LA CRÒNICA
Una abraçada més
va demanar a David Fernàndez que se sumés
al full de ruta
L'acte va començar amb una referència a l'abraçada que el president de la Generalitat, Artur Mas, i el diputat de la CUP David Fernàndez es van fer la nit del 9-N. I va acabar amb una altra abraçada natural. Entremig, una conversa cordial, “relaxada” –com l'havia presentat el director de Vilaweb, Vicent Partal–, que servia per celebrar el 20è aniversari d'aquest mitjà digital pioner al país. Davant d'un auditori del CCCB ple, que va repartir aplaudiments gairebé a parts iguals, la conversa va anar del 9-N al 27-S.
Pel líder cupaire, l'abraçada del 9-N “va ser una bona síntesi del que va ser aquell dia”. Pel president, “va ser espontània i autèntica, conseqüència del món que vivim avui”. Amb to murri, Mas va dir que “no havia estat la primera” i va agrair “l'actitud decisiva” de Fernàndez en les dures negociacions per salvar la consulta, perquè “hi va haver moments que el govern estava sol”. Sense anomenar-la, va semblar estirar les orelles a ERC. “El dia que hagi d'anar a declarar –per la querella del 9-N–, ens tindrà al seu costat”, va afirmar un Fernàndez que en alguna estona va marcar perfil anticapitalista. Sobre el 9-N, encara, va fer aquest recordatori: “El procés que estem vivint depèn de nosaltres mateixos.” Una idea que Mas va reiterar, apel·lant a evitar els “autogols”.
Mirant cap a la fita del 27-S, que Fernàndez va qualificar com la “més important del país en els últims 40 anys”, va quedar clar que compartien objectiu: refermar el caràcter plebiscitari del 27-S per caminar cap a la independència. Mas va advertir del perill de desdibuixar el plebiscit i de concórrer-hi amb una “mentalitat autonòmica”, i Fernàndez va defensar-ne “el caràcter plebiscitari i constituent”. “Si alguna cosa no farem mai és formar part d'un govern autonòmic d'esquerres”, va dir, rebutjant així els intents de Procés Constituent perquè la CUP es presenti en coalició amb Podem i ICV-EUiA.
Va ser un acte amb força moments de distensió, com quan Mas va dir a Fernàndez: “Tingues en compte que jo em puc posar samarreta però tu no et pots posar corbata.” I Fernàndez, divertit, va dir que la camisa que duia (oberta, per sobre la samarreta) la hi havien deixat. També hi va haver moltes frases titular. Dites per Mas: “La revolució del 9-N va ser que la féssim els de la samarreta i els de la corbata”; “la independència no és d'esquerres ni de dretes”. O per Fernàndez: “El procés català és autònom i sense subordinacions, sense supeditar-se a d'altres processos”; “el 27-S tenim l'obligació ètica de sortir-nos-en”.
La sintonia va arribar al punt simptomàtic i simpàtic en què Mas va recórrer a citació: “Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, la història de les caceres sempre l'explicaran els caçadors.” Fernàndez hi va afegir: “una gran citació de Galeano”, l'escriptor sud-americà, insígnia intel·lectual de l'esquerra. Mas va saber portar el diputat de la CUP al seu terreny, fins al punt de recordar-li que hi havia un full de ruta sobiranista per al 27-S i que esperava que la CUP s'hi sumés. Va fer el gest amb la mà, com dient “veniu”, i va dir en anglès: “We are waiting for you.” “Hi estem treballant, missatge rebut”, va respondre, somrient, Fernàndez. I el públic també va sortir així, somrient.