“Pablo Iglesias va venir de Madrid a escopir i va marxar”

El meu pare ha votat molts anys socialista. Ara, que viu a Madrid, hi ha algunes vegades que no sé què ha votat. Però vaja, és de la generació de Felipe González, com ma mare. Una generació que van ser molt socialistes i al costat del canvi que es va produir al país durant molts anys.

Jo crec que és el pacte que està fet. Si fóssim una mica rigorosos i ens deixéssim del soroll de la campanya, el que és cert és un pacte entre CiU i ERC per administrar el resultat del 27-S en cas que sigui propici per a la independència, per fer coalicions independentistes i per posar els ajuntaments al servei d'aquesta cosa. Això està signat, no és que ho digui jo.

Amb qui estigui d'acord i sigui coherent amb el meu programa. No és una qüestió de sigles o comoditats. Tenim moltes coincidències de diagnosi del que ha passat a Barcelona amb Colau, però no veig ni em crec les solucions que dóna. Ha explicat més aviat ocurrències que no pas solucions i no crec que tingui ni un equip per governar ni un projecte sòlid. Ara, des del punt de vista de compartir valors i anàlisi: sí, és clar, venim de la mateixa tradició política tot i que ella ho negui.

Sí, les enquestes diuen coses molt rares.

El fenomen del 15-M va començar a la campanya electoral del 2011 i ja veníem de la sentència de l'Estatut, etcètera. Han estat anys molt convulsos, que han afectat els grans partits, no només el PSC. Els grans partits estem en hores baixes, i crec que la nostra recuperació, si s'està produint i es produirà en un futur, té a veure, com em va dir una veïna del Carmel, amb una cosa tan senzilla com tornar a parlar de la gent. El gran error que ha comès el PSC aquests quatre anys ha estat deixar de parlar de la gent. Hem deixat de parlar dels seus problemes, de l'atur, dels serveis socials, d'allò que nosaltres representem en la política. I en la mesura que això s'ha produït hi ha hagut desconnexió, que crec que és reversible, segurament amb un nou discurs i amb nous lideratges.

Tot això és evident que no ajuda. Diré més: i el cas Pujol i el cas ITV... Els casos de corrupció que afecten els grans partits afecten el conjunt dels grans partits. De vegades la gent tampoc no distingeix. Ara, en aquests moments qui encapçala els projectes als ajuntaments som gent nova en molts casos i sobretot gent neta que no arrosseguem cap taca en aquest sentit. De Barcelona n'estic especialment orgullós, perquè en trenta anys de governs socialistes no hi ha hagut ni un sol polític condemnat per corrupció, amb tot el que s'ha bellugat només amb obra pública.

Barcelona té els valors que coincideixen molt amb els del PSC, una ciutat de centreesquerra, crec que no és una ciutat independentista en termes generals, és una ciutat molt plural i molt diversa, però que majoritàriament no està a favor de la independència. Barcelona comparteix molts dels nostres valors: una ciutat oberta, tolerant, progressista, capaç de ser una ciutat del món però alhora tenir cura de la dignitat dels barris. Quan dic que Barcelona és socialista, no em refereixo que sigui del PSC, sinó que els valors que representa el socialisme democràtic són els de la ciutat.

Si vas llegint resultats al llarg del temps i les enquestes, no és així. En tot cas, la gent que pot defensar la idea de la independència a Barcelona fins i tot ho fa d'una forma oberta, d'una forma diferent. En una gran ciutat, al final, totes les idees polítiques són idees més compartides, menys dogmàtiques, més flexibles. Però ja ho veurem, s'haurà de veure.

No, jo no n'ofereixo ni en prometo 30.000. M'he posat com a objectiu, a partir d'un pla econòmic, crear, per les accions de les polítiques públiques, 30.000 llocs de treball. No penso entrar en una subhasta absurda en la qual al final tenim tot un alcalde de Barcelona que fa quatre anys que governa i que acaba dient que crearà més llocs de treball que aturats té en aquests moments la ciutat. És ridícul i no s'ho creu ningú.

Igual que critico la gent que des de l'independentisme diu que ens roba Espanya, també critico la gent que diu que ens roba Catalunya. No hi ha robatori, el que hi ha és un sistema injust o que s'ha de millorar fiscalment, en el cas de Catalunya amb la resta d'Espanya. I en el de Barcelona, és una qüestió de justícia. Si la ciutat ha d'avançar diners en serveis bàsics hi puc estar d'acord, però aleshores que la Generalitat ens reconegui el deute. No estic d'acord que haguem de pagar presons, que la ciutat ho hagi d'assumir tot.

És una campanya bronca. Una cosa és ser contundent amb les declaracions i una altra és entrar en la crispació i alimentar-la. Aquí hem vist senyors que venien de Madrid, no a proposar, sinó a escopir directament.

