Política

la crònica

Tots contra Noguer

L'alcalde té en la gestió econòmica el seu punt més fort: ha sanejat les arques
i ha mantingut inversions

Ara fa qua­tre anys a Banyo­les s'anun­ci­ava un man­dat mar­cat per la redacció del nou pla gene­ral urbanístic, el POUM. Estem a punt d'entrar en el man­dat següent i, si bé no es pot dir allò que “el més calent és a l'aigüera” –perquè real­ment s'hi ha estat tre­ba­llant molt– encara estem lluny de l'apro­vació del docu­ment. Els plànols de la Banyo­les del futur, doncs, hau­rien d'estar forçosa­ment sobre la taula de la cam­pa­nya elec­to­ral, en una mena de déjà vu un xic dece­be­dor. Quan es parla de model de ciu­tat –bé per denun­ciar que l'equip de govern no en té, o bé per reba­tre aquesta afir­mació–, en el fons ens refe­rim al pla gene­ral, que no deixa de ser el gran full de ruta: com i on s'han de posar els habi­tat­ges, quants d'aquests han de ser de caire social, quins equi­pa­ments volem pro­jec­tar i on, com trac­ta­rem la relació de la zona urbana amb els espais natu­rals; quan­tes zones ver­des volem... Al cap i a la fi, les ide­o­lo­gies es plas­men en l'urba­nisme.

No podem estar segurs, però, que del que més es parli sigui del pla gene­ral. Té unes dimen­si­ons massa grans per poder enca­bir-lo en el bom­bar­deig de mis­sat­ges breus en què, seguint nor­mes de màrque­ting, s'han con­ver­tit les cam­pa­nyes. Com que el més efec­tiu és dei­xar-se d'abs­trac­ci­ons i con­cre­tar, el més pro­ba­ble és que sen­tim a par­lar de la futura bibli­o­teca (es farà final­ment a l'edi­fici del car­rer Jacint Ver­da­guer?), l'hotel d'enti­tats (ho dema­nen algu­nes can­di­da­tu­res), en quins ter­renys es pot fer el nou ins­ti­tut de secundària, les par­ti­des per a ser­veis soci­als...

Un rival comú
Com al 2011, a Banyo­les la cam­pa­nya serà una mena de “tots con­tra en Miquel”. Natu­ral­ment, Miquel Noguer, alcalde con­ver­gent dels últims vuit anys, és el rival a batre. Molt expe­ri­men­tat en la gestió d'empre­ses i ens públics, Noguer té en la gestió econòmica de l'Ajun­ta­ment el seu punt més fort, ja que n'ha sane­jat les arques, ha abai­xat el deute, ha man­tin­gut un ele­vat nivell d'inver­si­ons i, a sobre, cada any ha dei­xat superàvit, i sense apu­jar impos­tos. En un país que té entre els refranys més repe­tits el de “la pela és la pela”, això és un bon argu­ment a favor seu. És dis­cu­ti­ble, en canvi, la manera com ha resolt la relació entre el muni­cipi i el club natació, que ha afec­tat –de manera greu, segons el parer de l'opo­sició– el bé comu­nal de l'estany, i com s'ha ges­ti­o­nat la crisi pel cas de pre­sump­tes abu­sos sexu­als de l'expre­si­dent de la Creu Roja comar­cal. És un tema molt deli­cat que durant la cam­pa­nya tor­narà a estar als mit­jans de comu­ni­cació, ja que dilluns començarà el judici. Ho explo­ta­ran, els can­di­dats? Serà una bona ocasió per cali­brar el fair play dels uns i els altres.

Ali­an­ces
L'equip de govern, aco­mo­dat en una majo­ria abso­luta, no ha estat generós –per dir-ho suau­ment– a l'hora de con­sen­suar amb l'opo­sició. Dit d'una altra manera: d'amics, no n'ha fet. Con­següent­ment, ara CiU es troba que no tindrà ningú amb qui pac­tar si no acon­se­gueix reva­li­dar la majo­ria abso­luta, i es veu a venir una coa­lició for­mada per Junts per Banyo­les-ERC, la CUP i ICV. Si bé només el can­di­dat eco­so­ci­a­lista, Joan Luengo, ho expressa clara­ment, els altres dos (Roser Mas­grau, de Junts, i San­dra Pazos, de la CUP) no neguen pas aquesta pos­si­bi­li­tat. El mis­satge “o nosal­tres o el tri­par­tit” ja està sent explo­tat per CiU.

Fins ara hem par­lat de qua­tre llis­tes, però en rea­li­tat n'hi ha una altra. La cin­quena és la del PP, que té de can­di­dat Xavier Mas­de­mont, el mateix que ara fa qua­tre anys no va sor­tir. Si acon­seguís un lloc al ple, la hipòtesi del tri­par­tit que­da­ria en no res.

Hi ha dos inter­ro­gants més per sem­brar dub­tes. El pri­mer: què faran les 544 per­so­nes que el 2011 van votar els soci­a­lis­tes (que ara no es pre­sen­ten)? El segon: com influirà un incre­ment de la par­ti­ci­pació, un fet força pro­ba­ble si tenim en compte que ara fa qua­tre anys només va votar el 56,7% del cens?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia