Merkel tanca la barrera
Vint-i-quatre hores abans de la reunió de la UE, Berlín restableix els controls fronterers amb Àustria
La cancellera fa un gir en la política d'asil, enmig de pressions dels socis bavaresos, nous “aliats” d'Orban
Vint-i-quatre hores abans de la reunió dels ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE), en què Angela Merkel aspira a fer prosperar la implantació de quotes vinculants per al repartiment de refugiats, Berlín va anunciar el restabliment dels controls fronterers amb Àustria. Una mesura consensuada amb Viena i de caràcter “extraordinari”, per la situació d'emergència creada a Munic, s'insistia a Berlín. Però que suposa, de facto, la suspensió de la lliure circulació a l'espai Schengen. La mesura segueix a l'arribada, dissabte, de més de 12.000 sol·licitants només a Munic, la capital de Baviera, el govern de què havia estat criticant la “generositat” de Merkel enmig de la crisi de refugiats.
Baviera és feu de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix la cancellera i més dretà que la formació matriu. La pressió sobre Merkel era enorme. No només de cara a la reunió de coalició que ha de mantenir a mitjans de setmana, sinó perquè, a més, les imatges de l'estació de Munic desbordada per la situació eren irrefutables. No es pot organitzar cada dia una “petita ciutat” nova per acollir una desena de milers de persones, havia reclamat el seu alcalde, Dieter Reiter, que no és de la CSU, sinó socialdemòcrata.
Més trens
Durant tot el diumenge, s'havien estat organitzant trens especials cap a altres punts d'Alemanya per descongestionar la situació a Munic. Fins i tot es van habilitar els d'alta velocitat ICE, els passatgers dels quals es van veure obligats a canviar el bitllet per trajectes alternatius.
“És un important senyal al món”, va proclamar el líder de la CSU i primer ministre bavarès, Horst Seehofer, després que el ministre d'Interior de Merkel, Thomas de Maizière, anunciés la reimplantació dels controls fronterers. Va aplicar-se de forma immediata i va paralitzar el trànsit de trens des d'Àustria a partir de les cinc de la tarda –mitja hora abans que sortís el ministre amb l'anunci oficial. Fins a les sis de la matinada d'avui, no en circularà cap més entre les dues fronteres.
La República Txeca també es va sumar, ahir, a la decisió alemanya i va reimplantar els controls fronterers amb Àustria, segons va informar France Presse. De Maizière no va precisar la durada de la mesura “temporal”, el que va propiciar que es disparessin les especulacions en dues direccions: es tracta de pressionar al màxim els socis de la UE que no combreguen amb les quotes sobre els refugiats.
Hongria s'hi nega, mentre que Polònia i altres representants de l'Est, així com les repúbliques bàltiques, hi posen pegues. També ha de servir per apaivagar les crítiques dels socis.
Si es pren per aquesta banda interna, Merkel seria la gran derrotada en una de les habituals proves de força amb els aliats bavaresos –a qui no sempre aconsegueix dominar. Si resulta que demà els altres socis, els de la UE, s'avenen a les quotes, haurà estat una d'aquelles jugades estratègiques que acaben amb victòria per a la cancellera.
Els canvis de posició no són estranys en Merkel, acostumada a aquesta mena de girs segons el que considera que recomana la conjuntura.
A l'anunci triomfalista del primer ministre bavarès Seehofer es va sumar el del primer ministre hongarès, Viktor Orban, fins ara el rostre més negre enmig del drama del refugiats. Era una mesura “necessària”, afirmava el primer ministre hongarès, a qui, enmig de la crisi, Seehofer havia donat un cert tracte d'amic i fins i tot havia convidat a un minicongrés de la CSU, previst per a les properes setmanes.
Almenys 34 morts en un naufragi a la costa grega
Almenys 34 persones, entre elles 15 menors, van morir ahir davant de la costa de Framakonisi, una petita illa grega. La tragèdia va passar de matinada, quan l'embarcació de fusta va bolcar amb més de 120 refugiats. Els guardacostes grecs van informar que hi ha 68 supervivents, 29 dels quals va aconseguir arribar nedant. Es tem que hi pugui haver més víctimes.
Itàlia vol tancar el centre d'acollida més gran d'Europa
El centre d'acollida per a sol·licitants d'asil (CARA) situat a Mineo, a la ciutat de Catània (Sicília), i considerat un dels més grans d'Europa, podria tancar per les irregularitats en la seva gestió.
Colau i Hidalgo demanen més celeritat als estats
“Dos o tres mesos és massa.” L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es queixava, ahir, que els terminis per acollir refugiats que ha pronosticat l'Estat semblen excessius pel fred i les condicions en què es troben a l'Europa central. Barcelona, París i mitja dotzena més de ciutats europees van fer públic, ahir, un document per reclamar als estats que avui es reuneixen més celeritat en l'operatiu.
