Política

“Rajoy i Mas volen col·leccionar els nos per interès electoral”

“El PP sap ja que només dient no i que s'ha de complir la llei, no resol el problema”

“Si hi ha majoria independentista, acceptarem el veredicte però advertirem que no dóna dret a saltar-se la llei”

“Com que no hi ha sortida unilateral, hi haurà diàleg obligat”

V

ostè reco­neix que l'Espa­nya fede­ral no serà fàcil de fer. Quin és l'obs­ta­cle prin­ci­pal?
El que té qual­se­vol modi­fi­cació de l'estat de coses, i si és pro­funda encara més, perquè és neces­sari fer-ho per con­sens. No seria més difícil que la inde­pendència menys per als que pen­sen que la inde­pendència es pot fer de forma uni­la­te­ral. Alguns pen­sem que la vida és més com­pli­cada. Hau­rem de convèncer molta gent i també ens hau­ran de convèncer d'algu­nes coses. Tam­poc va ser fàcil la nego­ci­ació del 1978.
Quin serà el prin­ci­pal obs­ta­cle?
La dreta espa­nyola no ha estat gaire ama­tent. Tam­poc ho va ser el 78. Pro­ble­mes en tin­drem. Hi ha con­cep­ci­ons d'Espa­nya molt dife­rents. I la con­cepció cen­tra­lista, molt tra­di­ci­o­nal, de matriu molt cas­te­llana, sem­pre tindrà mol­tes difi­cul­tats per enten­dre i accep­tar una visió d'Espa­nya plu­ral, diversa, menys radial, més policèntrica. I depèn com vul­guem pre­ci­sar aspec­tes deli­cats com ara el finançament, també com­por­tarà pro­ble­mes perquè tot­hom pensa “què hi gua­nyo, què hi perdo?; si algú hi gua­nya, què hi perdré jo?”
No és impos­si­ble que Espa­nya reco­ne­gui Cata­lu­nya com a nació?
Menys impos­si­ble que la inde­pendència, però serà difícil. Ho hem d'inten­tar. Aquests dies bus­quem solu­ci­ons poli­ti­co­semànti­ques com el 78 es va bus­car el terme “naci­o­na­li­tats”. Hem escol­tat l'entre­vista a Felipe González en què parla d'iden­ti­tat naci­o­nal. Nació, iden­ti­tat naci­o­nal, rea­li­tat naci­o­nal, comu­ni­tat naci­o­nal, el ven­tall és ampli. Hi ha un requi­sit impres­cin­di­ble: que la Cons­ti­tució reco­ne­gui la sin­gu­la­ri­tat de Cata­lu­nya. A la Decla­ració de Gra­nada de fa dos anys ho vam fer a través del reco­nei­xe­ment dels drets històrics com el País Basc el 78. Però hi pot haver altres fórmu­les. El que seria absurd és enca­llar-se en la forma abans d'obrir el meló.
‘Sin­gu­la­ri­tat' és menys que ‘naci­o­na­li­tat', un terme que ja recull l'actual Cons­ti­tució?
No, perquè sin­gu­la­ri­tat és par­lar de Cata­lu­nya en sin­gu­lar, i la Cons­ti­tució actual no ho fa.
Qui parla més clar, més exten­sa­ment i més a fons d'una Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal és vostè. No hau­ria de ser Pedro Sánchez?
Jo cada dia estic més con­tent del que li sento dir sobre la qüestió. Però la veri­tat és que jo m'he con­ver­tit en un espe­ci­a­lista des de l'any 2005, quan vam començar a par­lar de l'Esta­tut. És lògic perquè nosal­tres hi tenim un gran interès.
Ara, jo sem­pre dic a la gent del PSOE –també a aquells que trobo refrac­ta­ris– “que raros que sou, perquè el PSOE fa con­gres­sos fede­rals, té un comitè fede­ral i la comissió exe­cu­tiva és fede­ral”. Sem­bla que ho haguem inven­tat nosal­tres, quan això és així des de fa molt temps. La idea fede­ral és antiga al PSOE. Les con­cep­ci­ons poden ser dife­rents però la idea que Espa­nya no és un estat uni­forme hi ha estat des dels ini­cis. El que no pot dir el PSOE és que això del fede­ra­lisme ho acaba de sen­tir ara.
El pro­blema no és que la pro­posta hau­ria d'haver sor­git del PSOE?
Des de l'acord de Gra­nada del 2013 això ja no és pro­blema perquè hi hem escrit el que volem. Però també he de dir que par­lem de gent dife­rent. Ens hem de posar d'acord amb pobles dife­rents i interes­sos dife­rents.
En el míting de Santa Coloma de Gra­me­net van estre­nar una gran ban­dera espa­nyola, un fet inèdit. Ho tor­na­ran a fer?
No en tinc ni idea, perquè anem deci­dint sobre la marxa perquè els mítings no
siguin tots iguals. En aquest cas, el sen­tit era fer un zoom enorme sobre l'escut d'Espa­nya. Que el con­junt dels espa­nyols vegin que la plu­ra­li­tat d'iden­ti­tats està ins­crita a l'escut, i els cata­lans, que
