Els deures de la ‘senyo' i la criada valenciana

Carme Forcadell treballa al Departament d'Ensenyament, i dimecres a la nit, al sopar col·loqui Ultònia, va voler fer de senyo i va posar “deures” als assistents: convèncer almenys una persona cadascú de votar un partit sobiranista el 27-S. Es veu que ho diu en tots els actes –explicava, sorneguera, que li diuen pesada però que li és igual–, perquè compta que, si tots els que van votar sí i sí el 9-N convencen algú, “això ja està fet”.

Forcadell va insistir molt a remarcar l'“oportunitat única que tenim al davant” –“hem arribat més lluny del que ningú podia ni somiar fa tan sols tres anys”– i a fer el compte enrere cap al 27-S: “Només falten 149 dies i hem de fer molta feina.” Avui ja només són 147. La feina, és clar, és fer els deures, convèncer els indecisos. La presidenta de l'ANC sabia qui tenia de públic –una vuitantena de persones, bàsicament del món econòmic gironí– i la seva intervenció inicial es va centrar sobretot a explicar els beneficis econòmics de tenir un estat propi. I va agafar, de nou, el rol de senyo, demostrant que té la lliçó ben apresa i el to didàctic que cal per fer arribar els missatges: que els petits empresaris i autònoms han de tenir més facilitats per accedir al crèdit, que el cas Castor és un escàndol i les balances fiscals, una vergonya, que va detallar en xifres... Més enllà de l'economia, la lliçó que Forcadell va transmetre perquè els assistents puguin difondre incloïa també el trencament de “dos mites”: el procés català “no va contra Espanya” i és una “fal·làcia” que després de les eleccions espanyoles serà més fàcil, ja que “no hi ha cap partit espanyol que respecti el dret d'autodeterminació, excepte IU”.

En el col·loqui final, a més del compte enrere cap al 27-S, també planava en l'ambient un altre compte enrere: el del comiat de Forcadell de la presidència de l'ANC, que serà d'aquí a dues setmanes. Diverses intervencions van ser per agrair-li la feina feta i també se li va preguntar per les discrepàncies que la premsa assenyala que hi ha en el si de l'entitat. Forcadell va dir que “la premsa exagera” i que “ara és pau i glòria comparat amb els inicis”.

L'altre tema que va sortir repetidament va ser el neguit per la mala sintonia entre CiU i ERC. Forcadell va mostrar-se també preocupada i va instar els partits sobiranistes a tenir clar “que l'objectiu és tan gran que és més important que les propostes de cadascú”. Però també va voler ser molt clara amb els assistents: “Tenim els partits que tenim per ballar i hem de fer la independència amb aquests.”

El moment més intens va ser amb l'advocat Jan Casadevall, del gremi de constructors i un clàssic ja d'aquests actes a l'Ultònia. Li va dir a Forcadell que ja no s'ho creia, que veia que l'Estat espanyol està enrocat, que res s'ha mogut després del 9-N i que no veu que s'hagi de moure després del 27-S. “Anant a manifestacions i votant no farem res.” Lògicament, Forcadell hi va discrepar rotundament: “Jo sí que crec que votant s'arreglen les coses i desobeirem quan toqui, no cal avançar el que pensem fer i avisar així l'Estat.”

L'anècdota de la nit va venir a través d'un empresari que va explicar que fa dècades que té una criada valenciana que mai no ha aconseguit que parli català i que en una festa li va mostrar l'entusiasme que hi havia pel procés i ella va contestar-li: “Los catalanes lo queréis todo para vosotros.” Forcadell hi va trobar ràpidament la solució: “Li diu que si vota partits sobiranistes li apujarà el sou i ja està.” Va ser l'únic deure particular que va posar la senyo.