Silla, un poble sense líders?

Em comentava un dia un alcalde de Silla dels temps de la dictadura, que tenia pensat aglutinar un grup de famílies del poble (ell parlava d'unes dues-centes persones) per a que, al voltant de la seua figura (la de l'alcalde) “marcaren pauta en la vida social i econòmica del poble”. Jo tenia tot just vint-i-tres anys i acabava de tornar a Silla una vegada finalitzats el meus estudis a Barcelona i llicenciat del servei militar de l'època.

Mai no he pogut saber la intenció d'aquella persona en fer-me aquesta mena de confidència. Ell estava clar que buscava envoltar-se d'una mena de “cort reial” que li permetera transformar el municipi, rural en aquella època, però, entrant ja en el desenvolupament econòmic propiciat pels tecnòcrates de l'Opus Dei, en allò que ell deia un poble modern i industrial.

Aquell alcalde i jo vàrem acabar enfrontant-nos durament, com no podia ser d'altra manera. La transformació que ell volia fer era en benefici propi i d'una minoria dirigent patrocinada per ell mateix, fidel a la seua persona. Els que havien “marcat pauta” fins aleshores i l'havien pujat als altars, eren llauradors benestants que anaven a mal borràs i els espantaven els canvis de qualsevol tipus. Estava clar que se n'havia servit d'ells per defenestrar el seu predecessor, però, ara ja no li aprofitaven.

D'aquest succeït es desprèn que en aquells temps hi havia a Silla una classe dirigent i líders també. La transició política fou un enfrontament pacífic, però, molt dur, entre aquell alcalde i la seua “cort d'honor”, d'una banda, i uns altres líders socials més joves que optàvem clarament per la democràcia. El canvi es feu i la substitució d'uns per altres va ser radical, tant en persones, com en la forma d'entendre la política i el model de ciutat resultant. Fa uns dies, els socialistes de Silla varen homenatjar més de cinquanta persones del poble que es distingiren per la seua aportació al bé comú en aquells anys. Evidentment, la llista de mereixedors d'un reconeixement es va quedar ben curta i es podria haver multiplicat considerablement.

Però, i ara? En tenim de líders socials? Jo no ho dubte que n'hi ha, encara que no és fàcil detectar-los de tan diluïda que queda la seua presència. Pot ser fins i tot en alguns casos la influència exercida no ha estat tan beneficiosa per a la comunitat com hauria degut. Tot i això, estem passant per una fase de canvis importants en el camp social, polític i econòmic. No sé si l'evolució serà tan profunda com la de la dictadura a la democràcia. En qualsevol cas hi haurà opinions de tot gust al respecte i això importa ben poc. Allò que resulta evident és que hi ha una nova generació que empeny amb força per obrir-se camí i ho aconseguirà, no ho dubteu. És llei de vida. El problema és, des del meu punt de vista, com aprofitar l'avinentesa per a propiciar l'aparició d'un nou model de lideratge social que mire cap al futur i siga capaç de corregir els defectes d'aquesta societat cada vegada més injusta, més cruel i més dominada per hedonisme i el culte al diner.

A mi m'encanta somiar amb un poble en el que hi haja tants líders com persones i que tots contribueixin a arrossegar el carro cap endavant amb força. Uns líders amb un profund coneixement de les seues respectives qualitats i que les posen generosament al servei dels demés. Uns líders que tots plegats s'ajuden recíprocament en lloc de competir de manera descarnada. Uns líders gens arrogants, ans al contrari, humils i revestits d'empatia. Uns líders prou intel·ligents per adonar-se'n de que la felicitat pròpia depèn de la felicitat dels demès. Uns líders que entenguen que els diners són tan sols un instrument per facilitar el intercanvi de béns i serveis i no un fi en sí mateix per acabar amagant-los en paradisos fiscals.

¿Podrà ser això algun dia? Feina tenim, si volem anar per eixe camí. Però, ¿què perdem en intentar-ho? Ara, en campanya electoral, és un bon moment per somiar i fer que els candidats reflexionen sobre aquestes coses i es comprometen també, de forma seriosa i conseqüent, en perseguir la utopia