hi ha una Espa­nya pos­si­ble que reco­ne­gui Cata­lu­nya de manera natu­ral. És l'únic símbol fede­ral que tenim. Quan la gent es bara­lla per les ban­de­res, no veu l'escut.
Sem­bla fet elec­to­ral­ment per com­pe­tir amb el sen­ti­ment espa­nyol que explo­ten Ciu­ta­dans i el PP.
Si algú creu que gua­nyes o perds un sol vot per ense­nyar un dia una ban­dera, té un cri­teri bas­tant pobre del que la ciu­ta­da­nia té al cap en el moment de votar. No és veri­tat.
La nos­tra diferència amb Ciu­ta­dans i el PP és que ells no ofe­rei­xen cap solució i nosal­tres sí. La meva bata­lla política amb ells és que se situen a la dreta i al cen­tre­dreta i no ofe­rei­xen una solució al pro­blema. El PP està en l'arrel del pro­blema i difícil­ment pot ser part de la solució. No accep­ten que dient només no, no se solu­ci­ona el pro­blema. Ells ja saben que la solució no és aquesta, però els interessa exhi­bir una posició tan­cada tant en les cata­la­nes com en les gene­rals. Això també els passa a alguns dels que defen­sen la inde­pendència. Saben que l'única solució serà a través d'una nego­ci­ació que no saps mai on acaba. En una nego­ci­ació el que tot­hom sap és que ningú traurà el que vol exac­ta­ment.
Va sor­pren­dre ofe­rint-se per pre­si­dir un govern d'àmplia base amb el PP, Ciu­ta­dans, Unió...
Jo no vaig par­lar del PP, no vaig par­lar de cap par­tit. Puc fer una broma? És més sor­pre­nent que qui vol ser pre­si­dent no encapçali la llista que no pas que ho vul­gui ser un que encapçala la llista.
Hi ha dues pos­si­bi­li­tats. Els inde­pen­den­tis­tes tenen majo­ria i gover­nen. No sé què faran en el govern perquè ja ens han dit que durarà divuit mesos, però en fi... Si no hi ha majo­ria inde­pen­den­tista, s'haurà d'esta­blir un acord dife­rent. Suposo que els inde­pen­den­tis­tes reco­nei­xe­ran que no tenen suport sufi­ci­ent, i que no dei­xa­ran de voler tre­ba­llar pels cata­lans i per millo­rar el seu auto­go­vern i el finançament. Ales­ho­res hau­rem de par­lar tots, i a mi m'agra­da­ria fer un govern molt ampli. Vaig ser poc precís però molt clar: del cen­tre cap a l'esquerra amb auto­no­mis­tes i fede­ra­lis­tes. Els que vul­guin. També és veri­tat que, en un par­la­ment on els par­tits comp­ta­ran una mica menys perquè hi ha par­tits d'escu­de­lla bar­re­jada, ja veu­rem amb qui.
La part de cen­tre a l'esquerra inclou Ciu­ta­dans i Unió?
Això ho hau­ran de dir ells. A mi em sap molt greu quan algú des d'un altre par­tit em diu “tu ets així i aixà”. Jo el que faré és par­lar amb tot­hom si els inde­pen­den­tis­tes no tenen majo­ria. Suposo que accep­ta­ran que hem de bus­car altres camins. En això hi podria haver punts de coin­cidència amb tots aquells que ho vul­guin. Qui seran, no ho sé. Par­la­rem amb Lluís Llach, amb tot­hom, a veure què es pot fer, perquè Junts pel Sí no és una for­mació política.
Hi ha qui diu que, si no hi ha majo­ria, estem con­dem­nats a unes elec­ci­ons de seguida. Cata­lu­nya no es pot con­ver­tir en una roda que només fa elec­ci­ons i no avança en res. Ja por­tem una tra­jectòria molt dis­cu­ti­ble. El pre­si­dent Mas va avançar les elec­ci­ons el 2012. Les ha avançat ara i se'ns diu que la pro­pera legis­la­tura només durarà divuit mesos. Així no es cons­tru­eix un país. Així es mareja el per­so­nal.
Si hi ha majo­ria inde­pen­den­tista, vostès què faran?
Fer d'opo­sició, accep­tar el vere­dicte dels cata­lans, adver­tir que un té dret a des­ple­gar el pro­grama quan governa però no a sal­tar-se la lega­li­tat, i a tre­ba­llar al Par­la­ment. Nosal­tres amb el govern actual hem arri­bat a acords com ara en la reforma de la llei de la FP o en pro­jec­tes con­tro­ver­tits com ara Bar­ce­lona World, en el qual no estan d'acord els senyors Raül Romeva i Germà Bel, que van a la mateixa can­di­da­tura. Se'm fa difícil quan penso que faran un govern junts, però, en fi, ja es veurà.
Ciu­ta­dans i el PP han dit que impe­di­ran legal­ment qual­se­vol pas cap a la inde­pendència. El PSC es veurà con­dem­nat a for­mar el bloc del no.
Qui ha de fer com­plir les lleis no són
