Duran: SÍ o NO
La consulta d'Unió es converteix en un plebiscit sobre la direcció del partit
Els sectors crítics es mantenen alineats, demanen el vot de rebuig i albiren un congrés
Duran comença a trucar tots els militants
La consulta d'Unió del 14 de juny és ja un plebiscit sobre el lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida i podria culminar en un congrés extraordinari. La campanya electoral va començar ahir sota l'impacte, encara, pel redactat de la llarga i complexa pregunta aprovada dimarts per la majoria del comitè de govern, tot i la discrepància d'un terç dels seus membres. Els sectors crítics es mantenen alineats i treballen en la vertebració d'un front del “no” a la “vella política” de Duran. Es decanten per promoure el vot contrari a la pregunta formulada pel secretari general del partit, Ramon Espadaler, mentre sospesen intentar forçar la convocatòria del màxim òrgan de decisió de la formació. Ningú no dubta que un “no” majoritari es llegiria com una esmena a la totalitat a la gestió de Duran al capdavant d'Unió.
Va ser el mateix Espadaler, de fet, qui va admetre que si el gros dels 5.000 militants rebutja la proposta, l'única sortida que tindrà la direcció actual serà fer “un pas enrere” i convocar un congrés. Per evitar-ho, Duran es va començar a mobilitzar fent trucades a la militància, per demanar el “sí” a cadascun dels afiliats, i els seus dirigents afins han organitzat actes arreu del territori per convèncer les bases. Espadaler, per exemple, intervenia ahir a Osona. Davant de l'ombra del trencament de CiU, Convergència va optar per mantenir-se al marge del debat obert a Unió. No hi haurà cap pronunciament oficial fins el 15 de juny, segons fonts del partit, tot i que des de les files convergents s'interpreta que un aval al full de ruta d'Espadaler conduiria al trencament de la federació per al 27-S. El president de la Generalitat, Artur Mas, sense ànim d'interferir en els assumptes interns dels seus socis, es va limitar a assenyalar que els sis condicionants que inclou la proposta de la direcció socialcristiana per mantenir el compromís del partit amb el “procés” (sobirania, democràcia, diàleg, seguretat jurídica, manteniment a la Unió Europea i cohesió social) encaixen amb la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 2013. Ho feia en la sessió de control a la cambra catalana, després que el socialista Miquel Iceta assegurés que ell votaria a favor de la pregunta del referèndum intern. Mas també va remarcar que el full de ruta preacordat entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes es manté obert a adhesions i aportacions. Durant tot el dia, es van succeir els contactes i els equilibris. Mas es va deixar veure amb la vicepresidenta Joana Ortega, que va votar a favor de la proposta d'Espadaler, i també amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, del sector díscol i signant del manifest per reclamar que la consulta se centrés en el compromís d'Unió amb la independència , avalat per un miler de militants. Dirigents d'una i altra banda van mantenir diverses converses als passadissos de la cambra.
Els crítics estan convençuts que poden guanyar el torcebraç. La direcció de Duran, també. El grup promotor del document alternatiu, que ja es va reunir dimarts mateix a la nit, mantindrà avui una altra reunió crucial per acabar de definir l'estratègia. Antoni Castellà, líder del sector sobiranista, i l'expresident del Parlament Joan Rigol van fer declaracions públiques decantant-se per un “no” crític a la consulta. En les properes hores s'espera que ho faci De Gispert. Els sectors independentista, el del grup parlamentari i alguns dirigents històrics de la formació consideren que poden tenir prou suports perquè s'imposi el “no”. Esperen poder mobilitzar a les urnes el miler de signants al manifest que van promoure inicialment i també que, vista la complexitat de la pregunta del 14-J, s'hagi estès el malestar amb Duran al territori. Entre els tres presidents de les intercomarcals que dimarts es van oposar a la pregunta, hi ha els de Barcelona ciutat i Barcelona Comarques, les que compten amb més afiliats. El de Girona es va abstenir.
La cúpula de Duran, satisfeta amb la proposta formulada, confia en la victòria el 14-J. El líder socialcristià es va mobilitzar des del primer minut i han organitzat actes arreu del territori per fer campanya pel sí. Des del carrer Nàpols van difondre un vídeo per fomentar la participació: “A Unió el dret a decidir comença a casa”.
El possible congrés extraordinari
El secretari general del partit, Ramon Espadaler, va apuntar la convocatòria d'un congrés si el “no” de la militància s'imposa a les urnes. La pregunta que queda oberta és si els sectors crítics podrien forçar la convocatòria del màxim òrgan de decisió del partit en cas que ho desitgessin i la direcció no s'hi avingués. Segons els estatuts d'Unió aprovats en el darrer congrés, és necessari que ho demanin un 25% dels afiliats al partit (uns 1.250 militants) o bé que ho reclamin les assemblees de tres intercomarcals. Entre els crítics hi ha tres presidents d'intercomarcals, però ho hauria d'aprovar la majoria dels militants dels territoris convocats en assemblea. Fonts del grup promotor del manifest alternatiu apunten que la prioritat, però, seria que el conclave no perjudiqui el procés sobiranista.