Socialistes sobiranistes, xarnera

La política catalana i espanyola està en una cruïlla en un context europeu i internacional de múltiples transicions. Una part del món vol guanyar democràcia i l'altra, regenerar-la. Transició a energies renovables. Canvis demogràfics. Recerca de models econòmics i financers sostenibles socialment. Reconciliació religiosa i aconfessionalitat política. Revolució global de les dones.

El canvi a Espanya s'albira. Per primera vegada des de la Transició, probablement, el nou govern d'Espanya i les majories al Congrés podran prescindir numèricament dels sobiranistes catalans i bascos. El PP i el PSOE podran sumar amb Ciutadans i/o Podem, com està succeint en moltes comunitats autònomes (Andalusia, Madrid, Extremadura, la Rioja, Castella-la Manxa...). L'efecte d'aquest canvi pot portar els partits estatals a obviar Catalunya i el País Basc i viceversa, o bé que hagin d'oferir una clara proposta específica per aquests territoris, com va fer el Regne Unit o el Canadà i reconèixer el referèndum.

A Catalunya les tres coordenades: eix nacional, social i regeneració democràtica coexistiran en les eleccions del 27-S. Com avançar en els tres àmbits?

Els socialistes sobiranistes podem fer de “xarnera” per acordar en els diferents àmbits. Ser una baula humil per aconseguir la confluència nacional en l'objectiu del progrés social i medi ambiental.

Primer, cal un acord del full de ruta sobiranista ara i fins a les eleccions del 27-S.

Evidenciar que hi ha una àmplia majoria social i política a Catalunya a favor d'un referèndum, com a Escòcia i al Quebec.

Claredat dels partits que volen una Catalunya-estat tancant l'etapa autonòmica. Explicitant si estat independent, confederat o associat.

Fa setmanes, MES-Moviment d'Esquerres proposava esmenes per poder ampliar a tots els sobiranistes el full de ruta sense renunciar que, a partir del 27-S si hi ha majoria sobiranista, s'iniciï un procés constituent que haurà de culminar amb un referèndum.

La suma del sobiranisme afebleix o reforça Catalunya i l'independentisme? La meva resposta és clarament que sumant el sobiranisme representem la gran majoria del poble de Catalunya i la transversalitat que dóna força i solvència al procés. Els que argumenten que l'eix social i la voluntat de regeneració política impedeixen sumar el sobiranisme considero que és un error. Almenys els que volem un canvi real, que volem una Catalunya-estat (de fórmules diverses, d'acord) dins Europa. La sobirania és un instrument al servei del canvi social, i democràtic en paral·lel dels aspectes identitaris culturals, i de llengua pròpia. Sobirania, justícia i llibertat, plegats.

Reobert el debat de les “llistes transversals” i “llista unitària”a Catalunya, voldria fer algunes reflexions i propostes: a Escòcia, el sobiranisme l'ha liderat un partit hegemònic, el Partit Nacional Escocès, SNP, socialdemòcrata, amb un carismàtic Alex Salmond i ara la presidenta Nicola Sturgeon. L'independentisme no ha de ser la ideologia, ni una religió, ni amagar la ideologia.

Ara mateix, a Catalunya, el sobiranisme necessita sumar partits amb diferents sensibilitats, des del centre-dreta passant per l'esquerra fins a l'esquerra alternativa, si no, no hi ha majoria. Aquestes eleccions anticipades del 27-S perdrien el sentit si no tenen també aquest caràcter plebiscitari.

La necessària confluència nacional al servei de l'objectiu social és imprescindible a través de llista majoritària transversal, política i cívica. I si es considera que no és possible la unitat, ha de venir de llistes ampliades i de lleialtat en el procés fins al 27-S i a partir del 28.

Refer la unitat del sobiranisme per l'11 de Setembre vinent i punts en comú en el programa pel 27-S, abans acordats en el full de ruta.

Segon, cal un acord de govern ampli a partir del 28-S si hi ha majoria sobiranista en escons. La CUP ha afirmat, ja que no formarà part d'un govern d'esquerres autonòmic. No tindrien sentit aquestes eleccions anticipades si no hi ha aquest compromís. Per descomptat, cal, en paral·lel, acordar plans socials i de regeneració democràtica a l'eix nacional.

Tercer: proposta de llista conjunta per les eleccions generals del catalanisme sobiranista per crear un grup català potent al Congrés i al Senat. L'objectiu seria traslladar les demandes majoritàries en tots els eixos del Parlament al Congrés i al Senat en la propera legislatura, que podria ser decisiva. Acordar la solidaritat catalana del segle XXI, per garantir que el procés que decideixi Catalunya tindrà veu unitària a Espanya per dialogar, negociar i acordar la validació del referèndum.

Els socialistes sobiranistes, humil baula, potser que ara la història li reserva el paper de xarnera en l'eix nacional i social. Com van fer a principis del segle XXI la Unió Socialista de Catalunya de M. Serra i Moret, Joan Comorera, Rafael de Campalans i Gabriel Alomar, que feien indestriable el dret a l'autodeterminació i la justícia social, sumant pagesos, obrers i intel·lectuals.

Confluència del sobiranisme per tenir instruments d'estat al servei d'un model de desenvolupament econòmic i social, que faci prevenció de les desigualtats i es comprometi ecològicament. Òbviament, aquesta Catalunya-estat, social i solvent, coneix les sobiranies compartides dins Europa i els efectes de la globalització.