“No em puc sentir solament valenciana perquè en un món global les identitats són múltiples”

L'ascens de Ciutadans (C's) en les enquestes electorals és imparable i semblen destinats a ser una força clau en qualsevol negociació per formar el govern de la Generalitat. La seua candidata, Carolina Punset, però, assegura que no està per qualsevol pacte: o és presidenta o es quedarà a l'oposició.

Per què vol ser la presidenta de la Generalitat Valenciana?

En cap moment m'he plantejat com a objectiu ser la presidenta de la Generalitat. No estic en política per aconseguir cap càrrec sinó per fer possibles els canvis que necessita la nostra societat.

Aleshores la decisió de ser la candidata de C's va ser un opció personal o va estar dirigida per algú que pensa que és vosté la persona més adequada de la formació en aquest moment per a assumir-ne la responsabilitat?

Va ser una combinació d'ambdues coses.

M'imagine que encara exerceix com a regidora a Altea amb CIPAL. Com aconsegueix organitzar-se en un moment tan frenètic com està sent la precampanya electoral?

La veritat és que està sent molt complicat, en algun moment em sent totalment desbordada i li assegure que no desperte cap enveja entre els meus companys. Però assumisc amb gust la responsabilitat institucional i el compromís que vam adquirir amb els nostres votants. A més, ara tot just hem arribat a la culminació de 8 anys de treball, amb la presentació del PGOU. Deixar-ho en aquest punt només perquè a mi em convé no em sembla ni digne ni correcte. Ara bé, assumir tots els meus compromisos amb Altea, C's i la meua vida personal suposa tindre una triple jornada de treball.

Dóna per aconseguits els objectius que es van marcar Cipal?

No perquè no hem aconseguit aprovar de forma definitiva el PGOU, ja que es troba en període d'al·legacions i hi ha la possibilitat que se'n desvirtuen els principis generals, que bàsicament es dirigeixen a posar a resguard de l'especulació present i i futura més de set milions de metres quadrats. Estic convençuda que es presentaran al·legacions que no van destinades a protegir l'interés general d'Altea, sinó els interessos particulars de propietaris. Per a nosaltres és molt important que aquesta plataforma ciutadana que existeix a Altea i que és la que vam fundar un grup de ciutadans en 2006 i, que per cert, no té res a veure amb Ciutadans continue una legislatura més perquè vigile PP, PSOE i Compromís perquè no continuen amb la seua política d'espoli urbanístic.

És exportable la política que ha practicat a Altea a qüestions autonòmiques?

La política pragmàtica d'arribar a acords per a formar govern no és exportable. Nosaltres ens vam constituir com a plataforma ciutadana, sense ideologia darrere, per aconseguir uns objectius molt pràctics i la forma més ràpida era arribar al govern i estàvem disposats a pactar amb qui fóra necessari. Però això no puc fer-ho amb C's perquè la formació sí que té un ideari i no té com a únic objectiu un nou model urbanístic. El que sí que és exportable i, per descomptat jo treballaré molt durament si arribe a les institucions per aconseguir-ho és treballar a la Comunitat Valenciana dos objectius bàsics.

Quins?

Una nova política urbanística que pose a resguard de l'espoli el territori i el paisatge que ha sigut agredit de manera indiscriminada amb la llei del sòl. I en segon lloc reorientar el sector de la construcció cap a la rehabilitació i l'eficiència energètica per a generar ocupació.

Com es defineix Carolina Punset políticament? Fa uns pocs dies l'alcaldessa de València, Rita Barberá, va dir de Ciutadans que no se sap si són de dretes o d'esquerres.

Ens han dit de tot. Sóc demòcrata, constitucionalista i progressista i, per què no dir-ho també, ciutadana del món, però no seria capaç de penjar-me moltes més etiquetes a part de persona compromesa amb la sostenibilitat.

I té algun referent polític?

Resulta difícil perquè a Espanya, amb franquesa li ho dic, fa dècades que la política ha perdut talent i capacitat d'atraure el talent. Resulta difícil en les últimes dècades trobar gent que digues que és admirable.

I se sent valenciana? 

Em sent ciutadana del món, europea, després espanyola i també valenciana. No em puc sentir solament valenciana perquè en un món global com l'actual i en ple segle XXI les identitats són múltiples, no úniques. 

Però hi ha algun tret diferencial del País Valencià amb el qual se senta identificada o que visca de forma especial?

Sí, em sent profundament identificada amb l'horta i l'estil de vida mediterrani. Són aquests trets diferencials, els que a mi personalment m'identifiquen, els que em fan sentir a casa i, que a més crec que són els que més turistes atrauen a aquesta comunitat autònoma. Altres valencians no els deuen sentir com a seus, però jo pense que cadascú te dret a triar les senyes d'identitat que li semblen més convenients. Aquestes no poden ser imposades de manera col·lectiva sinó que han de ser absolutament personals.

Dit això, què li sembla la llei de senyes d'identitat aprovada pel PP?

