri­bar al govern i estàvem dis­po­sats a pac­tar amb qui fóra neces­sari. Però això no puc fer-ho amb C's perquè la for­mació sí que té un ide­ari i no té com a únic objec­tiu un nou model urbanístic. El que sí que és expor­ta­ble i, per des­comp­tat jo tre­ba­llaré molt dura­ment si arribe a les ins­ti­tu­ci­ons per acon­se­guir-ho és tre­ba­llar a la Comu­ni­tat Valen­ci­ana dos objec­tius bàsics.

Quins?

Una nova política urbanística que pose a res­guard de l'espoli el ter­ri­tori i el pai­satge que ha sigut agre­dit de manera indis­cri­mi­nada amb la llei del sòl. I en segon lloc reo­ri­en­tar el sec­tor de la cons­trucció cap a la reha­bi­li­tació i l'eficiència energètica per a gene­rar ocu­pació.

Com es defi­neix Caro­lina Pun­set política­ment? Fa uns pocs dies l'alcal­dessa de València, Rita Bar­berá, va dir de Ciu­ta­dans que no se sap si són de dre­tes o d'esquer­res.

Ens han dit de tot. Sóc demòcrata, cons­ti­tu­ci­o­na­lista i pro­gres­sista i, per què no dir-ho també, ciu­ta­dana del món, però no seria capaç de pen­jar-me mol­tes més eti­que­tes a part de per­sona com­pro­mesa amb la sos­te­ni­bi­li­tat.

I té algun refe­rent polític?

Resulta difícil perquè a Espa­nya, amb fran­quesa li ho dic, fa dècades que la política ha per­dut talent i capa­ci­tat d'atraure el talent. Resulta difícil en les últi­mes dècades tro­bar gent que digues que és admi­ra­ble.

I se sent valen­ci­ana? 

Em sent ciu­ta­dana del món, euro­pea, després espa­nyola i també valen­ci­ana. No em puc sen­tir sola­ment valen­ci­ana perquè en un món glo­bal com l'actual i en ple segle XXI les iden­ti­tats són múlti­ples, no úniques. 

Però hi ha algun tret dife­ren­cial del País Valencià amb el qual se senta iden­ti­fi­cada o que visca de forma espe­cial?

Sí, em sent pro­fun­da­ment iden­ti­fi­cada amb l'horta i l'estil de vida medi­ter­rani. Són aquests trets dife­ren­ci­als, els que a mi per­so­nal­ment m'iden­ti­fi­quen, els que em fan sen­tir a casa i, que a més crec que són els que més turis­tes atra­uen a aquesta comu­ni­tat autònoma. Altres valen­ci­ans no els deuen sen­tir com a seus, però jo pense que cadascú te dret a triar les senyes d'iden­ti­tat que li sem­blen més con­ve­ni­ents. Aques­tes no poden ser impo­sa­des de manera col·lec­tiva sinó que han de ser abso­lu­ta­ment per­so­nals.

Dit això, què li sem­bla la llei de senyes d'iden­ti­tat apro­vada pel PP?

Jo crec que cometríem un greu error si enfront del naci­o­na­lisme pan­ca­ta­la­nista que nosal­tres mai hem com­par­tit i que sem­pre hem com­ba­tut, erigírem un valen­ci­a­nisme regi­o­na­lista i la llei de senyes d'iden­ti­tat va en aquesta direcció. La norma vol atiar l'odi entre com­pa­tri­o­tes espa­nyols, perquè això és el que som els cata­lans i els valen­ci­ans, com­pa­tri­o­tes espa­nyols. El PP pretén espe­ro­nar un naci­o­na­lisme regi­o­na­lista que no és inde­pen­den­tista, però que és naci­o­na­lisme igual­ment perquè uti­litza la llen­gua i el que con­si­de­ren senyes d'iden­ti­tat d'un col·lec­tiu d'un ter­ri­tori per a con­tra­po­sar la resta dels seus con­ciu­ta­dans.

Quins serien les pri­me­res mesu­res que adop­ta­ria per a solu­ci­o­nar la greu crisi que pateix el País Valencià?

