“El PP és més perillós per inútil que per corrupte”

Sí que he somiat moltes vegades que podria participar en un procés de canvi. El 24 de maig posarem fi a les polítiques que han afonat milers de persones, el nostre país, les nostres institucions i que deixen una ruïna política i moral grandíssima. Ho tinc difícil segons les enquestes, però sortosament a mi em farà presidenta el poble valencià, no les enquestes.

Jo no preveig aquesta possibilitat i potser peque d'ingènua. La gent està molt farta i sap qui ha lluitat contra l'abús de poder, les polítiques insolidàries que han deixat les persones amb dependència pel camí i els treballadors sense drets. La gent sap qui ha lluitat aquesta legislatura contra les polítiques del PP.

Si, però també és un indicador del mal govern que ha practicat el PP. Els populars han decebut els que els són més pròxims ideològicament per la seua incompetència, perquè un mal govern ho és per a tot el món. A les Corts els ho he dit moltes vegades: “Són vostés més perillosos per inútils que per corruptes”. En tot cas, que els empresaris escolten les propostes d'un partit democràtic que es presenta a les eleccions no hauria de ser cosa extraordinària en un país normal i democràtic.

El que importa és el treball, però és cert que moltes vegades si aquest no és visible resulta anodí. De totes maneres, la societat civil coneix el nostre treball i sap que hem defés sempre els interessos generals.

Més moderada, això depén. Fa un any em van despatxar de les Corts amb totes les conseqüències. Jo sóc la mateixa. L'altre dia en un míting a Sagunt en vaig tornar a posar una samarreta que dia: Bosal no es tanca. I vaig començar l'acte dient: “Diuen que l'Oltra ja no es posa samarretes, però ací estic amb la samarreta i tornaré a posar-me-les quan siga necessari”. L'etapa de les samarretes va ser perquè em tapaven la boca i hi vaig trobar una manera d'expressar-me. Ara ja ningú ens pot tapar la boca, això és el que ha canviat.

Hauria de preguntar-se a la gent que valora. Però sí que és cert que jo em sent molt pròxima a les persones i potser això és el que es percep. No sé si em veuen com una persona normal a qui se l'entén. Recorde que una dona major em va dir: “Xiqueta, m'agrades perquè t'entenc quan parles”. I jo li vaig dir: “Vosté no es fie dels polítics que no entén perquè o no saben explicar-se o no es volen explicar i en qualsevol dels dos casos no són bon polítics”.

Precisament hem triat aquesta campanya perquè després de furtar-nos-ho tot, el somriure és l'únic que no poden pispar-nos. L'alegria podrà véncer la por que ens tenia immobilitzats, perquè és un sentiment molt potent.

El primer al meu home i als meus fills.

Ser mare em va canviar molt la vida, cosa que no significa que una persona sense fills no puga tindre el mateix compromís social. Però sí que és cert que d'una manera o una altra he traslladat aquest sentiment i l'experiència de ser mare a la resta d'àmbits de la meua vida.. Algú em va dir: “Ser mare és no deixar mai de tindre por”. A més, la meua maternitat em va dur a Etiòpia, un dels cinc països més pobres de la terra, d'on vaig tornar totalment canviada i no sols per la maternitat sinó per tot el que l'envoltava. D'allí sí que va tornar una altra persona.

Sí que ho són i a més s'estan implicant tot i que jo intente mantindre'ls al marge. El major m'ha dit que està molt enfadat amb Ciudadanos perquè diu que el taronja és de Compromís i que robar no està bé. I l'altre dia el menut també em va sorprendre. Li vaig preguntar que si volia que jo fóra presidenta i va dir que sí perquè molava molt. “Per què ?”, li vaig insistir. Va reflexionar i finalment em va dir: “Perquè és com ser la mare de tots”.

Que complicat que m'ho posa. Ma mare ja m'ho deia que no encertaria mai com a mare. Jo sóc molt autoexigent i em qüestione molt tot el que faig en política, però ser mare és l'ofici més difícil del món. Jo crec que comences a encertar amb els fills quan es fan adults i les errades es converteixen en virtuts. De tota manera jo tic la sort que tots dos estan enamorats de la mare i tenim una relació molt bona. (El seu somriu ara es fa més ample que el dels cartells de Compromís).

N'hi ha d'haver i, si no n'hi ha, haurem de prioritzar i traure'n de davall de les pedres. Hem d'exigir un finançament just. Som l'única comunitat autònoma pobra que paga netament quan hauríem de ser receptors. Estem en l'Espanya pobra en què ens ha situat el PP i som pagadors . Aquesta situació a més d'injusta és il·legal.

Hi hagut molts en què m'he emocionat i commocionat. M'ha passat molt amb les víctimes del metro. És molt recurrent, però no puc evitar-ho perquè no puc entendre que siguen tan cruels de negar-los l'únic que demanen: conéixer la veritat sobre el pitjor accident del metro d'Europa.

Mira jo veig Jaime Mayor Oreja que és probablement l'home més nacionalista del món i em sent tant allunyada d'ell que no m'agrada definir-me amb aquest -isme. El meu home sempre ho ha dit: “Tu eres d'este poble, en formes part com els arbres del Saler i si ens n'anàrem a viure a Alemanya et pansiries.”

És que en el meu Facebook ho posa perquè jo em sent a gust en tots els llocs, però casa meua és aquesta. Jo sóc valenciana, ciutadana i del món. Sóc valenciana sense ismes i exercisc com a tal. I ho sóc sense haver nascut ací i perquè ho he triat. Que el Mediterrani siga una fossa comuna en comptes del bressol de la nostra vida i cultura i bressol de la civilització és com una punyalada al cor. No sé si això em fa ciutadana del món, però jo no concep la meua existència sense sentir-me agermanada amb persones de tot el món que tenen les mateixes desesperances i desesperacions que tinc jo.

No sé respondre a aquesta pregunta sense veurem en la situació. A mi m'agrada un estat on Catalunya estiga. No ens podem permetre el luxe de prescindir de Catalunya, crec que som més forts units i crec que els principals responsables de la situació actual de Catalunya són els diferents governs espanyols, per no haver respectat l'Estatut que els catalans van votar. Catalunya és una excusa per barallar- se PP i PSOE, menyspreant i insultant així el poble català.

De segur que hauria reivindicat poder votar.

Per què? En les falles hi ha de tot, si fiques una urna en una comissió t'eixirà una radiografia electoral. I jo participe sempre que puc en tots els actes de la meua comissió.

I tant que n'hi ha, només hem de mirar a la Junta Central Fallera i les falles que tenen butla papal.

Jo em veig anant a un partit de futbol com ho he fet tota la vida: pagant-me l'entrada i no en la llotja vip.

M'agrada el València CF i crec que amb això no ofenc la resta d'equips valencians. El que no agrada a la gent és que algú diga que és de tots els equips valencians. Mentida. Si eres d'un equip ho eres i vols que guanyen els teus. Sóc xota i ho he sigut de tota la vida. A més, en ma casa els dos temes que sempre han generat discussions més apassionades són la política i el València CF.

No em trobaran com a política. No aniré a processons perquè crec que no toca, els polítics estem per a treballar i no per a lluir-nos i eixir en la foto.

El canvi polític i el triomf el dedicaria a la gent que més ha patit en aquests últims anys, als que estan ací encara i als que ja no hi estan (s'emociona....)

Crec que els elefants cada vegada són més xicotets que són vencibles i no intocables.