Jo crec que cometríem un greu error si enfront del nacionalisme pancatalanista que nosaltres mai hem compartit i que sempre hem combatut, erigírem un valencianisme regionalista i la llei de senyes d'identitat va en aquesta direcció. La norma vol atiar l'odi entre compatriotes espanyols, perquè això és el que som els catalans i els valencians, compatriotes espanyols. El PP pretén esperonar un nacionalisme regionalista que no és independentista, però que és nacionalisme igualment perquè utilitza la llengua i el que consideren senyes d'identitat d'un col·lectiu d'un territori per a contraposar la resta dels seus conciutadans.

Quins serien les primeres mesures que adoptaria per a solucionar la greu crisi que pateix el País Valencià?

Jo crec que el primer que hauria de fer, siga qui siga qui governe la Generalitat, és resoldre el tema del finançament. No ha ajudat gens el balafiament de recursos públics que hi ha hagut amb els governs del PP a l'hora d'exigir amb autoritat una solució per a aquesta qüestió. Amb aeroports buits, grans esdeveniments i eixint en els periòdics tots els dies per corrupció no crec que ningú puga sentir-se moralment autoritzat per a demanar més diners. Si no ho aconseguim serà molt difícil complir amb els drets i obligacions de qualsevol govern, que en primer lloc és deixar de ser morosos amb els seus creditors. Sembla obvi no? Doncs hi ha gent que encara no s'ha adonat que aquesta morositat de la Generalitat ha conduït a la fallida a milers d'empreses valencianes. 

És conscient que la ciutadania exigirà el ràpid compliment de les promeses i que si no és així és generarà un alt grau de frustració?

És que la reclamació d'un millor finançament ha d'anar en paral·lel a una segona mesura que sí que es podrà adoptar de forma més immediata que és l'aprimament de l'Administració. Cal reduir despeses i emprar el que ens queda en l'estat del benestar. Farem una auditoria per a avaluar on podem eliminar duplicitats, on hi ha burocràcia innecessària i dinamitzar l'economia. Considerem essencial que canvie el règim d'autònoms i que puguen començar a cotitzar en funció dels seus ingressos i no per quotes fixes perquè puga contenir-se el frau fiscal i i puga emergir l'economia submergida. Estem conduint la gent a una situació indesitjable per a ells i per a l'Estat.

Sembla que ha pres unes quantes classes amb el senyor Luis Garicano.

(Ha, ha). Això voldria jo, que m'ho explicara tot millor. No seria bo que ni jo ni ningú pretenguérem saber de tot. Una de les coses que caracteritza un lideratge intel·ligent és saber envoltar-se dels millors i és evident que Garicano és un dels millors en aquesta matèria. Hom pot compatir o no les mesures que proposa, però és molt bo, així que tenim molta sort de poder comptar amb ell. 

Què és el que més la molesta fins al punt de la ràbia de totes les trames de corrupció relacionades amb el PP valencià?

A banda de la corrupció, hi ha dues coses que m'empipen moltíssim: com a societat crec que no hauríem d'avalar amb el nostre vot les conductes que després critiquem. Durant molts anys, massa, hi ha hagut una certa indiferència amb la corrupció i, no sols no s'han sancionat aquestes actituds sinó que s'han premiat i això ens ha molestat molt a molts. I en segon lloc el que més m'enfada és que la Comunitat Valenciana i Espanya en conjunt no tenen un full de ruta per a canviar el seu model econòmic i això és essencial. Ens estan condemnant a ser un país que concentra el seu model productiu únicament en l'hostaleria i abans en la construcció. I jo no em conforme amb això perquè estic convençuda que Espanya té un potencial grandíssim per a ser molt més moderns, innovadors i potenciar una indústria amb què pugues generar ocupació de qualitat i ben pagat. No podem créixer a costa d'ocupacions precàries i mal retribuïts. Em sembla una irresponsabilitat d'extrema gravetat malbaratar els recursos humans que té el nostre país. Hem de fer un pas avant i hem d'arribar a les institucions les persones que confiem en el nostre país i a la Comunitat Valenciana.

El PP valencià ha deixat fora de les llistes electorals els imputats i les enquestes apunten que seran la força més votada. Són les dues condicions que C's imposa per a poder arribar a acords de govern. Facilitaran que els populars revaliden el govern de la Generalitat amb els seus vots?

Ho hem dit públicament i ho reitere: no estarem en cap govern que no presidim o en què no sigqa fruit d'haver guanyat les eleccions.

Aposta fort vosté: o presidenta o res.

