Les derrotes d'Ultramar

Els pri­mers explo­ra­dors van bate­jar com La española el que seria un dels ter­ri­to­ris més sac­se­jats i recon­que­rits de l'època colo­nial. Espa­nya i França van com­par­tir el domini d'aquesta illa a con­veniència durant més de tres-cents anys, i en aquest cas, com en totes les colònies, els suc­ces­sos a la Metròpoli també van mar­car els tem­pos del con­trol reia­lista a la que seria l'actual República Domi­ni­cana.

Pre­ci­sa­ment, l'any 1697 el trac­tat de Ryswik va fer que Espa­nya cedís la part occi­den­tal de l'illa a França; d'on nai­xe­ria l'actual estat d'Haití. Poc després, la tota­li­tat de l'illa ja era de domini francès, però la tira­nia impo­sada a illencs i cri­olls va aca­bar amb la decla­ració d'inde­pendència dels hai­ti­ans i la represa de Santo Domingo per part d'Espa­nya. Tan­ma­teix, la colònia domi­ni­cana patia una greu crisi econòmica i la Metròpoli va ser incapaç de fer-se'n càrrec. Les suc­ces­si­ves inde­pendències a què havia de fer front la corona i les bai­xes mili­tars a la península deter­mi­nen el que es coneix com l'època de la España boba; una acti­tud pas­siva que farà per­dre el con­trol reia­lista a La española.

Després que l'illa fos con­tro­lada per Haití durant dues dècades, una majo­ria domi­ni­cana acaba pro­cla­ment el que sem­blava la inde­pendència defi­ni­tiva, però l'estira-i-arronsa pel poder per­met que un alçament mili­tar torni a dei­xar el país en mans espa­nyo­les, aquest cop, però, només durant qua­tre anys. El 1865, els patri­o­tes domi­ni­cans frus­tren les espe­ran­ces d'Isa­bel II de repren­dre el poder colo­nial i es decla­ren inde­pen­dents de qual­se­vol poder de fora.

A només unes quan­tes milles al nord-est, Cuba repre­sen­tava l'últim escull de dig­ni­tat de la corona espa­nyola. Però el con­trol reia­lista sobre l'lla començaria a veure el seu final al 1895 amb l'alçament inde­pen­den­tista coman­dat per José Martí. A la península, el cen­tra­lisme dels governs de Sagasta i Cánovas del Cas­ti­llo inco­mo­den bas­cos i cata­lans, però també els Cubans, quan en dema­nar més auto­no­mia per la ja reco­ne­guda província d'Ultra­mar, Espa­nya li nega empa­rant-se amb els límits de la Cons­ti­tució.

Cuba va ini­ciar la revolta con­tra els espa­nyols, però la duresa de l'exèrcit reial repri­meix els illencs i en causa nom­bro­ses bai­xes. A Estats Units, els rota­tius s'en fan tal ressò que aca­ben pre­ci­pi­tant el seu país a la guerra. En un acte des­es­pe­rat, el govern de Sagasta envia a finals de 1897 una pro­posta d'auto­no­mia per a Cuba però fa tard, i els EUA ini­cien el des­ple­ga­ment mili­tar a l'illa. El 15 de febrer del 98, la mis­te­ri­osa explosió del cui­ras­sat Maine des­en­ca­dena els enfron­ta­ments finals a l'illa que aca­ba­rien amb la ren­dició final de l'exèrcit espa­nyol.

El pacte a París obliga a cedir les pos­ses­si­ons de Cuba, Puerto Rico, Fili­pi­nes i Guam als Estats Units. Era l'ano­me­nat des­as­tre del 98. Els cubans, però, acon­se­gui­rien des­fer-se del con­trol nord-ame­ricà, i el 1902 el pri­mer pre­si­dent pren­dria pos­sessió a la fla­mant República de Cuba.