L'esquerra ultima l'acord a les Illes

La possibilitat que el PP passi a l'oposició al Parlament de les Illes pren cada cop més força. La patacada electoral dels populars en les eleccions del 24-M, en què van perdre 75.000 vots i 15 diputats, va obrir la porta a un govern d'esquerres que s'ha començat a negociar aquesta mateixa setmana, amb una evident sintonia entre les parts. El PSIB (18 diputats dels 59 que té la cambra), Podem (10) i els nacionalistes de MÉS per Mallorca (9) van expressar dimarts, després d'una primera reunió de gairebé tres hores, el seu optimisme pel que fa a les possibilitats d'èxit d'una aliança que s'anirà negociant per trams. Ara mateix, no se sap ni com serà la votació d'investidura ni qui serà el candidat a la presidència.

Malgrat que els líders de tots els partits s'han deixat la veu afirmant que no és la més important, la batalla pel lideratge del futur executiu sí que es preveu com la més complicada. Les aspiracions de la socialista Francina Armengol, que des d'un primer moment ha remarcat la seva intenció de presidir el Parlament per la seva condició de líder de la força més votada, ha topat amb la ferma oposició de Podem. El líder estatal del partit, Pablo Iglesias, va reiterar aquest mateix dijous que no formaran part d'un govern liderat pel PSIB. Si els socialistes acceptessin aquesta condició, un fet poc probable perquè Armengol ja ha expressat la seva total disposició a governar en minoria si cal, Biel Barceló (MÉS) i Alberto Jarabo (Podem) serien els altres aspirants a succeir José Ramón Bauzá. L'encara president i líder dels populars a les Illes ha seguit les passes d'Alberto Fabra al País Valencià i va anunciar fa pocs dies la convocatòria d'un congrés extraordinari del partit després de l'estiu en què no aspirarà a la reelecció.

Més enllà de la pugna per la presidència, les successives reunions a tres bandes que s'han mantingut en els últims dies han permès arribar a acords en qüestions tan sensibles com l'educació i els serveis socials. Entre els que s'han fet públics fins ara, destaca l'anunciat dimecres en relació amb la creació d'una renda mínima garantida d'entre 500 i 600 euros per unitat familiar, una mesura que suposaria un cost anual “d'entre 50 i 60 milions d'euros, perfectament assumibles per a l'administració”, segons el portaveu de MÉS, Nel Martí. Una altra de les possibilitats que hi ha damunt la taula, i que el PSIB i MÉS han verbalitzat en les negociacions per formar govern a l'Ajuntament de Palma, és recuperar les emissions de TV3 a les Illes.