Una dona perseverant

La gent de Badalona reconeix que Maite Arqué és una dona propera i perseverant que mai ha oblidat els orígens ni ha renunciat a l'empremta vital que des de molt jove la va portar a implicar-se en la lluita antifranquista. Militant destacada de l'Associació de Veïns del Centre, des del CEIP Artur Martorell, una escola fundada l'any 1969, en plena dictadura franquista, per un grup ciutadà amb consciència de la necessitat d'una educació en català i per Catalunya, és va fer militant, primer, de Convergència Socialista i, després, del PSC, i es va adaptar a les circumstàncies, ja que no tan sols va entrar el 1979 com a regidora de l'Ajuntament de la seva ciutat, sinó que va viure vint anys de penitència fins que el 1999 va assolir el guardó de primera autoritat municipal. Els que la coneixen diuen que va guanyar el seu prestigi com a regidora de Serveis Personals mostrant una capacitat de supervivència que entre el 1981 i el 1999 la va portar a la Diputació de Barcelona, on des del 1990 va exercir de presidenta de l'àrea de Serveis Socials i li va permetre continuar a la poltrona de l'alcaldia fins al 2008, quan la va deixar a Jordi Serra per exercir com a senadora per Barcelona per l'Entesa Catalana de Progrés. Arqué, que va fer la segona transició a Badalona potenciant el centre o recuperant barris com ara Llefià, Sant Roc i la Salut, es va trobar que el 2010 el jutge Garzón va intentar involucrar-la en el cas Pretòria. Va sortir-ne neta, i des del 2013 presideix el Pacte Local pel Dret a Decidir.