“Trias i Colau són la continuïtat dels tripartits anteriors”

Jo almenys en faré una lectura barcelonina. L'important no és la lectura que alguns volen fer en clau independentista o com un test de les generals, sinó si serem capaços de construir Barcelona entre molts, atesa la fragmentació i la falta de coratge de determinats caps de grup per desbloquejar projectes de ciutat. No veig lideratges sòlids el dia 25 en caps de grup amb el coratge suficient per prendre decisions en favor de Barcelona.La fragmentació pot ser preocupant, però el més preocupant és que molts d'aquests partits seran presoners de la seva pròpia campanya i els impedirà promoure acords de ciutat.

D'aquells que basen els propers quatre anys en una campanya de quinze dies. Jo almenys intentaré fer un discurs coherent amb el que he defensat els últims quatre anys i em permetrà continuar sent coherent en els propers quatre anys. Altres no seran coherents o no seran capaços de construir.

Tu pots competir amb allò que coneixes. Jo conec l'aposta de Trias de mantenir la continuïtat de la majoria de polítiques de l'anterior tripartit, i aquesta aposta per afegir Barcelona a la deriva independentista. I conec la proposta de Colau, que es presenta com una alternativa quan en realitat és, com Trias, la continuïtat. Tots dos s'assemblen en què han coincidit en moltes polítiques dels anteriors tripartits. Trias, perquè els ha donat continuïtat i Colau, perquè n'és coresponsable, és la marca blanca d'Iniciativa, i aquesta formació ha estat al govern 32 anys dels últims 36 a Barcelona.

No. Ser nosaltres mateixos. Nosaltres continuarem en la línia que he mantingut a l'Ajuntament els últims dotze anys, sense moure ni una coma. Si no ho féssim demostraríem que hauríem fallat en alguna cosa.

Ell fa una proposta des del govern de l'Estat que dóna continuïtat a altres plantejaments que ha fet, i nosaltres defensarem el model lingüístic que ens pertoca a la ciutat de Barcelona, que és el que he defensat ara i els últims anys, com quan vam impugnar el 2010 davant dels tribunals [el reglament d'usos lingüístics] perquè l'Ajuntament s'adreci al ciutadà en català i en castellà. No té sentit que els mateixos que quan fas una proposta en favor de l'Ajuntament bilingüe diuen que vas contra el català, després, per demanar el vot per la independència, utilitzin el castellà.

El dret de manifestació ha de ser escrupolosament respectat i, a partir d'aquí, sobre el paper, aquesta manifestació és tan legítima com la de la Diagonal, i l'únic que canviaria és el moment electoral. Aquesta manifestació, o una altra en favor de la unitat d'Espanya, han de mantenir l'observança de la llei, perquè estarem en temps electoral, i una escrupolosa observança de no-finançament amb diners públics.

No, en funció de si els que la convoquen reben subvenció pública, és aquest el tema. S'hauria de mirar si en reben en una partida ordinària, què hi figura... Però, sobre el paper, no sabem ni si hi haurà eleccions el dia 27-S. Estem fent un debat sobre la circumstància, i jo em quedo amb el principi inequívoc del dret de manifestació.

Ser independentista també és anar contra el sistema, però jo faig una altra reflexió: no té sentit que en funció del mitjà de comunicació Colau digui que ha votat sí-sí o que no es planteja el suport a la independència. Fa un posicionament ambigu per intentar arreplegar vots a tort i a dret. Fins i tot en això s'assembla a Trias, que fa un sí-sí però després intenta modular alguns plantejaments. Hi ha coses que són de sentiment: o ets independentista o no ho ets.

És que de vegades la tebiesa és compartida per tots dos.

Aquí hi ha tàndems de dos, de tres, de quatre... Hi haurà una gran fragmentació. El 25 serà més important que el 24. Caldran lideratges sòlids, caps de grup amb el coratge polític suficient per prendre decisions en favor de Barcelona. Estem donant moltes voltes tots sobre el dia després, però no és tant sobre les sumes possibles, sinó sobre les actituds.

La campanya va començar crispada. Hi ha discursos en què el to i les expressions busquen més la confrontació que no pas propostes assenyades des de la discrepància legítima en favor de Barcelona.

Sembla que Colau hagi nascut del no-res quan resulta que ella és la marca blanca d'ICV i no pot silenciar ni amagar el passat de membres de la seva candidatura coresponsables d'aquests últims quatre anys que han governat amb Trias al consell comarcal i l'àrea metropolitana, on es prenien decisions que ara critiquen. Colau critica decisions que han avalat governs en què ICV ha governat amb Trias.

Es pot dir el mateix amb contundència i convicció sense utilitzar determinats adjectius. Hi ha adjectius que, a més d'innecessaris, potser poden servir per captar vots, però obren esquerdes socials importants i confrontacions estèrils.

