Les dinàmiques locals marquen els pactes entre CiU i Esquerra
L'autonomia municipal ha prevalgut més que un acord sobiranista global
Hi ha hagut enteses a Tremp, Sitges, Tortosa o Manresa
CiU, però, es queixa que ERC li hagi pres alcaldies, i els republicans retreuen a la federació la ‘sociovergència'
El 14 de gener Artur Mas i Oriol Junqueras van renovar el pacte d'estabilitat i van confirmar que les eleccions plebiscitàries serien el 27 de setembre. El president de la Generalitat va mostrar la seva predisposició perquè aquest acord entre CiU i ERC es traslladés als futurs ajuntaments, mentre que el líder dels republicans va voler ser més prudent i no es va definir. En els últims mesos l'ANC i l'AMI també havien demanat que els consistoris tinguessin un perfil nítidament independentista, però al final, en moltes poblacions, s'han acabat imposant les dinàmiques locals per sobre de les consignes nacionals. En altres casos, la suma entre nacionalistes i republicans tampoc no era suficient per arribar a la majoria absoluta. Així doncs, com deia aquest diari en la portada de l'endemà de les municipals, ha estat un “pacti qui pugui”.
CiU i ERC han teixit aliances de governabilitat en municipis clau: Tortosa, Sitges, Martorell, Palamós, Canet de Mar o Manresa –a Valls també estan negociant–. Alguns han tingut un clar component local i d'altres un vernís sobiranista, com per exemple a Tortosa, en què ERC justificava que no es va poder articular un govern d'esquerres perquè la posició del PSC contra la independència ho feia inviable. També destaca l'entesa a la qual han arribat les dues formacions per fer fora de l'alcaldia de Tremp el socialista Víctor Orrit; el PSC havia estat la llista més votada i Orrit comandava l'Ajuntament des del 1991 –amb un parèntesi del mandat 2003-2007.
Els dos partits, a més, han construït pactes més amplis i heterogenis amb altres organitzacions per obtenir les alcaldies estratègiques de Castelldefels o Cerdanyola del Vallès.
Queixes de CDC
A l'altre cantó de la balança hi ha aquelles poblacions en què CiU i ERC han estat més enemics que no pas aliats, la gran majoria de vegades per factors locals, personals o rancúnies enquistades. El coordinador general de CDC, Josep Rull, alertava ahir que hi ha hagut més “excepcions del que ens hauria agradat” respecte a l'acord de prioritzar aliances sobiranistes, i va explicar que es volen reunir amb el seu soci parlamentari per analitzar l'escenari. Alguns d'aquests casos són ajuntaments en què CiU ha estat la llista més votada però ERC li ha pres l'alcaldia. Es tracta de dues capitals de comarca, Balaguer i Santa Coloma de Farners –al poble de la Selva només els separaven dos vots–, i altres llocs com ara Salt, Vilassar de Mar, l'Ametlla de Mar o Llançà. Aquest últim consistori és simbòlic, perquè ERC, el PSC i un grup d'independents han fet fora Pere Vila, que feia dotze anys que era alcalde i que és l'actual cap de Convergència a les comarques gironines.
Els republicans també tenen retrets cap a la federació i recorden que una entesa “antinatura” entre CiU, el PP i dues formacions més ha pres l'alcaldia de Castelló a ERC, que va ser la candidatura més votada. Però el principal problema, segons els de Junqueras, és que CiU ha preferit en diverses places la sociovergència, i posen els exemples de Palafrugell, Vilafranca del Penedès o Blanes. “A Palafrugell podien triar un alcalde d'ERC i membre actiu de l'ANC o bé Juli Fernández, el líder socialista a Girona i de la formació més hostil cap al procés, i han escollit l'últim”, assenyalava el nou portaveu d'Esquerra, Sergi Sabrià.
LES XIFRES
Greus discrepàncies a Terrassa o Rubí
Terrassa i Rubí han estat dues ciutats en què les negociacions entre CiU i ERC per formar govern han acabat malament i han provocat una gran tensió. A la cocapital del Vallès, el PSC, amb Jordi Ballart al capdavant, ha aconseguit mantenir l'alcaldia després que fracassés l'intent de teixir un executiu alternatiu. CiU, amb l'aval del 97% dels seus militants, va decidir no fer alcalde el candidat de la confluència Terrassa en Comú (TeC), Xavier Matilla, que sí que disposava del suport d'ERC, amb qui ja havien pactat una entesa, i també de la CUP. Arran d'aquesta situació, els republicans han lamentat que s'hagi imposat l'opció del continuisme.
Per contra, a Rubí, és CiU qui ha acusat ERC de no voler fer el canvi a l'Ajuntament. Els socialistes van guanyar amb sis regidors, seguits de molt a prop pels republicans, que en van obtenir cinc. Finalment, el PSC ha pogut revalidar l'alcaldia, però la federació ha retret a la cap de llista d'ERC que no hagi “provat” de fer un altre govern amb l'excusa de no generar-se espais de confiança.
Un tercer municipi conflictiu de la regió metropolitana ha estat Mollet del Vallès, en què hi va haver converses a tres bandes entre CiU, ERC i Canviem Mollet per desbancar el PSC de l'alcaldia després de 28 anys. L'entesa, però, no va acabar reeixint i dissabte Josep Monràs va ser reelegit en el càrrec.