És que la meua aposta consisteix a convéncer els valencians, i tenim fins al 24 de maig, per a convèncer-los que som el canvi assenyat i que si els valencians no tingueren entre les seues opcions de vot C's haurien de triar entre Guatemala i Guatepeor. Perquè entre un règim que porta vint anys en el govern i corcat per la corrupció i un tripartit o quadripartit que ja hem vist els resultats que dóna, en particular a Catalunya, amb tota franquesa el canvi que planteja Ciutadans és un canvi realista, assenyat i sobretot que es pot pagar. Ens deixarem la pell per a convéncer-los fins al 24 de maig i si no ho aconseguim, no participarem en cap govern si no hem guanyat les eleccions i per tant està molt clar. Més clara no puc ser. Ara també ho dic nosaltres no farem de cordó sanitari a ningú. Encara que no participem en un govern serem una oposició lleial a les institucions a la legalitat vigent i col·laboradora per a aplicar les reformes a les quals ens hem compromès amb la ciutadania i serem conseqüents perquè siguen una realitat. Es farien realitat més ràpid si governàrem sí, però es faran realitat igualment si estem en l'oposició.

Les enquestes electorals dibuixen un parlament molt fragmentat en què caldrà arribar a acords de govern.

Des del punt de vista partidista l'escenari que es presenta és molt complicat de gestionar, però crec que serà positiu per a la ciutadania. En una mateixa taula hauran de seure postures completament divergents i en aquest tipus de context solen eixir bons acords per a la ciutadania, ja que els extrems sempre han de cedir. Això és la democràcia, que ningú se senta guanyador, que tothom tinga la sensació que ha perdut. En qualsevol cas, si es confirmen els resultats que ens donen les enquestes no ens podrem sentir perdedors.

Que el PP ja els considere el seu vertader enemic, és bo?

No sols el PP. La confrontació és la part de la política que menys m'agrada. Jo només em sent realitzada amb la gestió i aconseguint objectius concret. Els odiadors professionals em cansen terriblement i no aporten res al debat polític. A més, això és negatiu per a la ciutadania que acaba veient la política únicament i exclusivament com una confrontació entre enemics, quan no hi ha res més honorable que servir als ciutadans des de la política.

L'entristeix no haver pogut aconseguir un acord amb UpyD?

Sí em va pesar molt i així ho vaig fer saber a Toni Cantó en el seu moment, perquè crec que hauríem fet un formidable tàndem electoral a la Comunitat Valenciana. Hauríem tingut més capacitat per a convéncer els valencians que hi ha una altra forma de fer política. Ens hauríem potenciat l'un a l'altre. Per això, en aquell moment em va doldre molt, però ara ja és aigua passada.

Ha parlat amb Toni Cantó després de retirar-se com a candidat d'UpyD a la Generalitat?

No, perquè en els últims mesos es va dedicar a fer declaracions que ni ell mateix es creia. No he parlat amb ell des del novembre.

Per tant, a hores d'ara, descarta que Cantó puga entrar en Ciutadans i ser cap de llista per a les generals per València?

Això ho hauria de preguntar a ell, prou faena tinc a parlar en el meu nom.

Com definiria Albert Rivera? 

Jo crec que el que defineix Albert és allò que hom busca en els polítics que és l'autenticitat. Crec que és un home d'Estat amb un projecte per a Espanya i no solament per al seu partit i això és molt important perquè fa temps que no tenim polítics com Felipe González, Adolfo Suárez i fins i tot amb totes les meues discrepàncies, José María Aznar que tenien un projecte per al seu país. Rajoy i Sánchez tenen un projecte només per al seu partit i Albert Rivera té un projecte per al seu país i no per al seu partit. 

Creu que C's ha sabut mantindre's en el seu paper en el procés sobiranista de Catalunya?

Ciutadans ha tingut un paper fonamental i a més ho ha fet en un moment en què els dos grans partits han fet desistiment absolut de les seues funcions. Si no haguera sigut Ciutadans no sé qui hauria representat els ciutadans que no volen alçar fronteres entre ciutadans espanyols i europeus.

Creu que hi ha interessos comuns entre Catalunya i el País Valencià i que no han sigut prioritaris per als diferents governs de l'Estat? Entén que s'ha produït una situació de greuge?

No, jo crec que no. El discurs del greuge és el que practiquen els odiadors. Nosaltres no pensem que si no tenim suficient finançament en la Comunitat Valenciana, que no el tenim, és perquè a Madrid ens odien sinó perquè hi ha una sèrie de comunitats autònomes, no sols la nostra, que estan infrafinançades perquè existeix un sistema injust i nosaltres el que combatrem és aquesta injustícia amb propostes. Jo crec que la gent ja està farta del “i el teu més” i la confrontació.  

Mónica Oltra o vosté podrien convertir-se en presidenta autonòmica, un càrrec que ocupen i han ocupat poques dones. Crec que malgrat els avanços, la primera línia de la política segueix estant molt lluny per a les dones?

Han sigut molts segles de submissió i de veto i això costarà molt d'eliminar i equilibrar. Les dones estem sobrerepresentades en les bases i infrarepresentades en els llocs de responsabilitat. Que algunes dones, encara que siguen poques arriben a llocs de responsabilitat o lideratge és essencial per a la societat. Però jo tinc clar que serà un canvi lent i no hem de frustrar-nos amb ells i cal prendre-ho amb esportivitat i bon humor i ho dic per la meua experiència en la política. Anirem partit a partit (ha, ha).