Alaró: aire fresc i cares noves

Com he dit tantes vegades, estic enamorat d'un poble mallorquí del Raiguer, als peus de la Tramuntana: Alaró. Com hi viuen els meus fills i néts, hi vaig amb freqüència. Sempre hi ha novetats en aquell poble que m'impressionen i avui la sorpresa ha estat en Guillem Balboa. És el cap de la llista de MÉS, una coalició mallorquina, equivalent a la del Compromís valencià (nacionalistes, ecologistes, d'esquerra...). Però Guillem és un alaroner adoptat, perquè és un equatoguineà negre com l'atzabeja, de l'ètnia bubi i de l'illa de Bioko, que un dia s'enamorà d'Alaró.

En l'època ignominiosa colonial espanyola, la seua illa es deia Fernando Poo, i la capital Santa Isabel, avui és Malabo. A la part continental, que era Rio Muni i avui Mbini, hi ha els fang, que dominen als bubi. Els dos presidents autòcrates de la república són fang, Macias i el seu nebot Obiang, que el matà i el va substituir. La família de Guillem Balboa hagué d'exiliar-se, com una tercera part de la població, fugint del règim feixista de Macias. Quan Obiang es féu amb el poder, alguns tornaren, com el seu pare a qui feren ministre de Cultura, però tampoc pogué resistir aquest altre dictador. Primer marxà el pare i després la dona i els fills, en un vaixell de mercaderies, fent la costa oest de l'Àfrica (11 dies); finalment vingueren a Mallorca, cercant refugi i treball.

La sorpresa de trobar-me amb Guillem Balboa, un home perfectament integrat a Alaró, que parla un català correcte i que té les idees molt més clares que, per exemple, el gamarús del president Bauzá, entre molts altres polítics, m'ha trasbalsat. Guillem, que té 50 anys, però que sembla més jove, és fresc, jovial i molt despert, amb un somriure permanent que contagia; treballa a la Universitat i ha fet estudis d'història i d'antropologia.

El seguit de notes que prenc al vol, durant una conversa, en un bar de la plaça, donen per a escriure un llibre. Les seues idees sobre la colonització espanyola curiosament són, en línies generals, aplicables a les colònies ibèriques (nosaltres). També allí estava prohibit parlar en l'escola en altre idioma que no fos el castellà. No s'ensenyava en absolut res de la cultura indígena. Les escoles eren religioses i poca gent tenia l'oportunitat d'estudiar, i en conseqüència, quan finalment els espanyols hagueren de picar sola, no hi havia quadres polítics, no hi havia experiència de govern propi, no hi havia publicacions, ni les hi ha, en cap de les nou llengües indígenes, que es parlen a la república. Les llengües oficials són l'espanyol com a llengua colonial, i el francès i el portuguès, per raons de conveniència política.

Els guineans tenim un mal rotllo amb Espanya, perquè colonitzà malament i descolonitzà pitjor, diu Guillem. De fet, per culpa d'això, hi ha fora del país més d'un terç de la seua població indígena. La República no ha tingut un dia bo, perquè passaren d'estar sotmesos a Espanya, a estar sotmesos a una dictadura permanent. Ni el descobriment de petroli pels nord-americans ha servit per a millorar molt el nivell de vida de la societat, encara que sí el dels dirigents, especialment d'Obiang.

Aleshores, tu què ets? Un equatoguineà o un mallorquí d'Alaró? Em diu que té profundament assumit el concepte de negritud, que encunyaren intel·lectuals negres a meitat del segle passat i que fou i és la base ideològica del moviment independentista. Però ell ara és d'Alaró.

De fet, als vint anys tornà a Guinea i es trobà en mig d'una cruïlla, perquè ell, que era un exiliat des del quatre anys, el que hi trobà no era el que havia somiat. El retorn de l'exiliat serà sempre una quimera, diu, perquè ja res és igual. Així que va viure un debat, que finalment el decantà per acceptar que la identitat no és una qüestió territorial, sinó de la voluntat de decidir on vols pertànyer.

I Guillem trobà la resposta a Mallorca. Em diu que entre la colonització de Guinea i la “despersonalització” de les illes Balears hi ha un paral·lelisme innegable, per tant no es veié tan estrany aquí, sinó més aviat procliu a integrar-s'hi. I ho féu plenament, sobretot mitjançant la família de la seua parella que, des del primer dia, el va acollir parlant-li en català. A partir d'aquell moment inicià el seu procés de mallorquinització.

L'arribada concretament a Alaró la descriu d'una manera tan romàntica com haver passat una nit a l'hostatgeria del Castell, i haver-se enamorat de la tranquil·litat i del paisatge del poble i haver decidit que era el lloc ideal per a arrelar-se. I així ha estat.

La seua afiliació a MÉS és a títol d'independent de cap adscripció als partits que conformen la coalició. Ell és d'esquerres i està d'acord a treballar per la identitat cultural de les Illes; està per la igualtat social, per la radicalitat democràtica, pel sobiranisme i per la sostenibilitat mediambiental i la preservació del territori. Així, doncs, ho tenia i ho té tot per a ésser-hi a MÉS. Alguna explicació haurà de tindre, però, que l'hagen elegit de cap de llista.

Jo crec que Guillem ha estat elegit candidat perquè aporta una sèrie de valors a la coalició, a nivell local d'Alaró, molt positius. A més de coincidir cent per cent amb la definició de la coalició, el nostre candidat és un exemple d'integració, en un poble que ha atret molta gent, especialment jove, de diverses procedències. Guillem s'ha integrat a fons en les organitzacions i activitats més progressistes de la població. I té un discurs àgil i les idees molt clares, coses que en política no sempre coincideixen. Finalment, no és prepotent, sinó tot el contrari, és humil i, com he dit al principi, és jovial i fresc, i m'ha demostrat que molt sincer.

Parlem de la possibilitat de conformar un govern de pacte a Alaró, on es presentarà l'actual alcalde del PP però sense aquestes sigles, perquè té vergonya d'en Bauzá i ho farà com a Junts per Alaró. Una altra candidatura de dretes, de nom tenebrós, Nuevo Amanecer, que sembla que és una aposta personal d'un enemic de l'actual alcalde. El PSOE, que havia estat governant fins l'arribada de l'alcalde popular Simonet. I MÉS. Amb qui pactaríeu, li pregunte? Caldrà parlar amb tots, respon convençut.

Li desitge molta sort. Jo, evidentment, si tinguera vot a Alaró seria per a Guillem o siga per a MÉS. M'agradaria poder ésser-hi i col·laborar, però confie que ho farà molta gent que conec al poble. La meua pròxima visita serà passades les eleccions i ja s'haurà constituït el nou consistori. Espere tornar a saludar Guillem, a l'ajuntament.