Primer és l'autoestima

En Josep Casa­dellà, es un home de fe , tos­sut i sense massa clarobs­curs. Nas­cut a Santa Coloma de Far­ners fa cin­quanta vuit anys, fill de pagès, en fa més de trenta que viu a Anglès, però en una vila com aquesta cas­ti­gada per la crisi i la manca d'expec­ta­ti­ves, hi ha famílies de les que es diuen de tota la vida, que encara el con­si­de­ren un foras­ter. Ell que ha tin­gut fei­nes diver­ses i com­pli­ca­des i actu­al­ment està des­ti­nat a Olot, es pre­senta com un angle­senc de cor, però tocat com està per una fe indes­truc­ti­ble - no se si ha lle­git Mon­tes­quieu que va dei­xar escrit :“ una cosa no és justa pel fet de ser llei , sinó que ha de ser llei pel fet de ser justa”, - va con­si­de­rar que l'opressió dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya pas­sava, entre mol­tes altres cau­ses, per l'espoli quo­tidià i cons­tant que cada home i dona del Prin­ci­pat patia amb les auto­pis­tes i va deci­dir que ja n'hi havia prou de pagar peat­ges i allò el va con­ver­tir en una cele­bri­tat esta­tal i el líder d'una cam­pa­nya a la que es van apun­tar polítics i ins­ti­tu­ci­ons que el va pre­sen­tar com el nou Robin Hood de les Gui­lle­ries: Desprès va voler fer enten­dre que cami­nant, cami­nant, es troba la lli­ber­tat i va deci­dir donar un nou pas i treure Anglès de la depressió pro­funda que la fallida de l'eco­no­mia- es va tan­car la Burès i mol­tes de les indústries de la fusta, van morir la Gat­zara i el Zep­pe­lin- , només l'Antex i l'Ipra d'Amer han que­dat com a refe­rents-, la manca de comu­ni­ca­ci­ons - les ins­ti­tu­ci­ons tant de la demar­cació, com naci­o­nals, o esta­tals han mos­trat molt poc interès en l'ade­quació de la Naci­o­nal II cone­guda com Car­re­tera de la ver­go­nya que uneix la Selva inte­rior amb la capi­tal, Girona, i la història- l'aïlla­ment ances­tral - li havien pro­vo­cat. Quan par­les amb ell t'ado­nes que tot i que es cons­ci­ent que la seva figura no és massa cone­guda a la vila, es veu acom­pa­nyat per una llista potent en la que s'hi aple­guen vells acti­vis­tes que llui­ten des dels temps de la tran­sició com Pilar Font o altres que han jugat un impor­tant paper en fites fona­men­tals com la recons­trucció de Santa Bàrbara , com Dolors Oller, amb joves intrèpids i sol­vents com Jordi Piber­nat, Cris­tina Ribas, Eli­senda Pujulà o Neus Mora­gues. Creu que les elec­ci­ons de diu­menge can­vi­a­ran el color de l'ajun­ta­ment i això ser­virà per recons­truir una vila que segons pun­tu­a­litza l'actual equip de govern a man­tin­gut “tre­mo­losa i trau­ma­tit­zada quan el que cal és que recu­peri l'auto­es­tima”