Política

VERÓNICA ROJAS

VICEMINISTRE DE RELACIONS EXTERIORS I AMBAIXADORA DE NICARAGUA A L'ESTAT ESPANYOL

“ La pau permet obrir propostes de progrés”

Nicaragua continua amb la revolució, que malgrat patir condicions externes ha aconseguit mantenir-se i desenvolupar-se.

Un desafiament històric, un motor de creixement de futur

L' economista i la revolució
Llicenciada en administració d'empreses i economia amb estudis de postgrau a Belin, Amsterdam, i Florida, catedràtica de l'UNAM, Verónica Rojas va lluitar amb el Frente Sandinista i desprès del triomf de la revolució va ocupar diversos càrrecs , com la de secretaria general de l'alcaldia de Managua i el de Vice Ministra de Comerç i Indústria i cap de l'equip negociador de l' acord d'associació entre la UE i Centreamèrica.
La cooperació del poble català com la del poble basc és una cooperació de qualitat
La unitat centreamericana que és la que ens obre espais de negociació

Verónica Rojas és una dona valenta . Va viure dies con­vul­sos i després del tri­omf de la revo­lució va ser catedràtica a l'UNAM, va llui­tar per l'era­di­cació de l'extrema pobresa. -Avui, com a vice­mi­nis­tra de Rela­ci­ons Exte­ri­ors i ambai­xa­dora de Nica­ra­gua a l'estat Espa­nyol, asse­gura que el seu país lluita per a pre­ser­var la pau i man­te­nir l'esta­bi­li­tat que li per­meti con­ti­nuar amb els can­vis gua­nyats amb la victòria del 19 de juliol del 1979.

