Política

opinió

Joaquim Nadal, amic dels seus amics

Tranquil, molt tranquil, repenjat a la barana del primer pis del pati de l'Hospici d'Olot, Joaquim Nadal s'esperava ahir al vespre per l'inici de l'acte central del PSC a Olot. Estava a cinc metres escassos de l'accés a l'Observatori del Paisatge, un referent de les polítiques de paisatge creat quan ell era conseller de Política Territorial. En pocs dies ha estat o estarà en actes polítics similars dels candidats d'Ullà, de la Bisbal d'Empordà, de Sant Feliu de Guíxols, de Calonge, d'Olvan (Berguedà)... alguns candidats de llistes del PSC, com el cas de la de Josep Guix a Olot, i d'altres, de MES, que aglutina socialistes que s'arrengleren en l'anomenat catalanisme polític.

Sorpresa? Cap, ni una. Ell ho té molt clar. Tot és qüestió d'amistat. “Allà on m'ho han demanat, hi he anat”, va sentenciar ahir mateix, abans de l'acte a Olot, deixant molt clar, tot i així, que no ha acceptat participar en cap acte a Girona. Sense voler entrar en la seva vinculació al partit ni als corrents que se n'han derivat, sembla que Nadal té molt clar que la fórmula per superar la fragmentació actual de l'espai socialista és tornar als orígens del partit. I aquests orígens són el catalanisme polític, una opció que aquests últims mesos han dut una sèrie de pesos pesants del PSC a apostar per opcions que, sense trair l'ideari socialista, volen que el centre de les decisions sigui Catalunya i no pas Madrid.

Nadal ho té clar i també ho han tingut clar molts socialistes que dia a dia donen la cara als seus pobles, que es troben els veïns de tota la vida quan van al cafè, o quan van a comprar el pa, tal com temps enrere feia notar l'exalcaldessa de Campdevànol, Núria López, i l'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, un municipi on els militants es van donar de baixar del partit.

Més enllà d'aquestes consideracions, uns i altres saben que aquestes eleccions són clau. Ell diu que arreu els socialistes tindran allò que els electors vulguin. “Aquesta és la grandesa del sistema actual, tot i les limitacions que alguns hi veuen”, va sentenciar. I hi va afegir: “Hi ha llocs on la trajectòria del socialisme ve de lluny i s'han fet les coses bé, com el cas d'Olot.” Nadal es va referir així als dotze anys en què l'Ajuntament de la capital garrotxina va estar presidit per l'alcalde Lluís Sacrest, una obra de govern que va reivindicar l'ara cap de llista, Josep Guix, tot i el parèntesi dels últims quatre anys, en què el govern ha estat convergent. Sense dir-ho directament, va fer notar que aquesta manera de fer ha mamat d'una manera d'entendre la societat des del punt de vista de la igualtat d'oportunitats, de la política feta des dels municipis i de l'anteriorment anomenat catalanisme polític.

I com que la gestualitat política és important i a vegades és qüestió de detalls i fins i tot de matisos, Joaquim Nadal va fer referència a l'herència socialista a Olot de quan ell prenia decisions a la Generalitat: l'abans citat Observatori del Paisatge i el pla de millora integral de la llei de barris amb el d'Olot entre els primers i posat d'exemple moltes vegades.

Per això, també Nadal va fer notar el lema de la campanya de Guix a Olot: “Tocant de peus a terra” i saben prou quina direcció han de prendre, com es va dir durant l'acte. Escoltant ahir Joaquim Nadal, però sobretot veient la seva posada en escena, queda clar que s'ho mira de lluny i amb un cert escepticisme, esperant temps millors, però amb les idees molt clares.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.