Jo crec que el pri­mer que hau­ria de fer, siga qui siga qui governe la Gene­ra­li­tat, és resol­dre el tema del finançament. No ha aju­dat gens el bala­fi­a­ment de recur­sos públics que hi ha hagut amb els governs del PP a l'hora d'exi­gir amb auto­ri­tat una solució per a aquesta qüestió. Amb aero­ports buits, grans esde­ve­ni­ments i eixint en els periòdics tots els dies per cor­rupció no crec que ningú puga sen­tir-se moral­ment auto­rit­zat per a dema­nar més diners. Si no ho acon­se­guim serà molt difícil com­plir amb els drets i obli­ga­ci­ons de qual­se­vol govern, que en pri­mer lloc és dei­xar de ser moro­sos amb els seus cre­di­tors. Sem­bla obvi no? Doncs hi ha gent que encara no s'ha ado­nat que aquesta moro­si­tat de la Gene­ra­li­tat ha conduït a la fallida a milers d'empre­ses valen­ci­a­nes. 

És cons­ci­ent que la ciu­ta­da­nia exi­girà el ràpid com­pli­ment de les pro­me­ses i que si no és així és gene­rarà un alt grau de frus­tració?

És que la recla­mació d'un millor finançament ha d'anar en paral·lel a una segona mesura que sí que es podrà adop­tar de forma més imme­di­ata que és l'apri­ma­ment de l'Admi­nis­tració. Cal reduir des­pe­ses i emprar el que ens queda en l'estat del benes­tar. Farem una audi­to­ria per a ava­luar on podem eli­mi­nar dupli­ci­tats, on hi ha burocràcia inne­cessària i dina­mit­zar l'eco­no­mia. Con­si­de­rem essen­cial que can­vie el règim d'autònoms i que puguen començar a cotit­zar en funció dels seus ingres­sos i no per quo­tes fixes perquè puga con­te­nir-se el frau fis­cal i i puga emer­gir l'eco­no­mia sub­mer­gida. Estem con­duint la gent a una situ­ació inde­sit­ja­ble per a ells i per a l'Estat.

Sem­bla que ha pres unes quan­tes clas­ses amb el senyor Luis Gari­cano.

(Ha, ha). Això vol­dria jo, que m'ho expli­cara tot millor. No seria bo que ni jo ni ningú pre­tenguérem saber de tot. Una de les coses que carac­te­ritza un lide­ratge intel·ligent és saber envol­tar-se dels millors i és evi­dent que Gari­cano és un dels millors en aquesta matèria. Hom pot com­pa­tir o no les mesu­res que pro­posa, però és molt bo, així que tenim molta sort de poder comp­tar amb ell. 

Què és el que més la molesta fins al punt de la ràbia de totes les tra­mes de cor­rupció rela­ci­o­na­des amb el PP valencià?

A banda de la cor­rupció, hi ha dues coses que m'empi­pen moltíssim: com a soci­e­tat crec que no hauríem d'ava­lar amb el nos­tre vot les con­duc­tes que després cri­ti­quem. Durant molts anys, massa, hi ha hagut una certa indi­ferència amb la cor­rupció i, no sols no s'han san­ci­o­nat aques­tes acti­tuds sinó que s'han pre­miat i això ens ha moles­tat molt a molts. I en segon lloc el que més m'enfada és que la Comu­ni­tat Valen­ci­ana i Espa­nya en con­junt no tenen un full de ruta per a can­viar el seu model econòmic i això és essen­cial. Ens estan con­dem­nant a ser un país que con­cen­tra el seu model pro­duc­tiu única­ment en l'hos­ta­le­ria i abans en la cons­trucció. I jo no em con­forme amb això perquè estic con­vençuda que Espa­nya té un poten­cial grandíssim per a ser molt més moderns, inno­va­dors i poten­ciar una indústria amb què pugues gene­rar ocu­pació de qua­li­tat i ben pagat. No podem créixer a costa d'ocu­pa­ci­ons precàries i mal retribuïts. Em sem­bla una irres­pon­sa­bi­li­tat d'extrema gra­ve­tat mal­ba­ra­tar els recur­sos humans que té el nos­tre país. Hem de fer un pas avant i hem d'arri­bar a les ins­ti­tu­ci­ons les per­so­nes que con­fiem en el nos­tre país i a la Comu­ni­tat Valen­ci­ana.