Avui que queda la ban­dera roja i negra san­di­nista?
Els san­di­nis­tes ens hem ade­quat a les noves cir­cumstàncies sense per­dre els nos­tres valors: la soli­da­ri­tat, l'hero­isme, la inter­pre­tació ade­quada del moment de canvi que es viu al país i al con­ti­nent ame­ricà. Con­ti­nuem amb la revo­lució, que mal­grat patir con­di­ci­ons exter­nes ha acon­se­guit man­te­nir-se i desen­vo­lu­par-se. El més impor­tant va ser con­que­rir la pau, man­te­nir-nos amb dig­ni­tat, però som cons­ci­ents que avui la lluita ha d'anar cap a la defi­ni­tiva l'era­di­cació de la pobresa.
Trenta sis anys després els joves cre­uen en la revo­lució.?
Jo, que no vaig tenir ado­lescència, ni joven­tut perquè estava impli­cada a la lluita anti­so­mo­cista els hi puc dir què els res­pon­sa­bles del Frente tre­ba­llen perquè les noves gene­ra­ci­ons cone­guin la nos­tra revo­lució, no com una història mal expli­cada sinó com un pas, fona­men­tal, de progrés i futur.
I a la pràctica?
La feina del coman­dant Ortega i la seva com­pa­nya Rosa­rio Muri­llo ha estat deter­mi­nat. Ara els joves saben que la lluita no és fa amb un fusell, ja no conei­xen l' AK-47 , però veuen que la bata­lla con­ti­nua, no a trets sinó amb la defensa de la pau en l' àmbit més pro­per, a la família, a la llar, a la comu­ni­tat on podran obrir noves pro­pos­tes de progrés.
Mal­grat l'ofen­siva neo­li­be­ral ?
Nica­ra­gua no vol impo­sar la seva opinió sobre el con­junt de les naci­ons del Carib i Cen­treamèrica , però ha bus­cat espais de con­fluència per acce­dir als fòrums inter­na­ci­o­nals. Quan era vice­mi­nis­tre de Comerç i em van encar­re­gar por­tar les nego­ci­a­ci­ons amb la UE, vaig enten­dre que el més impor­tant era inten­tar man­te­nir Cen­treamèrica unida, ja que el nos­tre interés era asso­lir un acord d'asso­ci­ació entre dues àrees geogràfiques, i allò, tant sols es podia tirar enda­vant amb la uni­tat cen­tre­a­me­ri­cana que ens dona força i ens obre espais de nego­ci­ació
Com es pot man­te­nir la uni­tat?
Es cons­tru­eix cada dia. L'Aliança pel Progrés, va ser un pri­mer pas però hem de tenir pre­sent que a l'hora defi­nir quina era la funció que havia de jugar cada estat, a Nica­ra­gua li va tocar la pit­jor part. Ens van ator­gar la funció de proveïdors de matèries pri­mes per a les indústries hon­du­re­nyes, sal­va­do­ren­ques, gua­te­maltèques o de Costa Rica. Amb tot, crec que el pre­si­dent Ortega és un dels prin­ci­pals inte­gra­ci­o­nis­tes i no es cansa de defen­sar que tot i que Nica­ra­gua és el major pro­duc­tor de carn de la zona, no es pot pas­sar per alt que la pro­ducció es arte­sa­nal, que els res­pon­sa­bles son micro-empre­sa­ris que llui­ten per sor­tir- s'en i nosal­tres hem de defen­sar-los . Si estem per la dig­ni­tat i volem l'era­di­cació de la pobresa hem de tro­bar els meca­nis­mes que ens aju­din a afa­vo­rir l'entra­mat social que ells repre­sen­ten.
Es pot par­lar d'uni­tat quan Nica­ra­gua ha pro­po­sat fer un canal interoceànic?
Ls idea no és nova, fa més de cent vint anys ja es va plan­te­jar un pri­mer canal i en aquest aspecte el govern de Nica­ra­gua ha asso­lit el pro­jec­tel com un des­a­fi­a­ment històric . Con­tra­ri­a­ment al que s'ha publi­cat , el nos­tre canal no intenta fer la com­petència amb el de Panamà, sinó que el vol com­ple­men­tar. Aquell té una capa­ci­tat deter­mi­nada i el nos­tre està pen­sat per a vai­xells que gran tonatge. Estem segurs que la seva cons­trucció tren­carà fron­te­res econòmiques, pri­mer a Nica­ra­gua i desprès, el bene­fici, reper­cu­tirà a la resta de països cen­tre­a­me­ri­cans.
Piquen molt amunt?
No s'ho cre­guin, fa cinc anys que a Nica­ra­gua estem crei­xent el cinc %, però si volem treure a mol­tes per­so­nes de la pobresa extrema neces­si­tem un mínim del 8 % anual. Ens cal un motor que acce­leri l'eco­no­mia, i aquest és el canal. Tenim al nos­tre favor la ubi­cació geogràfica i la seqüència climàtica que con­so­li­den la via­bi­li­tat del pro­jecte .
Una jugada arris­cada?
I més en una època com aquesta en la que els fons vol­tors ame­na­cen l'Amèrica Cen­tral i del Sud. És per això, que ens hem bus­cat inver­si­o­nis­tes cons­ci­ents que si l'aposta no fun­ci­ona poden per­dre el capi­tal . Huang-Ying es un capi­ta­lista xinès, que ja hi ha inver­tit més de cent mili­ons de dòlars però també sap que perquè el canal arribi a bon port, cal fer l'estudi sobre les pre­vi­si­ons finan­ce­res i els impac­tes ecològics i soci­als que com­por­tarà fer l'obra. En com­pen­sació,pel fet de ser el pri­mer en apos­tar pel pro­jecte nosal­tres vam cedir a Ying l'admi­nis­tració del cen­tre logístic mul­ti­mo­dal, però tant ell com nosal­tres sabem que si el canal vol arri­bar a bon port no hi ha altra sor­tida què tro­bar capi­tal mul­ti­na­ci­o­nal.
Aquesta no és la infor­mació que arriba a Europa?
A nosal­tres no ens interessa que al'hora de plan­te­jar un pro­jecte con el del gran canal hi hagi un sol inver­sor i es per això que a part de la inversió xinesa estem tre­ba­llant perquè hi puguin entrar capi­tals de Rússia, Ale­ma­nya, Corea, EUA, Mèxic, Bra­sil, que hi estan interes­sats. Són inver­sors pri­vats que s'han com­promès que cada deu anys els nica­ragüencs recu­pe­ra­rem una part de la inversió i en arri­bar al mig segle serem pro­pi­e­ta­ris del cin­quanta per cent de l'obra.
A l'estat Espa­nyol hi ha par­tits que pel fet que esti­guin a l'ALBA i amics de Veneçuela, els pre­sen­ten com a dimo­nis?
Dema­nem no es facin judi­cis pejo­ra­tius i sense fona­ment. Jo soc res­pec­tu­osa amb la situ­ació de cada país, però a l'hora demano que se'ns cone­gui i es pren­gui en con­si­de­ració la nos­tra rea­li­tat . En el tema de l'ALBA, aquí a Espa­nya, m'han dit que jun­ta­ment amb Veneçuela i Cuba formàvem un dels eixos del mal, però la rea­li­tat és que estem oberts a qual­se­vol tipus d'inversió.
El canal aju­darà a era­di­car la pobresa extrema?
Nosal­tres som con­ser­va­dors però cre­iem què un cop començades les obres, Nica­ra­gua es con­ver­tirà en un pol d'opor­tu­ni­tats. No fem un plan­te­ja­ment vic­ti­mista, sabem que cal­dran deu anys per aca­bar amb la pobresa extrema, però també hem de valo­rar que hem fet molt bé la feina, ja que en els dar­rers vuit anys Nica­ra­gua, ha cobert tres objec­tius del mil·lenni ,-ha era­di­cat la gana i la des­nu­trició i la UNESCO l'ha decla­rat lliure d'anal­fa­be­tisme, ha avançat i molt en l'empo­de­ra­ment de les dones i en la lluita con­tra la violència domèstica que cas­tiga la soci­e­tat.
I la coo­pe­ració cata­lana?
Va tenir un alt valor . La coo­pe­ració del poble català, com la del poble basc, en temps de guerra i de pau és una coo­pe­ració de qua­li­tat, sos­tin­guda en el temps que ja voldríem tenir-la a la resta d'Espa­nya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia