Política

Mandat gris, futur obert

El PSC intenta revalidar per tercera vegada l'alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros després de quatre anys de gestió discreta davant la mirada d'un PP que aspira a guanyar, una CiU renovada i una batalla de sigles per entrar al consistori

A Tarragona li sol agradar presumir d'història mil·lenària, però quan arriba l'hora de les eleccions municipals, la sensació dominant entre la majoria de la població és la d'una ciutat atrapada en el temps. La forta crisi econòmica, que ha deixat els ajuntaments amb mancances de recursos i sota una forta pressió de demanda de serveis per part de la ciutadania, ha accentuat encara més aquesta sensació de la Tarragona grisa, desencisada, conformista i immobilista que, més que mai, en aquesta campanya electoral apareix en els discursos dels candidats i en les seves receptes per trencar aquesta barrera mental.

Enmig d'aquestes sensacions, Tarragona bascularà el dia 24 de maig entre la continuïtat dels socialistes –seria el tercer mandat consecutiu– i l'opció d'un canvi a la ciutat, tot i que la multiplicació de formacions amb possibilitats reals d'entrar a l'Ajuntament (encapçalades sobretot per ERC i Ciutadans) ha acabat desdibuixant la figura d'una alternativa clara. CiU, que s'ha sotmès a una renovació radical i en un temps rècord, i el PP, que es reserva la carta de revalidar la sorpresa que ja va donar la nit electoral d'ara fa quatre anys, aspiren a capitalitzar aquesta alternativa en un escenari en què, més que mai, els candidats no donen cap pista sobre els seus desitjos de pactes postelectorals i en què caldrà veure com acaben influint els vents polítics d'abast nacional.

Prioritat social, mateixos temes

La proliferació en aquesta campanya electoral d'eslògans que parlen de despertar o activar la ciutat, de buscar el positivisme i de recuperar l'ànim guanyador no són pas fruit de la casualitat. La sensació imperant després d'aquests darrers quatre anys és la d'una ciutat que ha estat incapaç d'avançar en cap dels grans projectes a mitjà i a llarg termini que fa anys que arrossega, amb l'única excepció dels Jocs del Mediterrani. Trobar un ús per a l'antic Banc d'Espanya, recuperar l'antiga fàbrica de la Tabacalera, reobrir i rehabilitar l'antic preventori de la Savinosa, la nova estació de ferrocarril i trobar una sortida al pou del pàrquing encara sense obrir de Jaume I són promeses que apareixen en tots els discursos polítics. Josep Fèlix Ballesteros, que aspira a la reelecció amb el PSC, s'haurà d'enfrontar a aquest desgast propi, afegit al que ha afectat la marca socialista en l'àmbit nacional, un debat en què l'alcalde tarragoní des del 2007 s'ha alineat sempre de manera clara amb la direcció del partit.

Els socialistes han acabat sortint airosos d'un mandat que se'ls plantejava veritablement complicat ara fa quatre anys, després de perdre 2.210 vots i un regidor respecte a la victòria del 2007. Però el fet que el pacte entre CiU i el PP que el 2011 va estar a punt de donar l'alcaldia als populars acabés frustrat per decisió de la direcció de la federació nacionalista va aportar un baló d'oxigen a l'equip de Ballesteros que, combinat amb el punt fort del seu tarannà, els ha permès governar amb la mateixa comoditat –i fins i tot més– que en el mandat anterior, en aliança amb ERC. Basculant entre el suport de CiU i el PP, que van quedar desubicats a l'oposició i que van tenir dificultats per fer visible el seu control al govern, han tirat endavant pressupostos i projectes de nou endeutament com ara els vinculats a les obres dels Jocs del Mediterrani del 2017, que han d'arrencar aquesta primavera.

La principal força de Ballesteros, però, ha estat la seva aposta per les polítiques socials aquest mandat, treball que sí que s'ha visualitzat, i que li permet vendre la continuïtat com a principal valor per a la seva reelecció. Les prioritats socials li han servit per deixar en segon pla tant la frustració de la seva gran promesa electoral d'ara fa quatre anys (la creació de 6.000 llocs de treball vinculats a projectes, molts dels quals ni s'han començat a moure) com els dubtes sobre la seva voluntat de completar el proper mandat, amb un Javier Villamayor darrere dels Jocs del 2017 molt ben posicionat per substituir-lo.

L'oposició, desdibuixada

Aquest balanç més aviat gris, però, es veu també matisat per l'absoluta calma política que ha marcat les dinàmiques en el ple, i que planteja dubtes sobre quina serà l'evolució de les dues principals forces ara a l'oposició, CiU i el PP, que es troben en empat tècnic des del 2011 (aleshores sols les van separar tres vots). La federació nacionalista ha optat per fer la revolució amb l'expresident de la Cambra de Comerç Albert Abelló i una llista en què ningú té experiència política. Pel camí, però, ha fet tard (no va escollir candidat fins a finals de gener d'aquest any) i ha obert una fractura amb l'actual grup municipal, liderat per la defenestrada Victòria Forns, que caldrà veure com afecta els votants tradicionals de CiU. Propostes com ara la unificació de tots els serveis municipals a l'antiga Tabacalera i la creació d'una gran illa comercial i per a vianants a l'entorn del Mercat Central (una altra de les grans obres inacabades aquest mandat) han contrarestat una precampanya polèmica, amb conflicte amb el Departament d'Ensenyament inclòs, que li ha donat visibilitat, però caldrà veure a quin preu.

Més difícil és fer previsions sobre el PP, que, amb Alejandro Fernández al capdavant, es debat entre els que vaticinen que el 2011 (en què va passar de quatre a set regidors) va tocar sostre i els que no descarten que doni una altra sorpresa. Amb el poc rodatge del candidat de CiU, Fernández s'ha vist beneficiat perquè és vist socialment com l'alternativa per assumir l'alcaldia si no surt reelegit Ballesteros, recolzat també en petits projectes urbanístics com ara el trasllat de l'estació de tren al carrer del Mar. Propostes més polèmiques, vinculades a la immigració i a la mendicitat, es poden convertir en armes, però de doble tall.

Enmig d'una oposició de convergents i populars sovint desactivada, qui més s'ha fet veure en una posició crítica ha estat l'única regidora d'ICV, Arga Sentís, que el 2011 va recuperar la representació perduda quatre anys abans, empesa en part pel descontentament social que aleshores s'agrupava en les acampades dels coneguts com a “indignats” del 14-M. En contra seu, la previsible entrada de noves formacions al consistori, amb més força que els ecosocialistes, pot acabar decantant la bàscula i deixant-los fora.

De quatre a...?

Després de dos mandats amb tan sols quatre partits representats, el principal pronòstic de cara al consistori que es constituirà el 13 de juny és l'augment de la fragmentació i l'entrada de, com a mínim, dues sigles noves. Amb un PSC, una CiU i un PP que sembla que perdran representants, les cadires que quedin alliberades tot indica que deixaran porcions clau (a l'hora de formar govern, sobretot) en mans d'ERC i Ciutadans.

Els republicans, que van pagar el desgast del pacte amb el PSC quedant fora de l'Ajuntament el 2011, arriben amb la força d'haver guanyat les eleccions europees a la ciutat, però conscients que el debat nacional pot quedar molt lluny de la ment dels votants el 24 de maig. El que va ser el número 2 ara fa quatre anys, Pau Ricomà, aspira fins i tot a superar els dos regidors assolits el 2007. Qui també sembla que podria obtenir més d'un regidor és Ciutadans, que té el més jove dels vuit candidats principals (l'advocat Rubén Viñuales farà 32 anys al juny) i que es podria beneficiar de l'erosió de les forces principals en el ple, així com d'haver trencat una barrera psicològica en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, en què van obtenir un diputat, Matías Alonso, tot i ser un desconegut al territori. Per contra, els decebedors resultats del 2011 –no van arribar ni al 2% dels vots– afegeixen prudència a les travesses.