El PP valencià ha dei­xat fora de les llis­tes elec­to­rals els impu­tats i les enques­tes apun­ten que seran la força més votada. Són les dues con­di­ci­ons que C's imposa per a poder arri­bar a acords de govern. Faci­li­ta­ran que els popu­lars reva­li­den el govern de la Gene­ra­li­tat amb els seus vots?

Ho hem dit públi­ca­ment i ho rei­tere: no esta­rem en cap govern que no pre­si­dim o en què no sigqa fruit d'haver gua­nyat les elec­ci­ons.

Aposta fort vosté: o pre­si­denta o res.

És que la meua aposta con­sis­teix a convéncer els valen­ci­ans, i tenim fins al 24 de maig, per a convèncer-los que som el canvi asse­nyat i que si els valen­ci­ans no tin­gue­ren entre les seues opci­ons de vot C's hau­rien de triar entre Gua­te­mala i Gua­te­peor. Perquè entre un règim que porta vint anys en el govern i cor­cat per la cor­rupció i un tri­par­tit o qua­dri­par­tit que ja hem vist els resul­tats que dóna, en par­ti­cu­lar a Cata­lu­nya, amb tota fran­quesa el canvi que plan­teja Ciu­ta­dans és un canvi rea­lista, asse­nyat i sobre­tot que es pot pagar. Ens dei­xa­rem la pell per a convéncer-los fins al 24 de maig i si no ho acon­se­guim, no par­ti­ci­pa­rem en cap govern si no hem gua­nyat les elec­ci­ons i per tant està molt clar. Més clara no puc ser. Ara també ho dic nosal­tres no farem de cordó sani­tari a ningú. Encara que no par­ti­ci­pem en un govern serem una opo­sició lle­ial a les ins­ti­tu­ci­ons a la lega­li­tat vigent i col·labo­ra­dora per a apli­car les refor­mes a les quals ens hem com­promès amb la ciu­ta­da­nia i serem con­seqüents perquè siguen una rea­li­tat. Es farien rea­li­tat més ràpid si governàrem sí, però es faran rea­li­tat igual­ment si estem en l'opo­sició.

Les enques­tes elec­to­rals dibui­xen un par­la­ment molt frag­men­tat en què caldrà arri­bar a acords de govern.

Des del punt de vista par­ti­dista l'esce­nari que es pre­senta és molt com­pli­cat de ges­ti­o­nar, però crec que serà posi­tiu per a la ciu­ta­da­nia. En una mateixa taula hau­ran de seure postu­res com­ple­ta­ment diver­gents i en aquest tipus de con­text solen eixir bons acords per a la ciu­ta­da­nia, ja que els extrems sem­pre han de cedir. Això és la democràcia, que ningú se senta gua­nya­dor, que tot­hom tinga la sen­sació que ha per­dut. En qual­se­vol cas, si es con­fir­men els resul­tats que ens donen les enques­tes no ens podrem sen­tir per­de­dors.

Que el PP ja els con­si­dere el seu ver­ta­der ene­mic, és bo?

No sols el PP. La con­fron­tació és la part de la política que menys m'agrada. Jo només em sent rea­lit­zada amb la gestió i acon­se­guint objec­tius con­cret. Els odi­a­dors pro­fes­si­o­nals em can­sen ter­ri­ble­ment i no apor­ten res al debat polític. A més, això és nega­tiu per a la ciu­ta­da­nia que acaba veient la política única­ment i exclu­si­va­ment com una con­fron­tació entre ene­mics, quan no hi ha res més hono­ra­ble que ser­vir als ciu­ta­dans des de la política.

L'entris­teix no haver pogut acon­se­guir un acord amb UpyD?

