Per fi, nosaltres

Hi hem arribat, i finalment plegats. Per poder guanyar el 27-S la independència, cal continuar fent passos decisius i alguns de difícils. I per fer-los, nomes girant el cap ens trobem el recorregut dur que ens ha precedit aquests mesos, i alguns des de dins hem pogut comprendre l'abast del gran repte a mesura que hem tastat el cost de les pròpies contradiccions. La gran lliçó del 9-N és que no hi havia procés sense confiança, encara que aquesta en ocasions exigís fer un acte de fe. La segona és que no hi ha procés sense pluralitat democràtica. I aquesta candidatura suma sensibilitats, persones i partits només aplegats per fer possible la independència. S'ha construït una certesa històrica: som capaços de cosir i recosir i som capaços de treballar entre rivals electorals. La tercera és que el gran lideratge és aquell que se sap compartit. I en això el president Mas ha estat un gran estadista i Oriol Junqueras, un visionari com Alex Salmond.

El 27-S ha generat un escenari nou sense precedents en allò de la unió fa la força cap a la independència. La societat civil engreixa la credibilitat del projecte, però les sigles dels partits, els forts i antics com ara Esquerra Republicana i Convergència, i els nous partits menors, fruit del compromís del procés com ara MES i Demòcrates de Catalunya. I aquest és un pas endavant que ha sorgit de la força de milers de persones compromeses. Polítics que han deixat partits històrics com per exemple Marina Geli, Raül Romeva, Núria de Gispert, Antoni Castellà, i tants d'altres. Partits com ara ERC, que ha claudicat de legítimes aspiracions pel bé comú. Gent que ha sabut que calia dialogar i desfer nusos i equívocs, com ara Carme Forcadell i Muriel Casals. I persones que han fet passes endavant per trobar enteses, com per exemple Jordi Sànchez. I l'esforç silenciós d'entitats i alcaldes i dels centenars de milers de ciutadans, empresaris, professionals, treballadors, joves, que ara diuen, ara sí, sou nosaltres!

La pedagogia de la independència ara demana ser capaços d'explicar la raó dels grans esforços que s'han fet i creure en la nostra força per convèncer aquells als quals mai s'ha arribat. Els barris obrers, la gent gran preocupada per les pensions, els que no creuen en la política. Crear un estat nou europeu basat en el gran potencial d'acceptar-nos poble antic i plural és el que més por fa a alguns que treballen molt i molt pel fracàs d'aquesta etapa. L'autonomisme ha mort per a Catalunya. I aquesta evidència l'hem de convertir en certesa democràtica. I basar-nos en nous postulats democràtics, la justícia i la igualtat, aquells que conviden, aquells que integren.