Política

JOAN MERCADER

ALCALDE DE MALGRAT DE MAR

“El polític ha de tornar a tocar de peus a terra”

“M'ha aconsellat que sempre digui la veritat mirant els ulls a les persones i que eviti maquillar les situacions”

“Amb Junts vam creure que era el pacte més coherent ajuntant les dues llistes més votades”

EL RELLEU AMB VEU PRÒPIA
Joan Mercader (Malgrat, 1985) va entrar en política local el 2011 sota l'ombra de la històrica alcaldessa Conxita Campoy. Durant quatre anys s'ha fet un lloc en el debat polític i en el contacte amb les entitats i els veïns assumint les àrees d'Urbanisme, Obra Pública, Serveis i Platges. Llicenciat en psicologia i amb un màster en drogodependències, abans de l'Ajuntament va treballar de dinamitzador juvenil. Correcte en el tracte, reservat i un pèl tímid, Mercader sap que superar l'estil Campoy no serà fàcil, però ho farà
De l'oposició dependrà si volen sumar o restar en aquest projecte global de municipi
Hi ha temes urbanístics pendents: passeig Marítim, tram final de la riera...
Sóc partidari que les competències del Consell Comarcal passin als consistoris

Aquesta setmana compleix trenta anys i ja és al capdavant de l'Ajuntament de Malgrat com a l'alternativa del PSC a l'alcaldessa, que ha deixat empremta al municipi durant vint-i-quatre anys. És plenament conscient del camí que enceta amb un pacte amb els independents de Junts per Malgrat.

