Científics pel Sí

La transcendència del moment polític que viu Catalunya ha fet que diversos col·lectius professionals s'hagin sentit cridats a expressar la seva veu amb relació al procés. Un dels exemples més recents és la iniciativa de tres científics catalans que des del mes de juliol tenen en marxa la plataforma d'opinió Cientificsperlaindependencia.cat. Es tracta d'un blog de difusió perquè científics de tots els àmbits comparteixin les seves idees a favor d'una Catalunya independent des d'un punt de vista econòmic, social i, sobretot, científic, terreny en què el nostre país hi té molt a dir, segons asseguren.

Un dels seus impulsors és Jordi Font, professor d'investigació del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar i, a més, colíder de la missió SMOS de l'Agència Espacial Europea. L'investigador explica que, com a científics, volen distanciar-se de plantejaments “ideològics i sentimentals”, per tal d'explicar els beneficis de la independència només des d'un punt de vista “racional”. Montse Daban, biòloga i assessora de direcció del Departament de Recerca de la Generalitat, remarca que alguns científics se senten “en deute amb la societat” perquè en gran part, diu,és “qui finança la nostra feina”. És per això que la biòloga considera com “una obligació” transmetre a ciutadania tots els avantatges que suposaria una separació de Catalunya d'Espanya. Roderic Guigó és el tercer membre impulsor del blog; ell és catedràtic per la UPF, biòleg computacional i investigador del Centre de Regulació Genòmica. Guigó insisteix que la independència del nostre país és simplement “una solució lògica” per als problemes en què es troba. “Ara és l'hora que els científics també
hi diguem la nostra”, recalca.

El que tots tres coincideixen a dir és que la política científica de l'Estat suposa un impediment per al desenvolupament òptim del model català, que és molt més “dinàmic i productiu” que l'espanyol, segons els últims índexs de qualitat europeus. De fet, Montse Daban sosté que en els darrers anys les directrius en polítiques de recerca “les ha dictat el Ministeri d'Hisenda”, el qual concedia el finançament als projectes científics segons el dèficit de cada territori.
Per sort, a Catalunya hi ha una part de l'àmbit científic que s'ha “salvat” de l'encotillament del model espanyol i de la greu crisi, i actualment “és la que en lidera la producció”, destaca la biòloga.

Els experts també recorden com a fet paradigmàtic que, ara fa un any, el govern estatal va fer una petició sobre consells de millora a l'ERAC (Comitè per a l'Espai Europeu de Recerca), i aquest va resoldre que totes les modificacions que havia de fer en matèria de recerca coincidien amb les característiques del model català. Tot i això, una de les dades més reveladores del potencial científic català –recorden els investigadors– és que Catalunya és el segon país de la Unió Europea en la concessió d'ajuts de l'ERC (European Reserch Council) a l'excel·lència investigadora per milió d'habitants. En aquest sentit, Montse Daban augura que “la independència i l'autogestió de polítiques científiques podrien dur Catalunya a ser capdavantera a Europa en matèria científica”.

Respecte a la pregunta de què passaria amb tots els centres de recerca estatals després d'una separació de Catalunya d'Espanya, els tres investigadors estan convençuts que “s'imposarà el sentit comú” i, segons Roderic Guigó, les infraestructures “es mantindran conjuntament amb l'Estat”, perquè Europa “ja segueix aquesta línia de compartir infraestructures entre estats membres”, conclou.

El blog Cientificsperlaindependencia.cat ja té més de 20 col·laboradors, com ara el politòleg Ferran Requejo i l'expert en biomedicina i membre de la llista Junts pel Sí Pere-Joan Cardona. La iniciativa es mantindrà activa fins al 27-S.