Ni senyera, ni neteja

Dos dies després que els veïns del nucli de Querol retiressin la senyera de l'entrada al poble, la plaça segueix amb restes de terra i pedres que va arrossegar la pluja. Els membres de l'associació de veïns insistien, ahir, a afirmar que quan van demanar a l'alcalde, Miguel Uroz, que es netegés, aquest els va respondre: “Treu la bandera i després, ja veurem.”

L'alcalde ho nega i ho atribueix a una “mentida” del cap de llista de l'oposició, Jordi Pijoan, de la Coalició d'Independents per Querol (CIQ). Però Uroz sí reconeix que, anteriorment, ja havia fet retirar l'estelada que hi havia i que quan
els veïns van tornar a posar-hi la
senyera “només els vaig dir que quan acabés la festa major la traguessin”. El motiu, segons l'alcalde, és que les banderes les vol “als centres oficials de l'Ajuntament, no al carrer” i recorda als veïns que per posar “una cosa” al carrer s'ha de demanar permís. I hi afegeix que “a casa seva que cadascú posi el que vulgui”. “El problema és que és anticatalanista”, replica un veí.

Uroz insisteix que “mai en 24 anys que he estat a l'Ajuntament he dit una mentida”. I, certament, al màstil de l'ajuntament de Querol, ahir, hi havia la senyera. No onejava, hi era. Perfectament recargolada a la base perquè no es desplegui, de manera que, vista
de lluny, sembla un paraigua groc
i vermell tancat.

Menys concret és quan se li
demanen els motius per què encara no s'ha atès la demanda dels veïns d'esclarir l'esllavissada a la plaça. La resposta d'Uroz és que “quan hi ha inundacions, també s'omplen els garatges d'aigua i també arrossega terra”.

Precisament, aquesta és una de les desenes de queixes dels veïns del nucli de Querol. Quan a principis de la dècada passada es va procedir a asfaltar la plaça, algú va decidir deixar sota la capa de quitrà fins i tot les tapes del clavegueram. Però, a més, el recreixement provocat per la capa asfàltica va provocar que el carrer quedés ran d'entrada d'algunes cases, que
ara veuen passar l'aigua per sota de la porta cada cop que plou.

Querol, al nord-est de la comarca de l'Alt Camp, és un municipi de poc més de 500 habitants, de què sols una seixantena viuen al nucli històric i al seu disseminat. La majoria de la població es concentra a la zona de Valldossera i, principalment, a dues urbanitzacions que es troben a una desena de quilòmetres del poble, Mas Bermell i Ranxos de Bonany. Entre totes dues, que a més no estan recepcionades per l'Ajuntament, sumen més de 300 habitants que, molt sovint,
tenen com a primera referència
els municipis del Penedès.

Aquest dibuix hauria canviat si l'any 2002, amb Miguel Uroz com a regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament, hagués tirat endavant un nou projecte de més de 1.000 habitatges que es volia construir a uns centenars de metres del petit nucli. Els veïns del poble, organitzats en la Plataforma Salvem Querol, van iniciar un moviment opositor que, el 2006, va acabar frustrant la urbanització, en aconseguir que part dels terrenys s'incorporessin a la Xarxa Natura 2000. Tot plegat també va derivar en el procés que té imputat Uroz en una causa a l'Audiència de Tarragona.

“Des de llavors, al poble de Querol, ni aigua”, diu amb contundència una veïna. Després dels quatre darrers anys de govern de CiU amb CIQ, “s'ha fet alguna cosa al poble”, però els veïns consideren que, amb el retorn de govern d'Uroz, tornarà a quedar sense atendre el seu llistat de demandes, perquè “l'alcalde perdona, però no oblida”.

En les darreres eleccions, la CIQ, tot i ser la força més votada, va empatar amb tres regidors amb la candidatura independent que va crear Uroz quan el PSC el va apartar de les seves files per la imputació. I ha estat la regidora del PSC, en l'anterior mandat regidora de CiU, qui ara li ha donat l'alcaldia.

“Han utilitzat l'argument que l'anterior Ajuntament dedicava tots els diners al poble i no feia cap actuació a les urbanitzacions. I això no és cert”, assenyala Jordi Pijoan. El cap de l'oposició recorda que l'obra més destacada feta a Querol, l'aixopluc dels castells del Gaià, ha estat finançada exclusivament amb diners d'altres administracions, que l'han valorat com a eina de promoció turística. Ho compara amb “els 55.000 euros que, el 2009, es van destinar a uns vestidors d'un cap de futbol abandonat i que no s'han estrenat encara”. Entre altres motius, perquè no hi ha equip de futbol.

Però no només el nucli de Querol exposa greuges amb l'actual alcalde. L'1 de juliol, l'Associació de Propietaris de la Urbanització Mas Gassons va entrar a registre una carta rebutjant el pacte entre el grup d'Uroz i el PSC. L'entitat demanava al PSC una reflexió a l'hora de fer alcalde un imputat per no ser “la riota de la demarcació de Tarragona”.

Per la seva banda, Miquel Muntané, president de l'Associació de Propietaris de Bonany, també denuncia les formes d'Uroz. “Es va adreçar a una persona i li va dir que si no em feien fora, no faria el manteniment ni facilitaria l'aigua”, assenyala Muntané, que va portar l'afer a mans del Síndic de Greuges. “Dissabte passat, ho va intentar una altra vegada i li va sortir malament”, hi afegeix.