els par­tits sinó les ins­ti­tu­ci­ons i els governs. Això de fer de cro­ats no és el nos­tre estil. Nosal­tres som con­tra­ris a la política de fronts. Nosal­tres tenim una volun­tat
de trans­ver­sa­li­tat cata­la­nista que no
per­drem.
El govern espa­nyol ofe­rirà diàleg o pro­posta després de les gene­rals?
Si és un govern soci­a­lista obrirà el debat sobre la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. Si no, no m'atre­veixo a dir-ho. El PP ja ha dit que ells no ini­ci­a­ran cap procés de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. Només diuen que hi par­ti­ci­pa­ran si s'ini­cia. Jo crec que la clau és que el PP no tin­gui majo­ria abso­luta. Si això passa, crec que és ine­vi­ta­ble que s'obri el procés de reforma perquè el PSOE ho vol, Podem parla de procés cons­ti­tu­ent i Ciu­ta­dans està obert a una reforma. El PP sap ja que només dient que no i que s'ha de com­plir la llei, no resol el pro­blema. En algun moment mourà peça –abans de les elec­ci­ons, impos­si­ble–. Per això una de les crítiques meves a Mas. Per què no va voler espe­rar el canvi d'esce­nari a Espa­nya? Jo tinc la sos­pita que el que es vol és col·lec­ci­o­nar nos i sumar argu­ments cap a la inde­pendència sense ser capaç de nego­ciar ni resol­dre cap pro­blema perquè això li va bé elec­to­ral­ment.
Creu que Mas busca seure en una taula amb tota la força de l'inde­pen­den­tisme?
No ho sé. Voler un procés i estar dis­po­sat a por­tar-lo fins al final no impe­deix que, de pas­sada, puguis fer altres coses que et facin variar d'objec­tius i full de ruta. Jo el que dic és que no hi ha sor­tida uni­la­te­ral al pro­blema. I si hi és, té uns cos­tos astronòmics que ningú, rao­na­ble­ment, voldrà pagar. Aquests dies estem deba­tent gai­rebé la llei de la gra­ve­tat. Si surts d'Espa­nya sense acord, que­des fora de la UE. En un debat, Germà Bel reco­nei­xia que, segu­ra­ment, pas­saríem a la situ­ació dels països de l'EFTA com ara Suïssa i Noru­ega. Un esce­nari així pot por­tar ines­ta­bi­li­tat finan­cera perquè el diner és poruc i perquè els bancs no poden per­dre la super­visió del Banc Cen­tral Euro­peu ni vint-i-qua­tre hores. Per això crec que hi haurà un esce­nari de diàleg obli­gat.
Mas no ha tan­cat mai la porta que l'Estat faci una pro­posta.
La vida no va així. Si vols alguna cosa, l'has de dema­nar i rei­vin­di­car. L'acti­tud de “ja m'ho expli­ca­ran” no resoldrà el pro­blema, com hem vist. Això el que garan­teix és que segui­rem al dia de la mar­mota durant molt de temps. Hi ha d'haver una acti­tud pro­ac­tiva per ambdós cos­tats. Tot­hom diu que no es nega al diàleg i ja fa que estem així cinc anys: “Jo vull dia­lo­gar però no parlo de res.” La nego­ci­ació necessària­ment s'ha de forçar. No crec que aquest pro­blema el pugui resol­dre gent can­sada ni que hi hagi dre­cera.

L'Espanya federal és ell

En la cloenda, divendres, de la convenció federalista, Iceta va desplegar tots els aspectes de la reforma federal que impulsa el PSC en una intervenció llarga i sense papers, tal com raja, davant de catedràtics d'universitat, exlíders del PSOE i el PSC i ex-primers ministres i expresidents del Parlament Europeu. Va ser entusiàsticament aplaudit. Un repte que no ha afrontat cap dels actuals líders del PSOE perquè, probablement, no podrien. Iceta no és només el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat sinó el líder federalista del PSC i del PSOE. Diu que s'ha convertit en un expert per convicció des d'abans del 2005 i per experiència amb la negociació de l'Estatut des d'aquell any. Nascut a Barcelona el 1960, amb divuit anys militava en el socialisme. Va integrar-se a
l'executiva del PSC el 1984 i no en va sortir fins al 2011. Però tres anys després li pregaven que agafés les regnes d'un partit en caiguda lliure. No havia estat mai primer secretari però va començar de regidor a Cornellà amb Montilla d'alcalde, va assessorar Serra com a vicepresident espanyol, va ser negociador del Pacte del Tinell i ponent i negociador de l'Estatut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.