Batalla de tics antiquats

Si una cosa s'ha vist només començar la campanya per al 27-S és que la batalla pel vot metropolità és ferotge. L'àrea metropolitana de Barcelona, també dita “cinturó roig” o batejada pel líder de Podem, Pablo Iglesias, com “l'extraradi”, concentra una gran quantitat de vots: més d'un milió (1,7 segons algunes estimacions), descomptant la capital catalana i comptant una zona que va del Maresme a Vilanova i la Geltrú i aplega els límits de Terrassa, Granollers, Rubí i Martorell.

Tal com explica Joan Botella, degà de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, és una zona on les eleccions autonòmiques s'han vist com menys importants i la participació sol ser més baixa que en altres comicis, amb importants bosses d'indecisos. L'independentisme d'esquerres (ERC o CUP) hi ha anat entrant, com es va demostrar en les darreres municipals, i s'ha fet visible a través d'iniciatives com Súmate, que aplega independentistes castellanoparlants. No és trivial que en aquesta campanya Junts pel Sí hagi fet missatges en castellà.

Els partits no independentistes s'han llançat a la caça d'aquest vot, ja sigui per la banda d'identificar-lo geogràficament, genealògicament o per la crida als indecisos. L'endemà mateix de la Diada, el candidat del PP, Xavier García Albiol, va demanar el vot “als veïns de la Meridiana, Santa Coloma, Badalona i Cornellà” perquè aquestes eleccions “sí que són importants”. A Rubí, en un míting d'abans de campanya de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Iglesias va fer unes declaracions polèmiques en què demanava el vot als fills i néts d'andalusos i extremenys. Dies després, en un altre míting a Catalunya, Iglesias es disculparia per “si havia ofès algú”, per bé que ha seguit apel·lant a l'“extraradi”. A Lleida, en el tercer dia de campanya, Miquel Iceta (PSC) va reclamar l'atenció dels indecisos i “de tots aquells que no saben que hi ha eleccions”. I C's, amb Albert Rivera, el candidat per a les espanyoles, present en tots els actes, ha centrat els esforços a l'àrea metropolitana.

És significatiu el desembarcament de polítics espanyols en aquesta campanya, cosa que converteix aquests comicis en el primer round de les generals. També això ha fet que C's, CSQP, el PP i el PSC s'intercanviïn atacs amb una freqüència notable. Una de les coses que més ha sorprès ha estat la simplificació de la realitat sociològica del cinturó roig en alguns d'aquests missatges, més propis dels anys 80 que no pas dels últims anys ni de l'actualitat. “Són zones on es va instal·lar molta immigració de la resta d'Espanya als anys 50 i 60, però que es va aturar a mitjan anys 70”, explica Botella. Per tant, “els seus fills i néts ja han viscut, han estat escolaritzats i han estat exposats als mitjans d'aquí com qualsevol altre català”, assenyala.

El que en un moment determinat era una “diferència cultural i identitària molt marcada”, ara “ja fa molts anys” que no hi és, i la distinció no és ni cultural ni lingüística ni això comporta una adscripció ideològica, aclareix Botella. La diferència que ara es produeix és més sociològica que altra cosa: “són les zones més pobres on les retallades han tingut més impacte”, on hi ha hagut més atur i una “reducció d'esperances i serveis”. En aquest sentit, Botella subratlla que “la feina profundíssima d'entitats, partits o sindicats” en pro de la integració, amb la idea d'“un sol poble”, va fer que en aquell moment no hi hagués una “resistència a la normalització lingüística”. Per tot plegat, l'apel·lació als orígens resulta, en paraules de Botella, “una aposta equivocada”. “Feia molts anys que això no se sentia.” “Per poc que es documentin notaran que és un plantejament que no té abast en la política catalana, perquè no correspon a la realitat; a la pràctica tot és molt més barrejat”, puntualitza.

Els entesos indiquen que una participació que superi el 70% pot afavorir els partits no independentistes. Això, tenint en compte que els independentistes ja es tenen per mobilitzats. És per això que el PP, C's, el PSC o CSQP pensen que poden pescar a l'àrea metropolitana, que en les municipals es va veure com va castigar les retallades del govern de CiU. “En les municipals aquí el vot es va fer molt de classe” i va recollir el descontentament sistèmic, contra la corrupció i la gestió de la crisi (això encaixaria amb una part dels indignats). Saber cap a on es decantarà aquesta àrea metropolitana de què tothom parla i sota quins paràmetres votarà en unes eleccions amb esquemes diferents dels tradicionals i amb una temperatura especialment elevada sembla ara impossible de preveure.