El bipartidisme es manté i Podem recula, segons el CIS
Ciutadans es dispara en el sondeig de les estatals i inicia una cursa frenètica per disputar a Iglesias el paper de partit frontissa
El 24-M escombra la majoria absoluta del PP en comunitats i ajuntaments
A empentes i rodolons, el PP i el PSOE continuarien vorejant el cinquanta per cent dels vots si ara se celebressin les eleccions estatals, mentre que Podem i Ciutadans entrarien en una competició per erigir-se en el partit frontissa de la nova legislatura. El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) detecta un suport similar al bipartidisme d'enquestes anteriors: Mariano Rajoy continuaria sent el cap de cartell més votat –malgrat que perd pistonada respecte al que s'havia elaborat al gener–, si bé Pedro Sánchez l'estalonaria. Segons el CIS, els separa només un punt. El PSOE, a més de remuntar en vots, recuperaria la segona posició després que, en l'anterior baròmetre, Pablo Iglesias hagués aconseguit la fita històrica de desplaçar el socialisme com a alternativa de govern. De fet, la gran novetat d'aquest CIS és la forta patacada que s'enduria Podem, que en poc temps s'hauria deixat set punts pel camí.
Sense efecte Monedero
El sondeig es va elaborar entre març i principis d'abril, abans que es conegués l'adéu de Joan Carlos Monedero amb una dura crítica al lideratge d'Iglesias i també abans de l'operació per destapar els comptes de Rodrigo Rato. Així que, en una pròxima mostra, és possible que aquestes dues formacions pateixin més desgast.
En el camp contrari s'hi situa Ciutadans, que ha anat arreplegant el malestar del votant popular i la desafecció que comença a generar Podem, i en poc temps gairebé ha multiplicat per quatre la seva presència al Congrés. De retruc, això provocaria que UPyD desaparegués. IU també continua baixant.
En l'àmbit català, tant CiU com ERC han recuperat suports respecte al gener i, segons aquesta enquesta, ara per ara els de Josep Antoni Duran i Lleida s'endurien el 3,2% dels vots i el grup d'Alfred Bosch, el 2%. En tot cas, i respecte a les estatals del 2011, CiU està lluny del 4,17% que va obtenir en aquells comicis, mentre que els republicans duplicarien les seves expectatives, ja que ara fa gairebé quatre anys van rebre l'1% dels vots. Hi hauria, doncs, un evident transvasament d'electors.
El CIS constata també que el discurs de la recuperació que pregona Rajoy no arriba gens a la ciutadania. Tant és així, que continua creixent la por de quedar a l'atur, mentre l'executiu del PP rep una nota pèssima. El pitjor és el ministre d'Educació, José Ignacio Wert.
Batalla autonòmica
Mentrestant, la mostra prèvia a les eleccions del 24-M també posa en evidència el declivi del PP arreu dels territoris i a les grans capitals. Tant és així, que els de Rajoy perdrien la majoria absoluta en vuit territoris que actualment governen de manera còmoda: Madrid, Castella-La Manxa, Múrcia, La Rioja, el País Valencià, les Illes Balears, Cantàbria i Aragó, mentre que només guanyaria sense ensurts a Castella i Lleó. En termes generals, el PSOE també va de mal borràs, si bé se situa com a primera opció a l'Extremadura de José Antonio Monago i, amb dificultats, podria intentar seguir governant a Astúries, on també seria primera força. A Canàries s'hauria de revalidar l'acord entre els nacionalistes i el PSOE, i a Navarra, UPN i Podem estan frec a frec. En tot cas, la situació que descriu el CIS del 24-M és la de parlaments en què l'última paraula la tindran o bé Podem o bé Ciutadans –que es barallen per la segona i la tercera plaça–. En algun cas, però, s'haurà de poder sumar més de dues sigles per formar govern.
Pel que fa a la batalla de Madrid, Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes mantindrien el PP com a primera força a l'Ajuntament i a la comunitat, però totes dues quedarien en mans de Rivera.
Problemes per al PP a la Generalitat i a l'Ajuntament
Després de més de vint anys controlant les principals institucions del País Valencià, l'enquesta del CIS confirma que vénen mal dades per a Alberto Fabra i per a Rita Barberà. Tots dos rebran el càstig dels escàndols de corrupció i de la mala gestió dels recursos públics. Això sí, tots dos podrien evitar fer les maletes si aconseguissin el suport de Ciutadans per continuar governant. En el cas de la Generalitat, Fabra obtindria un màxim de 35 escons, quan ara en té 55, mentre que els de Rivera arribarien als 16. El socialista Ximo Puig seguiria la línia descendent dels seus antecessors i quedaria en 22 o 23. Podem seria la tercera força al Parlament, amb 19, i el Compromís d'Oltra pujaria a 7 o 8. Barberà, per la seva banda, guanyaria amb diferència, però quedaria amb només 13 dels 20 regidors que té ara. En el seu cas, també necessitaria Ciutadans, que en sumaria cinc, els mateixos que Podem. El PSOE quedaria en sis i Compromís, en quatre.
Balears es pot convertir en ingovernable
José Ramón Bauzá pot aconseguir que el PP tingui els pitjors resultats de la seva història a les Illes Balears. Segons l'enquesta coneguda ahir, els conservadors perdrien entre 15 i 16 diputats i es quedarien en 19 o 20, quan ara en tenen 35, cinc per damunt de la majoria absoluta. La rebregada podria ser tan severa que ni tan sols sumarien amb Ciutadans, ja que els d'Albert Rivera n'obtindrien 9. L'alternativa per formar govern, però, és molt complexa, ja que obligaria a un nou front d'esquerres liderat per Francina Armengol (que tot i perdre suports obtindria entre 14 i 15 escons), al qual s'hauria d'unir MES –la plataforma que inclou l'antic PSM–, que podria arreplegar cinc escons, així com Podem, als quals el sondeig dóna deu parlamentaris, i l'únic escó que aconseguiria Gent de Fomentera. La política de retallades en l'àmbit social i, sobretot, l'intent de Bauzá de copiar el model valencià de setge a l'escola i la cultura catalana sembla que no li han funcionat a les Illes.