Tots contra Noguer

Ara fa quatre anys a Banyoles s'anunciava un mandat marcat per la redacció del nou pla general urbanístic, el POUM. Estem a punt d'entrar en el mandat següent i, si bé no es pot dir allò que “el més calent és a l'aigüera” –perquè realment s'hi ha estat treballant molt– encara estem lluny de l'aprovació del document. Els plànols de la Banyoles del futur, doncs, haurien d'estar forçosament sobre la taula de la campanya electoral, en una mena de déjà vu un xic decebedor. Quan es parla de model de ciutat –bé per denunciar que l'equip de govern no en té, o bé per rebatre aquesta afirmació–, en el fons ens referim al pla general, que no deixa de ser el gran full de ruta: com i on s'han de posar els habitatges, quants d'aquests han de ser de caire social, quins equipaments volem projectar i on, com tractarem la relació de la zona urbana amb els espais naturals; quantes zones verdes volem... Al cap i a la fi, les ideologies es plasmen en l'urbanisme.

No podem estar segurs, però, que del que més es parli sigui del pla general. Té unes dimensions massa grans per poder encabir-lo en el bombardeig de missatges breus en què, seguint normes de màrqueting, s'han convertit les campanyes. Com que el més efectiu és deixar-se d'abstraccions i concretar, el més probable és que sentim a parlar de la futura biblioteca (es farà finalment a l'edifici del carrer Jacint Verdaguer?), l'hotel d'entitats (ho demanen algunes candidatures), en quins terrenys es pot fer el nou institut de secundària, les partides per a serveis socials...

Un rival comú
Com al 2011, a Banyoles la campanya serà una mena de “tots contra en Miquel”. Naturalment, Miquel Noguer, alcalde convergent dels últims vuit anys, és el rival a batre. Molt experimentat en la gestió d'empreses i ens públics, Noguer té en la gestió econòmica de l'Ajuntament el seu punt més fort, ja que n'ha sanejat les arques, ha abaixat el deute, ha mantingut un elevat nivell d'inversions i, a sobre, cada any ha deixat superàvit, i sense apujar impostos. En un país que té entre els refranys més repetits el de “la pela és la pela”, això és un bon argument a favor seu. És discutible, en canvi, la manera com ha resolt la relació entre el municipi i el club natació, que ha afectat –de manera greu, segons el parer de l'oposició– el bé comunal de l'estany, i com s'ha gestionat la crisi pel cas de presumptes abusos sexuals de l'expresident de la Creu Roja comarcal. És un tema molt delicat que durant la campanya tornarà a estar als mitjans de comunicació, ja que dilluns començarà el judici. Ho explotaran, els candidats? Serà una bona ocasió per calibrar el fair play dels uns i els altres.

Aliances
L'equip de govern, acomodat en una majoria absoluta, no ha estat generós –per dir-ho suaument– a l'hora de consensuar amb l'oposició. Dit d'una altra manera: d'amics, no n'ha fet. Consegüentment, ara CiU es troba que no tindrà ningú amb qui pactar si no aconsegueix revalidar la majoria absoluta, i es veu a venir una coalició formada per Junts per Banyoles-ERC, la CUP i ICV. Si bé només el candidat ecosocialista, Joan Luengo, ho expressa clarament, els altres dos (Roser Masgrau, de Junts, i Sandra Pazos, de la CUP) no neguen pas aquesta possibilitat. El missatge “o nosaltres o el tripartit” ja està sent explotat per CiU.

Fins ara hem parlat de quatre llistes, però en realitat n'hi ha una altra. La cinquena és la del PP, que té de candidat Xavier Masdemont, el mateix que ara fa quatre anys no va sortir. Si aconseguís un lloc al ple, la hipòtesi del tripartit quedaria en no res.

Hi ha dos interrogants més per sembrar dubtes. El primer: què faran les 544 persones que el 2011 van votar els socialistes (que ara no es presenten)? El segon: com influirà un increment de la participació, un fet força probable si tenim en compte que ara fa quatre anys només va votar el 56,7% del cens?