Perquè hem de votar Sí
Per tenir representació i veu pròpia al món
Catalunya, com la resta de comunitats autònomes, no pot tenir una veu diferent de l'espanyola en l'escenari internacional
Espanya amaga la despesa en les seves ambaixades
L'Europa que està consolidada és la dels estats. Als noranta, les nacions sense estat, a través del Comitè de Regions de la Unió Europea, podien exercir una certa pressió sobre els seus respectius estats. Amb el temps, però, aquests comitès han perdut bona part de la seva influència.
Des del punt de vista del dret internacional, tal com explica el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, al seu llibre Addendum, “com a comunitat autònoma Catalunya no gaudeix de subjectivitat internacional, té consideració d'entitat de dret privat, tot i que és una entitat política”. El fet que no tingui aquest estatus, continua Pont, fa que els acords en l'àmbit internacional als quals arriben les institucions del Principat “no tinguin consideració de tractat internacional”.
Malgrat aquesta situació, Catalunya ha estat proactiva en les relacions institucionals, especialment des de 2012. Catalunya té les seves pròpies delegacions a l'exterior, que es presenten davant Espanya com una mena d'agències que promouen les relacions comercials entre els estats on són ubicades i la comunitat autònoma.
Aquestes delegacions han estat qualificades com a “ambaixades” per la premsa madrilenya i pel mateix govern de l'Estat, que ha fet tot el que ha pogut per intentar tancar-les, fins i tot legislant-hi en contra.
El cert, però, i això no ho expliquen des de Madrid, és que totes les comunitats autònomes tenen representació internacional. I encara més, Catalunya es troba entre les tres que menys recursos hi destina, contràriament al que ens han volgut fer creure.
Com recull Pont en el seu llibre, el 2011 Andalusia va destinar 140 milions a la seva representació a l'exterior i Catalunya una quarta part d'aquesta xifra. Navarra i el País Basc, les comunitats forals, són les que més hi inverteixen: 38 i 28 euros per persona i any, respectivament. Molt lluny dels 4,5 euros per persona i any que hi dedica el nostre país. L'acció exterior de la Generalitat la coordina la secretaria d'Afers Exteriors. Catalunya té representació pròpia a Brussel·les, l'Estat francès, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units. Més recentment, l'administració catalana ha obert seus a Viena i Roma. Espanya n'ha impugnat la creació per “motius legals”.
Luxe vers austeritat
Bona part del discurs que es fa des de Madrid, i des del PP a Catalunya, és que si Catalunya tanqués les “ambaixades” no hauria de fer retallades en sanitat ni ensenyament. Aquesta és una declaració fal·laç, que en seu parlamentària es va encarregar de desmuntar el diputat d'ERC Pere Aragonès quan va relatar durant una intervenció de resposta al PP totes les despeses de les ambaixades espanyoles, que no tenen res a veure amb l'austeritat de les oficines catalanes a l'exterior. Només el 2012 Espanya va gastar 52 milions en materials i obres per a totes les ambaixades escampades pel món. Dos més que el 2011. Val a dir que les despeses són en molt casos sumptuàries, com ho demostra que el 2012 es gastessin quasi 600.000 euros en coberteria, tovalloles i banderes. Les xifres s'han de cercar al BOE, perquè no són al Portal de la Transparència espanyol.