Rajoy s'aferra a la cadira
Tot i la patacada, el president espanyol continua pensant que és el millor candidat per recuperar electors en les estatals
Insisteix que no cal fer cap canvi ni al PP ni al seu govern
Cap novetat en el front del PP. Les cares llargues dels seus principals dirigents després que el 24-M els hagi enviat als bancs de l'oposició no han servit perquè el seu líder, Mariano Rajoy, plantegi el revulsiu que alguns demanaven. Els resultats no són els que els haurien agradat, subratllava el president espanyol en una compareixença davant la premsa després de reunir el seu sanedrí per avaluar els danys, però tot seguit afegia: “Seguim sent l'opció preferida dels ciutadans.” I aquesta mateixa idea la va repetir en diverses ocasions. La patacada no tindrà conseqüències visibles: ni farà canvis al partit –dirigit per la perdedora María Dolores de Cospedal– ni tocarà cap membre del seu govern. Ni tan sols ha modificat ni una engruna la seva percepció que continua sent el “millor” per encapçalar la candidatura en les estatals i està convençut que això mateix pensa tot el partit.
D'autocrítica, doncs, més aviat poca, tot i que admetia que no està satisfet amb una victòria que, això sí, és “incontestable”. Considera que han pagat la factura de “salvar Espanya” de la fallida, i la seva recepta és, com en el cas de les europees, comunicar millor i estar més a prop de la gent. De fet, se li va haver d'arrencar amb pinces el reconeixement de la possibilitat que la corrupció en “assumptes de temps passats” també hagi pesat a les urnes.
El president espanyol s'havia posat al capdavant del 24-M desplegant una intensa activitat de campanya, tot i que alguns líders havien recelat de la seva presència i havien suggerit que la marca PP i la gestió de l'executiu espanyol els feia més nosa que servei. Després d'això, ha perdut 2,5 milions de vots, més de 500 majories absolutes als ajuntaments i la meitat de territoris. I perdrà l'alcaldia de la capital de l'Estat, un dels punts clau de la batalla del 24-M.
Sense competència
Rajoy percep que, encara que ara una part del partit estigui dolgut, no té competència interna –el gallec Alberto Núñez Feijoó ha encaixat una bona patacada i la candidatura d'Esperanza Aguirre ha quedat tan abonyegada que no té cap possibilitat de vendre's com a alternativa–. Així que, més que encetar una pugna interna, el que han de fer a partir d'ara és centrar-se a recuperar la confiança dels seus antics votants insistint que la crisi ja és història. “I estic absolutament convençut que, en les pròximes eleccions, els espanyols ens reconeixeran l'esforç”, augurava.
El líder del PP no es va aturar en la lletra menuda ni va voler parlar de possibles interlocutors ni de pactes, més enllà de dir que era partidari que governés la llista més votada. I això que, sempre que així ho vulgui Ciutadans, a hores d'ara només té garantida la governabilitat en quatre dels tretze territoris que han celebrat eleccions: Madrid, Castella i Lleó, Múrcia i la Rioja. A la resta de comunitats on els de Rajoy han estat la força més votada, han quedat en una situació tan feble que resultarà més factible la configuració d'alternatives d'esquerres. I, a tot això, s'hi ha d'afegir la derrota a Extremadura i els casos de les Canàries, on mana CC; Navarra, on el PP és residual, i Cantàbria, on, tot i guanyar, el regionalista Miguel Ángel Revilla podrà tornar al poder.
Pel que fa a Ciutadans, la sensació al PP és agredolça. Per una banda, lamenten que en alguns territoris i ajuntaments no hagin tingut el suport suficient per poder-los fer de crossa. Per l'altra, però, alguns dirigents subratllaven ahir que el “suflé” d'Albert Rivera ha baixat abans d'hora i això, per alguns, era un signe que amb vista a les estatals les expectatives d'aquest partit podrien ser molt menors. La majoria coincidien, això sí, a tancar els ulls davant les xifres i insistien que els seus votants no han fugit a Ciutadans, sinó que s'han quedat a casa. En tot cas, és el mateix argument que van donar per explicar el retrocés en els comicis europeus.
Rivera exigirà primàries als populars
Albert Rivera vol calcular els temps i el preu polític i, com en el cas d'Andalusia, ja ha començat a mostrar les seves cartes per tancar acords electorals amb el PP. A banda del decàleg de la corrupció, el partit de Rajoy haurà de passar per un procés de primàries internes si es vol entendre amb Ciutadans.
Díaz anuncia que es retira després del nou fracàs
Després del revés de les europees, aquesta vegada Rosa Díez ja no tenia cap pretext per continuar demanant paciència i suport a les bases d'UPyD, i la mateixa nit del 24-M va anunciar que no es presentarà a la reelecció com a líder del partit magenta. Tot i el constant degoteig de desercions des que Díaz i el seu nucli dur van decidir no constituir un front comú amb Ciutadans, la basca encara confiava que diumenge l'electorat li faria costat. Però l'escrutini va corroborar el que ja vaticinaven les enquestes: UPyD ha perdut la meitat dels vots i desenes de regidors, i ha quedat fora dels parlaments autonòmics.
L'alegria relativa de Lara no evita la convulsió a IU
Després de l'escrutini, Cayo Lara va voler fer el cor fort i proclamar que, malgrat la competència, no els havia anat tan malament. El seu intent, però, no ha evitat que torni a aflorar la mala maror interna després d'haver desaparegut de fins a quatre parlaments i haver perdut la representació a Madrid.
Iglesias recupera el discurs de l'eufòria
L'èxit a Barcelona i a Madrid ha estat cabdal perquè Pablo Iglesias abandonés ahir el posat prudent dels darrers dies per la possibilitat que el partit reculés i va emfasitzar: “Aquesta primavera mira cap al canvi i això ens empeny cap a les generals.” Podem, doncs, torna a parlar de victòria en els comicis estatals.