Ell defensa un model de ciutat. No diu “netejaré” d'adversaris ni posa adjectius als seus adversaris polítics, sinó que parla d'un model de ciutat i estableix qui són els seus rivals: la delinqüència i equivocades formes del que ha de ser la pluralitat.

No. Constato que el 80% dels detinguts per la Guàrdia Urbana són estrangers i que a la persona que ve aquí no pas per aconseguir una oportunitat de feina, sinó per fer del delicte el seu hàbit de vida, no té sentit que li obrim les portes. La gent que ve aquí a robar i no pas a treballar no ha d'estar entre nosaltres.

No l'he seguida, hauria de saber primer quin és el context.

Primer els de casa significa que estem obrint les portes a persones que vénen aquí a buscar una oportunitat quan encara els d'aquí no l'han tingut i, per tant, és lògic que abans d'intentar resoldre els problemes del món resolguem els problemes i la situació dels d'aquí.

No. Jo ho interpreto en aquest sentit: a Barcelona hi ha molta gent que té molta necessitat, que està a l'atur i que el que hauria de ser normal és que ens centréssim, abans d'obrir portes a gent de fora, a resoldre els problemes que tenim aquí, que, malauradament, són molts.

Jo crec que és factible reduir l'atur de Barcelona a la meitat, amb xifres millors de persones ocupades que abans de la crisi. Això és factible i serà una realitat en el proper mandat, en l'horitzó del 2019. L'últim any ja es va reduir l'atur en un 8% a Barcelona, que és una xifra important en el context negatiu de 100.000 aturats.

Sí. Millorant encara més el transport públic i introduint noves tecnologies que permetin identificar on hi ha places d'aparcament lliures, en superfície o en garatges, per evitar circulació vinculada a la rotació a la recerca d'aparcament. I amb suport als vehicles no contaminants. El problema que podem tenir és que hi haurà un moment que els cotxes no contaminaran, però mantindrem els col·lapses.

Si vostè va ara mateix a Can Vies veurà que al carrer d'Antoni Capmany les obres d'urbanització estan pràcticament enllestides i que hi ha un pegat al mig que fa molt temps que hauria d'estar enderrocat, però que no s'ha tirat a terra per raons polítiques. I estic segur que els veïns, quan van passejant, no entenen que allò continuï dempeus. Ja no per un exercici d'autoritat perquè estigui ocupat per qui sigui, sinó simplement perquè és com si ara féssim un passeig per la Barceloneta, el passeig marítim, i ens trobéssim encara un chiringuito del 92 allà al mig. Tothom diria: “Què esperen per enderrocar-lo?”

Jo faig els números que puc constatar: en l'últim exercici pressupostat liquidat, el de 2013, l'Estat va transferir a Barcelona 200 milions més d'allò que el mateix Ajuntament havia previst; que el 90% dels ingressos públics de Barcelona provenen de l'Estat i que només l'1% són ingressos públics de la Generalitat. Aquest discurs que en una Catalunya independent podríem lligar els gossos amb llonganisses és bastant... Els barcelonins no han de votar amb hipòtesis, sinó, fins que arribi la independència, en funció de com es governarà Barcelona, quines seran les prioritats, quins recursos assignarem als serveis. Quan arribi el moment ja tindrem temps de parlar d'aquest tema, però un dèficit de 3.000 milions és una suma que l'agafa el vent. Suma-hi tots els ajuntaments, més el que li pertocaria al govern de la Generalitat... [Bosch] Deu tenir una màquina de fer diners.

El gihadisme és un problema que va més enllà d'una Catalunya independent o d'una Catalunya espanyola. Alguns han estat més pendents, quan es relacionaven amb la comunitat musulmana, d'apropar-los a un projecte sobiranista o, en el cas de Collboni, que el votessin en les primàries, que no pas del model de ciutat i la manera d'entendre la societat que tenien.

La corrupció ens perjudica a tothom. No sé si més els uns que els altres, perquè, malauradament, s'havia estès a tots els partits sense excepció, amb major o menor interès mediàtic. Abans la gent deia que hi havia corrupció i mai passava res. Ara que hi ha exministres que entren a la presó no podem convertir-ho, ara que s'està reaccionant i actuant, en un element afegit de desànim, sinó en un sinònim de creença en les institucions.

Si ara li responc seria una manera d'avançar un resultat i, per tant, donaré la resposta quan hagi acabat la campanya. Mai planteges la campanya dient que és l'última, perquè és reconèixer que no tindràs èxit.

Quan tens nou regidors has de sortir a guanyar. I quan sempre has derrotat les enquestes a les urnes, et fa ser optimista.