BENET SALELLAS
NÚMERO 1 DE LA CUP A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA
“La gent d'esquerres està cridada a votar la CUP”
“Estem obligats a ser independentistes perquè és l'única opció real de canvi”
“És molt difícil que nosaltres donem suport a un govern on Artur Mas sigui president”
La gent d'esquerres s'ha de sentir còmoda en la nostra proposta sense cap problema de si un se sent català, espanyol, argentí...
Serem generosos en tot el que siguin passos endavant en
el procés d'alliberament nacional
el procés d'alliberament nacional
Benet Salellas (Girona, 1977), advocat que ha portat, entre d'altres, el cas dels encausats per la crema de fotos del rei, el del desallotjament del bloc de Salt i el cas Dixan, és el cap de llista de la CUP a les comarques gironines. L'entrevistem al costat del gat xinès que la CUP ha adoptat en el seu vídeo de campanya i just després d'un debat entre tots els candidats gironins del 27-S, on ha fet una crida a votar la seva candidatura.
El vot a la CUP és el vot a...
Narcís Comadira deia l'altre dia que el vot de la CUP era el vot del futur i de l'esperança. Nosaltres tenim clar que la república catalana ha de servir sobretot per canviar les coses de forma radical, d'arrel, i pensem, a més a més, que és l'única manera. No és una qüestió estètica ni discrecional que puguem dir si som o no independentistes; estem obligats a ser independentistes perquè és l'única opció real de canvi. Perquè esperar que l'Estat espanyol, amb tota la seva estructura heretada del franquisme i amb tots els seus pactes tipus article 155 de la Constitució, amb la troica i amb el deute... amb aquest mecanisme és absolutament impossible fer un canvi.
Segons els resultats del 27-S, veuen alguna manera d'implicar el projecte de Catalunya Sí que es Pot a la CUP?
El nostre projecte és clarament d'esquerres, amb propostes molt concretes, moltes de les quals provenen dels mateixos moviments socials de base. Per tant, la gent d'esquerres s'ha de veure reflectida en les propostes que nosaltres fem; però, al mateix temps, és un vot independentista que, per nosaltres, vol dir que és un vot de democràcia, perquè pensem que hi ha un conflicte democràtic amb l'Estat espanyol. La gent d'esquerres s'ha de sentir absolutament còmoda en la nostra proposta sense cap problema de si un se sent català, espanyol, argentí, catalanoargentí, marroquinocatalà... Totes les fórmules hi caben i la CUP és clarament explícita en aquesta obertura. Volem acompanyar la sobirania nacional de sobiranies d'altres àmbits: econòmic, energètic, del propi cos... La gent d'esquerres està cridada a votar la CUP en el plebiscit que tenim el 27-S perquè som l'única opció d'esquerres que hi va dient sí.
Hi ha qui diu que tenen un discurs massa tebi vers Junts pel Sí.
Qui ho digui no ha estat als actes polítics que hem fet arreu del territori. No és veritat. David Fernàndez ho va deixar molt clar amb aquell lema que nosaltres tenim mà estesa per l'alliberament nacional i puny tancat contra les retallades. Hem sigut absolutament clars en la qüestió de la corrupció, en les retallades, en les privatitzacions... i ningú ens pot dir que hem sigut tebis amb el neoliberalisme.
Quines condicions posaran en cas d'haver de negociar amb Junts pel Sí?
Posarem sobre la taula el nostre pla de xoc, que pensem que és imprescindible, que pràcticament té un cost zero i que per tant no pot excusar-se en partides pressupostàries. Té a veure amb blindar els serveis públics, aturar les privatitzacions, generar un parc públic d'habitatges amb els cent mil pisos buits que la banca té a Catalunya, començar els processos de nacionalització de l'energia i de l'aigua i iniciar un procés de modificació de la tributació per tal que aquesta gravi especialment capital i patrimoni. Volem que els rics, aquells que més tenen, paguin més, i volem modificar el sistema de tributació en aquest sentit. Aquest pla pot ser molt útil per aturar les conseqüències de la crisi en una part molt important de la població. Aquesta és la nostra proposta per a la formació de govern.
A vegades se'ls acusa de ser maximalistes.
