Joan Maria Pujals, fill de Vila-seca (1957), llicenciat en filologia catalana, diplomat en alta direcció d'empreses per l'IESE i tècnic superior d'administració pública, va entrar en política com un jove de conviccions i recursos que va disputar la cadira als pesos pesants de Barcelona i va convertir les terres del sud de Catalunya en un espai atractiu per al gran capital –en un moment determinat Tarragona va sonar com a seu del Disneyworld a Europa– i una plataforma de promoció a llocs de responsabilitat al Cap i Casal. Alcalde de Vila-seca amb 25 anys, president de la Diputació de Tarragona amb 31, el 1992 va ser nomenat conseller d'Educació per Jordi Pujol –hi va haver qui el va presentar com el seu delfí–. Va aprovar el mapa escolar de Catalunya. El 1996 va canviar la conselleria per la de Cultura i des d'allà va impulsar la llei de política lingüística, la llei de suport a les seleccions catalanes i el pla director d'instal·lacions i equipaments esportius. El 2002, sense pair el fracàs de la llei del cinema, que va trobar l'oposició de les majors de Hollywood, i gastat per l'enfrontament amb Flotats, que va portar a la marxa d'aquest últim del Teatre Nacional, va passar a dirigir l'Institut Ramon Llull. Una aposta efímera. Dos anys després va dimitir, va deixar la política i es va bolcar en cos i ànima en el sector privat. Autor literari prolífic, que ha publicat articles i crítiques a la premsa escrita, el 2013 una qüestió de suborn per UM el va portar a declarar als jutjats de Palma.