Sí em va pesar molt i així ho vaig fer saber a Toni Cantó en el seu moment, perquè crec que hauríem fet un for­mi­da­ble tàndem elec­to­ral a la Comu­ni­tat Valen­ci­ana. Hauríem tin­gut més capa­ci­tat per a convéncer els valen­ci­ans que hi ha una altra forma de fer política. Ens hauríem poten­ciat l'un a l'altre. Per això, en aquell moment em va dol­dre molt, però ara ja és aigua pas­sada.

Ha par­lat amb Toni Cantó després de reti­rar-se com a can­di­dat d'UpyD a la Gene­ra­li­tat?

No, perquè en els últims mesos es va dedi­car a fer decla­ra­ci­ons que ni ell mateix es creia. No he par­lat amb ell des del novem­bre.

Per tant, a hores d'ara, des­carta que Cantó puga entrar en Ciu­ta­dans i ser cap de llista per a les gene­rals per València?

Això ho hau­ria de pre­gun­tar a ell, prou faena tinc a par­lar en el meu nom.

Com defi­ni­ria Albert Rivera? 

Jo crec que el que defi­neix Albert és allò que hom busca en els polítics que és l'auten­ti­ci­tat. Crec que és un home d'Estat amb un pro­jecte per a Espa­nya i no sola­ment per al seu par­tit i això és molt impor­tant perquè fa temps que no tenim polítics com Felipe González, Adolfo Suárez i fins i tot amb totes les meues dis­crepàncies, José María Aznar que tenien un pro­jecte per al seu país. Rajoy i Sánchez tenen un pro­jecte només per al seu par­tit i Albert Rivera té un pro­jecte per al seu país i no per al seu par­tit. 

Creu que C's ha sabut man­tin­dre's en el seu paper en el procés sobi­ra­nista de Cata­lu­nya?

Ciu­ta­dans ha tin­gut un paper fona­men­tal i a més ho ha fet en un moment en què els dos grans par­tits han fet desis­ti­ment abso­lut de les seues fun­ci­ons. Si no haguera sigut Ciu­ta­dans no sé qui hau­ria repre­sen­tat els ciu­ta­dans que no volen alçar fron­te­res entre ciu­ta­dans espa­nyols i euro­peus.

Creu que hi ha interes­sos comuns entre Cata­lu­nya i el País Valencià i que no han sigut pri­o­ri­ta­ris per als dife­rents governs de l'Estat? Entén que s'ha produït una situ­ació de greuge?

No, jo crec que no. El dis­curs del greuge és el que prac­ti­quen els odi­a­dors. Nosal­tres no pen­sem que si no tenim sufi­ci­ent finançament en la Comu­ni­tat Valen­ci­ana, que no el tenim, és perquè a Madrid ens odien sinó perquè hi ha una sèrie de comu­ni­tats autònomes, no sols la nos­tra, que estan infra­fi­nançades perquè exis­teix un sis­tema injust i nosal­tres el que com­ba­trem és aquesta injustícia amb pro­pos­tes. Jo crec que la gent ja està farta del “i el teu més” i la con­fron­tació.  

Mónica Oltra o vosté podrien con­ver­tir-se en pre­si­denta autonòmica, un càrrec que ocu­pen i han ocu­pat poques dones. Crec que mal­grat els avanços, la pri­mera línia de la política segueix estant molt lluny per a les dones?

Han sigut molts segles de sub­missió i de veto i això cos­tarà molt d'eli­mi­nar i equi­li­brar. Les dones estem sobre­re­pre­sen­ta­des en les bases i infra­re­pre­sen­ta­des en els llocs de res­pon­sa­bi­li­tat. Que algu­nes dones, encara que siguen poques arri­ben a llocs de res­pon­sa­bi­li­tat o lide­ratge és essen­cial per a la soci­e­tat. Però jo tinc clar que serà un canvi lent i no hem de frus­trar-nos amb ells i cal pren­dre-ho amb espor­ti­vi­tat i bon humor i ho dic per la meua experiència en la política. Ani­rem par­tit a par­tit (ha, ha).