El Poal, la revolta de la biomassa

Oposar-se a la generació d'energia a partir de biomassa no és gaire popular. Malgrat això, i des fa quatre anys, els 670 veïns del Poal (Pla d'Urgell) es manifesten, recullen signatures, litiguen en els tribunals i encarreguen informes a experts contra la planta de biomassa de la veïna empresa Nufri. Aquest gegant de la distribució de fruita vol construir-la a 900 metres del poble, però en el terme municipal del Palau d'Anglesola.

El Poal és el municipi més petit del Pla d'Urgell. Totalment rural, de cases horitzontals i carrers amples, depèn de l'agricultura. Tan rural que les normes urbanístiques dissenyades per la Generalitat i aprovades enguany li impedeixen créixer urbanísticament “per mantenir el paisatge i les característiques rurals”. “Ara, per tenir al costat la planta més gran de biomassa de Catalunya, amb edificis de 30 metres i una xemeneia de 40 metres, es veu que sí que no som rurals”, s'exclama Rafel Panadés, alcalde per CiU des del 2003. Percentualment, el Poal és el bastió més gran de la coalició nacionalista a la comarca i l'únic on ha governat amb majoria absoluta des del 1979. En les dues darreres eleccions ha obtingut el 90% dels vots. A mes, Panadés és coordinador d'àrees del Consell Comarcal i ha estat coordinador de campanyes comarcal de CiU.

Aquest cop, però, la coalició nacionalista no hi fa llista, perquè Panadés ha format una candidatura independent, Units pel Poal. L'altra llista és d'ERC, que amb un sol regidor repeteix candidat. Panadés afirma: “M'he sentit sol, perquè el govern no ha estat a l'altura de les circumstàncies en el problema amb Nufri. Ho demostra que, de 3.000 al·legacions, sols n'ha acceptat una. Precisament la del Palau.” La Generalitat va donar llum verd al projecte el 2013, però en condiciona l'activitat a la petició del Palau, la construcció d'una variant. La via no existeix, però, tot i les recents advertències de la Generalitat de portar-la a la fiscalia, Nufri acumula biomassa en terrenys de la projectada planta. L'Ajuntament del Poal ha presentat un contenciós administratiu contra el conseller de Territori, Santi Vila, i ha demanat la retirada del projecte per l'incompliment de diferents normatives. Per exemple, que la planta autoritzada per a biomassa forestal incompleix el pla d'energia de la mateixa Generalitat, ja que és a més de trenta quilòmetres d'un bosc.

A la planúria quasi infinita del Pla d'Urgell, de boscos, ni un. El Poal està envoltat de conreus de fruiters i cereals. En canvi, la zona té aptituds demostrades per a la boira. És a dir, l'estancament de l'aire. Toni Costa és membre de la Plataforma Salvem el Territori. Com la gran majoria de veïns, fins ara fidel votant de CiU. “Tot això ha generat molta desconfiança. Ens han rentat la cara amb aigua bruta.” La xemeneia emetria 40 tones de vapor d'aigua i 400.000 metres cúbics d'aire calent. El magatzem de cebes de Costa, just al costat de la planta projectada, “va a la ruïna, perquè serà un lloc on coure marisc.” Ramon Panadés, pagès del cereal, explica: “No estem en contra de la biomassa, però aquest no és el lloc. La marinada s'acaba aquí, portant la contaminació del Camp i Barcelona. Sovint, ara ja en superem els valors màxims.”

Panadès, que no s'ha donat de baixa del partit i no descarta tornar-hi, ha enviat una carta als veïns en què explica que “per coherència” ha prioritzat “els interessos del municipi”. El 90% dels veïns van signar contra la planta. Ramon Salvia, un veí, comenta: “És millor que canviï de sigla. I no sols pesarà aquestes eleccions, ja s'ho trobaran a CiU.” En un poble petit, intentar ser alcalde contra la realitat no és qüestió sols de popularitat, sinó de supervivència.