Política
CARLES ESCOLÀ SÁNCHEZ
ALCALDE DE CERDANYOLA DEL VALLÈS
“I tant que Cerdanyola volia un canvi!”
L'alcalde aposta per un pacte amb Esquerra i acords puntuals amb altres grups
Critica la política de l'anterior govern municipal i assegura que ara el que toca és un pla de xoc social
UN IDEALISTA COMPROMÈS
Carles Escolà, 37 anys acabats de fer –va recollir la vara d'alcalde amb 36–, de professió programador i analista informàtic, aporta un aire renovador al consistori de Cerdanyola. Candidat de Compromís per Cerdanyola-CAV, representa un trencament amb els esquemes tradicionals de la política, situació que s'ha donat en molts municipis. Si s'hagués d'emportar una persona a una illa deserta, hi aniria amb la seva companya, però si es tracta d'una cosa ho té clar: un ordinador portàtil.
Cerdanyola ha estat una ciutat històricament socialista –excepte un mandat que va governar Iniciativa– fins que els aires de renovació que han bufat en molts municipis catalans han permès que una força de les de la “nova política” hagi arribat a l'alcaldia, en aquest cas gràcies a un acord a quatre bandes.
És alcalde pels pèls: 28 vots de diferència respecte del PSC i el suport a darrera hora de Convergència per poder ser investit. Complicat.
Nosaltres, tot i que no teníem la certesa d'arribar a la situació que es va produir, hem de reconèixer que era un dels escenaris que havíem previst. Mentalment, ja m'estava preparant per si això passava. Sabíem que experimentaríem un creixement important en vots, tot i que després no s'ha traduït tant en regidors. Vam veure que era important arribar a acords amb altres forces. Va ser una feina dura perquè vam haver de tenir converses amb totes les forces amb representació, i després les vam continuar amb els grups que van mostrar predisposició a arribar a acords. I vam arribar a un acord a múltiples bandes.
Té molt de mèrit haver aconseguit ajuntar tantes voluntats.
Estem treballant perquè això pugui anar més enllà de la investidura. No amaguem que ens agradaria un pacte de govern amb Esquerra Republicana i també amb els grups que ens van donar suport a la investidura per garantir una certa governabilitat. És evident, però, que als acords pots arribar-hi amb qui té la voluntat de pactar.
Es pot dir que l'acord amb ERC està madur?
Estem treballant perquè maduri. Hi ha la voluntat per posar-nos d'acord mitjançant una comissió, però de moment hi estem treballant.
Iniciativa, pel que fa a entrar al govern, vol i dol?
Ens han dit que el canvi pel qual han apostat els ciutadans passa perquè inicialment estiguem governant tant nosaltres com ERC. Amb Esquerra hi ha molts punts en comú; en canvi, amb Iniciativa i amb Convergència cal trobar-los en una feina comuna.
Fins i tot si pacten amb Esquerra, serien nou regidors. Quin recorregut veieu al govern? Estaria en minoria.
Si tenim la capacitat d'arribar a acords amb altres forces, no hi ha d'haver cap problema. És un govern que pot funcionar prou bé. Aquesta és la nostra voluntat. Hi ha escenaris semblants en altres municipis.
Era necessari un canvi polític a Cerdanyola després de tants anys de govern del PSC?
I tant! El sol fet d'haver rebut el suport de tres grups en la investidura, amb totes les diferències que hi ha entre nosaltres, ho diu tot. La voluntat de canvi era important i s'ha notat en la davallada que han tingut els partits que tradicionalment han governat. Cerdanyola volia un canvi.
El deute de 5,5 milions d'euros que han trobat en els aparcaments públics, ja se l'esperaven?
Sí. En el nostre programa ja havíem posat aquesta qüestió sobre la taula i ja havíem demanat que es treballés per trobar-hi políticament una solució acceptable. Aquest problema ve de lluny i no s'havia reconduït.
No serà fàcil eixugar aquest endeutament...
Volem trobar una solució definitiva a aquesta empresa mixta i a aquest negoci d'aparcaments municipals que no ha negociat. El que no té sentit és que l'Ajuntament hagi d'estar-hi injectant diners contínuament.
Des de la seva formació, que està integrada en les candidatures alternatives del Vallès, vostès demanen un pacte de ciutat. En què consisteix aquest pacte i qui hi ha d'intervenir?
El que pensem és que cal un nou projecte de ciutat. Fins ara la ciutat s'ha basat en un pla que estava de moda en l'època de la bombolla immobiliària basat en una política especulativa i de creixement urbanístic desmesurat, sense control ni participació ciutadana. El projecte de futur de Cerdanyola ha de ser fet amb els ciutadans. Cal un nou model de ciutat on prevalguin els interessos de les persones.
Què és el més urgent?
Trobar una solució a les situacions de pobresa. Hem de fer un pla de xoc de polítiques socials, en el qual estem treballant. Entre d'altres coses, hem de garantir el dret a l'habitatge. Els que no estiguin ocupats han d'entrar en un circuit de lloguer social. Hem de reformular els serveis socials, perquè estan pensats per als problemes que hi havia als anys vuitanta i noranta. Necessitem uns serveis socials que responguin a les realitats actuals. Ens preocupa també el tema de l'ocupació.
La ciutat que s'han trobat és molt més moderna que la de fa uns anys.
En alguns sentits, sí. Tenim equipaments nous, carrers que s'han urbanitzat. Però no és una ciutat pensada en funció dels interessos dels ciutadans. Un exemple important: s'ha invertit en grans equipaments que no eren la prioritat, com la biblioteca. La tenim i hi donarem el millor ús, però una despesa de 6 milions d'euros no tocava. Potser s'hauria d'haver pensat primer en l'estat de deixadesa de molts barris.
Bellaterra i Cerdanyola han de ser dos municipis diferents?
De moment és Cerdanyola, i els ciutadans de Bellaterra són els que han de decidir en primera instància si volen continuar sent-ho; ells ho hauran de valorar i prendre la decisió. Nosaltres l'hem de facilitar.
Vostè ha dit que s'hauria de millorar la relació amb l'EMD, però.
Sí, han de ser unes relacions de col·laboració. La idea la compartim, que és apropar les decisions polítiques als ciutadans. El format de l'EMD pot ser una fórmula, però Cerdanyola també vol posar en marxa consells de barri per fomentar la participació ciutadana.
El 27-S guanya la independència i a Madrid no s'ho prenen bé. Què farà el seu ajuntament?
Defensar el que hagi decidit el poble. Serem lleials a aquest procés de ruptura amb aquest règim per crear un marc democràtic de llibertat i recuperació de la sobirania. Segurament la desobediència caldrà portar-la a la pràctica. Estem convençuts que per aconseguir alguns dels objectius proposats haurem de desobeir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.