El que tenim molt clar és que anem al Parlament no a fer autisme polític sinó a participar de la política en el sentit ampli. Serem generosos en tot el que siguin passos endavant en el procés d'alliberament nacional i per constituir un govern provisional de la república catalana. Serem generosos perquè ho hem sigut sempre i ho continuarem sent, i que ningú dubti que en tot el que sigui per constituir un govern provisional de la república ens posarem d'acord. Ara, si del que estem parlant és d'altres coses, com ara tornar a constituir un govern autonòmic, amb això difícilment ens hi trobaran. Volem que aquesta república catalana comenci amb bon peu i això vol dir ser una república al servei de la majoria de la gent que viu a aquest país. I això implica adoptar mesures d'aquest pla de xoc. Voldrà dir això que Artur Mas no serà president d'aquest govern? Ja t'ho dic jo abans no m'ho preguntis... Doncs és molt difícil que nosaltres donem suport a un govern on Artur Mas sigui president. Ell representa bona part de l'autonomisme i és el clar exemple de les polítiques de retallades i de la implantació del neoliberalisme a Catalunya i, per tant, una cosa que volem començar, nova i que volem fer tan bé per canviar la situació, doncs probablement necessitarà una altra persona al capdavant.
I la declaració unilateral d'independència?
Sí, el que passa és que la DUI és el nostre full de ruta. Haurem de veure en aquest sentit quina és la correlació de forces a partir del 27 de setembre. Nosaltres el que proposem és menys solemnitat, menys declaracions solemnes com proposa el full de ruta de Junts pel Sí i un pas endavant de ruptura amb l'Estat que significa la declaració d'independència perquè, per poder fer qualsevol cosa pel que fa a política internacional, fins i tot, el que significa la negociació d'actius i passius amb l'Estat, hem de ser independents, perquè si no estem prolongant l'autonomisme i estem prolongant el processisme, i tenim ganes d'acabar d'una vegada amb això, començar a discutir sobre quin model de país volem i deixar de discutir sobre el procés.
Què passa amb la relació amb Europa?
Sempre diem que no ens agrada la Unió Europea que tenim, no ens agraden les polítiques que fan, com la política agrària comuna, que ha provocat un abandonament del món rural a Catalunya; no ens agrada el sistema de subvencions que es genera amb les polítiques d'ocupació; no ens agraden les retallades que ens imposen des d'aquesta Europa de Merkel i som dels que creiem que l'euro va ser un mecanisme gegant de creació de pobres i que, en aquest país, i això la gent ho sap, l'euro no ens va donar poder adquisitiu sinó que ens en va treure. A partir d'aquí, el que volem és que aquesta república catalana sobirana sigui major d'edat i decideixi per ella sola quina relació vol tenir amb Europa. Si és d'igual a igual i nosaltres pensem que ha de ser un tema que s'ha de poder discutir i treballar molt bé perquè a Europa, a l'Europa geogràfica, diguem-ne, hi ha països, com Noruega i Suïssa, que no estan a la UE i no passa res, no s'ha enfonsat res.
Des de quan té vincles amb la CUP?
A finals del 2006 i principis del 2007 vivia a Sant Celoni, i allà hi havia una CUP molt organitzada i, sobretot, un espai molt unitari de gent del poble amb sensibilitats del poble i independentista. Quan vaig tornar a Girona em vaig implicar llavors amb la CUP de Girona. I, a vegades, això també em serveix per recordar –i ara semblen coses absurdes–, però quan recuperem debats que teníem el 2006 i el 2007, la primera vegada que la CUP es va presentar a les eleccions municipals es debatia si ho havia de fer amb estelada o sense, perquè en aquell moment el discurs independentista que nosaltres fèiem era molt outsider. Per coherència, vam anar des del primer dia amb l'estelada i això ho dic perquè en alguns debats hi ha gent que em qüestiona l'independentisme de la CUP i nosaltres tenim un compromís d'independència amb el país des de molt abans que alguns que ara pretenen encapçalar el moviment. Aquest país no cap en una sola llista, és molt divers i en qualsevol cas hem arribat on hem arribat perquè hi ha molta gent que fa molts anys que pica pedra. I això és important deixar-ho clar.
Personalment, què li ha suposat ser rival de Lluís Llach, de qui sempre ha estat seguidor?
[Riu i entre rialles contesta...] És que tinc l'esperança que en Lluís Llach, quan sigui diputat, es passi al grup de la CUP.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.