Sí, evidentment. Em sembla bastant inversemblant que en una campanya electoral vingui el líder de Podem, que és, sembla, qui mana i qui condiciona la candidatura de Colau, i es dediqui a insultar i ja està i torni a marxar. I també la crispa el PP amb aquest discurs pseudoxenòfob. Si pretenen mobilitzar la gent, aquestes coses més aviat la desincentiven.

Van de qui governarà la ciutat i de què ha de fer la ciutat en un futur. La meva crítica és que les opcions que representen Trias i Colau estan hipotecades. Trias té hipotecat un pacte amb ERC pel que fa a la independència i Colau està hipotecada amb Pablo Iglesias i Podem, que és qui ha imposat aquesta lògica d'anul·lar Iniciativa o de veure coses tan espectaculars com que els dos actes de campanya més rellevants de Colau amb altres membres de la seva coalició, en un aparegui clarament amb Iglesias sola en un míting i en l'altre, amb Iniciativa, surti amb una mena de popurri de senyors que vénen de Grècia i de França. És molt poc honest per part seva i poc respectuós amb la gent d'Iniciativa.

Barcelona ja és capital, primer de Catalunya, i durant molts anys cultural, de l'esport, del sud de la Mediterrània, de la regió que va de Lió al llevant. I és l'altra gran capital de l'Estat. No hi hem de renunciar.

El Senat és un símbol. M'és igual que sigui el Senat o una altra institució de l'Estat. En altres països europeus de base federal, Holanda o Alemanya, les institucions federals estan repartides per diverses ciutats. La idea del Senat la va llançar Pasqual Maragall. Però no hi ha un projecte concret d'ubicació. Té més a veure amb el simbolisme i la necessitat de desconcentrar el poder polític de Madrid.

El que dic és que tenim una infraestructura bàsica per al transport a la ciutat que no està connectada i s'ha de connectar, i que la línia recta entre els dos punts, que és la Diagonal, té tot el sentit del món. Ho deia Trias el 2009. Però deia coses pitjors, com ara que volia fer baixar el tramvia per les Rambles, mireu l'hemeroteca, any 2007. Jo això mai no ho diré, que baixi el tramvia per les Rambles.

Jo he dit que la presència de gent que vagi en candidatures a alguns municipis, si hi tenen una relació directa, em sembla normal. No comparteixo que una persona accepti anar a una candidatura si no té cap relació amb aquell municipi. Em sembla un error.

Prohibir-ho és molt difícil, perquè el sistema electoral que tenim ho permet. És una qüestió de ser coherents. Jo defenso que els partits fem un esforç de presència territorial perquè hi ha gent que vol poder votar-te i si no hi ha una candidatura no pot, però sempre defensaré que hi hagi algun tipus de relació amb aquell municipi.

El senyor Fernández Díaz ja no sap com cridar l'atenció i, com que segueix la petja del senyor Garcia Albiol i vol remoure la qüestió de la xenofòbia, busca aquestes excuses. Sóc molt partidari que la gent que ve d'altres països participi políticament, perquè ens pot passar com en grans ciutats franceses, que dificultant la participació democràtica de les persones immigrades s'aconsegueix allò que vol Fernández Díaz, que hi hagi segregació. Tots els partits fem esforços d'integració de les persones immigrades, nosaltres també.

L'autocrítica que faig és que a les properes primàries obertes haurem de fer un cens previ. Vam ser massa arriscats amb això d'aixecar la persiana i dir “que vingui a votar qui vulgui”. Perquè vam tenir aquest episodi i l'episodi de gent de l'àmbit independentista que va venir a votar a les nostres primàries quan deien públicament que mai ens votarien com a partit. Vam pecar d'ingenus i la solució és un cens previ.

En tens un davant.

No. Aquí davant en tens un.

El PSC continua tenint moltes ànimes, però la gent del PSC ha de saber què defensa el partit, que és un partit d'esquerres, socialdemòcrata, catalanista i federalista. Pots tenir la teva posició personal sobre un d'aquests trets, pots ser una mica més lliberal, pots ser fins i tot independentista, però has de saber què defensa el teu partit. I si creus que ha de canviar d'opció i no tens capacitat majoritària dins el partit per canviar-ho, és normal que la gent que ha evolucionat amb el seu pensament vagi a altres llocs. De tota manera, tampoc he vist que hagi reeixit massa, això. Honestament, el senyor Bosch s'ha obsessionat una mica amb això de la gent que ve del PSC. Nosaltres hem fet una cosa en aquesta campanya que no havia passat mai i va sorprendre molt: tornem a tenir capacitat d'atraure independents i fins i tot gent d'altres partits de les esquerres, com ara Iniciativa.