Els socialistes han mantingut una de les poques alcaldies que els queden al Maresme. Satisfet amb el resultat de les urnes?
Partíem d'un repte important: nou candidat i que el PSC no viu el seu millor moment. Creiem, però, que ens hem mantingut bé, augmentant 200 vots més que el 2011 i davant un canvi tan gran no només de candidat sinó de llista sencera crec que hem superat la prova fins i tot amb bona nota.
A què atribueix vostè la victòria?
Hem pogut fer molta feina i això la ciutadania ho ha valorat. La gestió econòmica ha estat responsable i més enllà de les sigles, la gent ha pogut veure que la gent del seu govern ha fet les coses ben fetes.
Ha fet net amb l'equip.
Creiem en la regeneració democràtica i, tot i que vaig proposar a algun dels regidors anteriors que es quedés, el cert és que la majoria som gent nova. També hem obert el PSC a persones independents que més que creure en la marca socialista a nivell general creuen en la marca socialista del poble. Volíem que a la nostra llista s'hi sentís identificat tothom.
Noves maneres de fer política, però els vots es van anar a buscar porta a porta, tal com s'ha fet tota la vida
Les modes tornen (riu). Crec en el contacte amb la ciutadania i nosaltres l'hem fet sempre a tot el municipi. També hem tornat als bars a parlar de política i crec que la proximitat i la sinceritat són clau per lluitar contra la desafecció política. El polític s'ha allunyat dels problemes quotidians i cal que toqui de peus a terra. Ha de demostrar l'efectivitat de la seva gestió i, sobretot, no mentir ni maquillar.
L'Ajuntament es veu diferent des de la cadira d'alcalde?
La responsabilitat és la mateixa, perquè ocupes un càrrec públic, però passes a primera línia i això es nota, sobretot, a nivell institucional.
Se sent pressionat per substituir una alcaldessa històrica?
La pressió més forta que podia sentir va ser el dia de les eleccions, perquè era la prova de foc per veure com Malgrat acceptava aquest canvi. No sabíem si aquest vot conxitero passaria a ser un vot directe del PSC. Tot i això, vam fer una campanya de trepitjar el carrer, amb la Conxita Campoy al costat donant-nos suport. La pressió d'ara és la de donar resposta a la confiança que m'han atorgat els ciutadans.
Li va donar algun consell?
M'ha estat aconsellant durant els darrers quatre anys. Però el principal és que sempre digui la veritat mirant els ulls a les persones i que eviti maquillar les situacions. Un consell que serveix tant per la vida política com per la vida personal.
La mateixa nit de les eleccions vostè va dir que preferia un govern estable que haver de fer pactes puntuals. L'acord amb Junts era l'única opció?
Cert. Ja vam dir que preferíem governar en majoria i no en minoria, com en el mandat anterior, perquè molts projectes no s'han acabat de tirar endavant per la manca de consens. Fins i tot no vam poder aprovar els pressupostos del 2014 i això ens va paralitzar l'activitat dins del consistori. Vam intentar parlar amb tots els grups i amb Junts vam creure que era el pacte més coherent ajuntant les dues llistes més votades.
El seu soci de govern no amaga el seu independentisme. Això pot ser un problema el 27-S?
No, de cap manera. Hem fet un pacte de poble i de projectes per a Malgrat. Els pensaments i les ideologies diferents són respectables i cadascú actuarà en conseqüència.
La fragmentació de l'Ajuntament farà més viable l'entesa o enrocarà les posicions de cada partit?
Dependrà de la gent que hi hagi al capdavant, però seria molt greu que la política que es fes a l'Ajuntament depengués de les bones o males relacions persones que hi hagués entre els diferents representants. Nosaltres aplicarem la política de col·laboració, buscant el consens sempre que sigui possible i evitant l'enfrontament que no porta enlloc. De les formacions de l'oposició dependrà si volen sumar o restar en aquest projecte global de municipi pels quatre anys vinents.
Polítiques socials i de promoció econòmica van ser puntals del seu programa. Com es traduiran a partir d'ara?
En el primer àmbit donarem continuïtat a aquelles ajudes que ja tenim engegades a entitats i col·lectius. Creiem que les polítiques socials estan molt vinculades a les polítiques d'ocupació, i per això treballem per donar la primera oportunitat laboral als joves fent convenis amb les empreses. Hem redactat un projecte amb la Diputació per implantar horts urbans per a majors de 55 anys i amb atur de llarga durada. I continuarem fent les obres de manteniment al municipi a càrrec d'empreses locals.
Què va fer el primer dia com a alcalde?
La primera vegada que vaig seure a la cadira d'alcalde em vaig fer un fart de signar decrets (riu). Després hem estat uns dies d'organització amb els companys d'equip i amb els tècnics perquè coneguessin a fons la seva àrea i es possessin al dia.
Quins temes hi ha pendents encara?
Sobretot, urbanístics, que s'arrosseguen de fa anys: el passeig Marítim, l'obertura de l'avinguda Barcelona, el tram final de la desembocadura de la riera... Tots depenen de les subvencions d'altres administracions. El nostre gran repte serà desencallar-los. Sobretot l'obertura de l'avinguda Barcelona, que ens permetrà encarar la reurbanització del passeig. Volem dotar-lo amb partida pel pressupost del 2016.
La museïtzació de les Mines de Can Palomeres és un dels projectes culturals previstos...
És un espai de gran interès des de vessants tan diverses com la biologia, l'ecologia o l'espeleologia que volem impulsar. Darrerament hi ha hagut un interès destacat de diferents professionals, i des del consistori hi hem abocat esforços i estem buscant recursos per poder desenvolupar una proposta molt interessant per convertir-la en un atractiu turístic de primer ordre.
El polèmic cobriment del tram de Can Feliciano de la riera va marcar el mandat anterior. El temps ha donat la raó al govern?
Crec que és una pregunta que haurien de respondre els veïns, però és evident que hem sortit guanyant amb una rambla urbana que connecta la població amb el passeig Marítim. Les activitats que s'hi fan, els negocis que s'hi han obert, els centenars de persones que hi passegen són exemples que es va actuar bé en el seu moment. Tenim la voluntat d'acabar el tram que encara queda descobert.
Hi haurà diners per a inversions?
Per fer-ne alguna, sí. L'Ajuntament de Malgrat ha fet una bona gestió econòmica i ens podrem permetre destinar alguna partida. Cert que no hi haurà grans aportacions, però sí obres petites i mitjanes que són molt necessàries.
Malgrat té experiència en la mancomunitat de serveis. S'intensificarà?
Convé parlar-ne amb els altres alcaldes, però això és un camí previst. La gestió de residus ens funciona bé i seria interessant buscar altres punts en comú.
Parlant de serveis als municipis. Vostè també és tan crític amb el Consell Comarcal com la seva antecessora?
El Consell Comarcal hauria de tenir més dotació econòmica i ampliar el servei que dóna als Ajuntaments. Sóc partidari que les seves competències fossin traspassades als consistoris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.