De les tretze candidatures que finalment s'han presentat a Tarragona (dues menys que el 2011), dues forces s'afegeixen al grup dels vuit destacats, tot i que amb molts més interrogants sobre les seves possibilitats. Empesa per la feina al Parlament de Catalunya i la seva implicació en lluites com ara la de la mobilitat i la sanitat pública, la CUP espera fer el salt, tot i que la divisió de part de l'electorat d'esquerres amb ICV i la frustrada Tarragona en Comú –caldrà veure cap a on es vehiculen els vots descontents que podria haver agrupat– subratllen els dubtes. Des de l'àmbit del municipalisme, l'empresari del món esportiu Emili Rivelles vol intentar aconseguir que per primer cop una força independent, Ara, entri a l'Ajuntament de Tarragona, apostant per una forma “diferent” de fer política i amb un suport social destacable durant aquesta precampanya.

Candidatura d'esquerres frustrada
En un moment d'ebullició a escala estatal amb la irrupció de noves formacions d'esquerres (amb BComú i Podem com a grans noms), a Tarragona l'intent d'una llista unitària s'ha vist abocat al fracàs després d'un polèmic procés de confluència. Després de les desercions de la CUP (que ni va entrar a negociar), ICV i Podem, Tarragona en Comú va optar per mirar-se les eleccions des de la barrera i no fer una candidatura pròpia.
LES CLAUS
1
Desgast socialista
El carisma de la figura de Ballesteros haurà de nedar contra corrent: per una banda, haurà d'esquivar la crisi de la sigla del partit. Per l'altra, la decepció després de quatre anys en què no ha desencallat cap gran tema.
2
Matemàtica de pactes
La majoria absoluta és una utopia per a totes les candidatures, i l'aritmètica resultant de la previsible entrada de nous grups determinarà les aliances, ja siguin puntuals o formalitzades.
3
Urbanisme per relligar
Amb el nou pla urbanístic per fi en vigor, resoldre el lligam entre el centre i la perifèria (amb les conseqüències socials que comporta) i entre la ciutat i el mar són les grans assignatures pendents.
LES XIFRES
12.000
aturats
Els efectes de la crisi, la necessitat de reactivació econòmica i la resolució de les polítiques socials són els eixos ineludibles de tots els programes electorals.
30
milions
Són els que Tarragona ha abocat de moment en el pàrquing intel·ligent frustrat de Jaume I. Després de vuit anys, el govern socialista ha estat incapaç de trobar-hi una sortida, mentre l'ombra de la investigació judicial es fa cada cop més llarga.
Josep F. Ballesteros
PSC.
El més veterà dels alcaldables repeteix com a cap de llista per quart i últim cop. És alcalde des del juny del 2007, els darrers quatre anys amb un govern en minoria.
Albert Abelló
CiU.
La gran aposta independent de la federació. És la seva primera aventura en la política després de més de vuit anys liderant la Cambra de Comerç de Tarragona.
Alejandro Fernández
PP.
Són les seves terceres eleccions com a cap de llista i el quart mandat que serà a l'Ajuntament. Les seves propostes, sovint controvertides, el van dur a donar la sorpresa el 2011.
Arga Sentís
ICV-EUiA.
Els ecosocialistes aspiren a mantenir-se dins del consistori recolzant-se en la tasca de la seva única regidora i cap de llista, que ha estat sovint la més crítica a l'oposició.
Pau Ricomà
ERC-MES-MDC.
El que va ser el número 2 dels republicans en les fatídiques eleccions del 2011, en què van quedar fora, vol tornar amb força al ple fent èmfasi en el debat nacional.
Rubén Viñuales
Ciutadans.
Els eterns candidats a entrar al consistori. Els resultats de les últimes eleccions al Parlament i l'elecció d'un cap de llista jove i arrelat a la ciutat sembla que els obre les portes.
Laia Estrada
CUP.
Després de quatre anys de feina social intensa des de fora, la CUP confia a superar el llindar electoral amb la trajectòria de lluita ciutadana de la seva nova candidata.
Emili Rivelles
Ara Tarragona.
La formació municipalista Ara, “cosina germana” de la ja present en el ple de Reus, intenta assaltar la capital propugnant un nou estil de fer política local.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.