Política

Un món local sobirà

Els alcaldes s'inclinen, als esmorzars d'Alcaldes.eu, per la construcció d'un nou estat català per davant de la dependència de Madrid

Es queixen de l'ofec econòmic i de la retallada de competències que han suportat els últims anys

Sobi­rans o depen­dents? Aquest és el lema sota el qual ahir es va cele­brar un nou esmor­zar d'Alcal­des.eu –amb la col·labo­ració d'El Punt Avui– per deba­tre el paper que tenen els ajun­ta­ments i el muni­ci­pa­lisme en el procés català. La con­clusió de les inter­ven­ci­ons dels ponents és que a l'Estat espa­nyol ja no hi ha res a fer, amb una política econòmica que ha bui­dat les arques tant de la Gene­ra­li­tat com del món local i que ha reper­cu­tit en els ser­veis que per­ce­ben els ciu­ta­dans. Per tant, la solució unànime ahir era pre­pa­rar les estruc­tu­res d'un nou estat català.

L'única veu dis­cre­pant en aquesta posició va venir de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va rei­vin­di­car el paper de les ciu­tats i dels muni­ci­pis com les estruc­tu­res més esta­bles i amb més futur que les matei­xes naci­ons o els estats. Segons el bat­lle llei­datà, crear un estat inde­pen­dent no té perquè supo­sar una nova visió del muni­ci­pa­lisme. “Si es cons­tru­eix des de les visi­ons que hem tin­gut els dar­rers anys, no puc ser massa opti­mista”, va dir, i va esmen­tar la polèmica llei del món local esta­tal però també la política que, segons ell, ha prac­ti­cat la Gene­ra­li­tat en el sen­tit de reduir els recur­sos i les com­petències dels con­sis­to­ris. Ros, però, es va que­dar sol defen­sant aquesta tesi.

La posició de la resta dels ponents, però, era unànime. Car­les Puig­de­mont, alcalde de Girona i pre­si­dent de l'AMI, recor­dava que els ajun­ta­ments tenen l'obli­gació de ser sem­pre al cos­tat dels seus veïns. En aquest sen­tit, va recor­dar que quan el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va sus­pen­dre el decret de pobresa energètica de la Gene­ra­li­tat, el món local va ser qui va reac­ci­o­nar en favor dels ciu­ta­dans. “I què passa quan els teus veïns arri­ben a la con­clusió que la relació amb l'Estat no fun­ci­ona i no fun­ci­o­narà i que no ens entén ni ens entendrà?”, va con­cloure Puig­de­mont per expli­car la posició favo­ra­ble a la inde­pendència. I és que les quei­xes per les polítiques esta­tals amb relació al món local van ser una cons­tant. Des de la reta­llada de recur­sos fins a la reti­rada d'impos­tos com el d'acti­vi­tats econòmiques (IAE) que després no s'ha com­pen­sat com s'havia promès, o el fet que s'hagin d'anar assu­mint com­petències sense que això vagi acom­pa­nyat de més recur­sos fis­cals. “Espa­nya sem­pre ens ha dina­mi­tat l'eco­no­mia i la cul­tura. Podem ser bons veïns, però cadascú al seu estat”, hi va afe­gir l'alcalde de Guis­sona, Xavier Casòliva. Una afir­mació sos­tin­guda també pel bat­lle de Cal­des de Mont­bui: “En la revolta democràtica, els ajun­ta­ments hem estat al cos­tat dels drets bàsics uni­ver­sals: auto­de­ter­mi­nació i dig­ni­tat”, va asse­gu­rar Jordi Solé.

A l'esmor­zar també hi van ser per­so­na­li­tats com ara el jutge San­ti­ago Vidal, el pre­si­dent de l'ANC, Jordi Sànchez, i l'exal­calde de Bar­ce­lona Xavier Trias, entre molts altres.

Arriba un moment que cansa que els ajuntaments siguem sempre els dolents
Xavier Casòliva
alcalde de guissona
Els ajuntaments tenim un paper molt important en la construcció del nou estat català
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE L'AMI
Els ajuntaments som els primers que rebem la realitat. Estem escanyats i ens fan anar com volen
Dionís Guiteras
alcalde de moià
Em defineixo a favor del sí perquè la complicitat amb altres administracions no ha estat possible
Albert Batalla
alcalde de la seu d'urgell
Ara estem dins d'una gàbia, estem encotillats. L'Estat ens ha tallat finançament i és qui més gasta
Miquel Buch
president de l'acm
Els partidaris del sí el que volem són eines per poder viure millor, perquè l'ofec és evident
Meritxell Borràs
CONSELLERA DE GOVERNACIÓ
Les ciutats i pobles han de tenir més pes, independentment de la relació entre Catalunya i Espanya
Àngel Ros
Alcalde de lleida
Quan la Generalitat està ofegada per l'Estat, representa molts diners per al nostre municipi
David Mascort
alcalde de vilablareix
Em sumo a les queixes que tenim una cotilla, però és que a més tenim dret a ser independents
Jordi Solé
alcalde de caldes de montbui

El debat sobre si s'han de comptar vots o escons

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va apel·lar al caràcter plebiscitari de les eleccions que se celebren diumenge, tot i que formalment estan convocades com uns comicis autonòmics. Borràs va assegurar que fins i tot els que neguen aquesta naturalesa a les eleccions han acabat entenent que ho són i per això han llançat tota mena d'atacs contra Catalunya i els seus líders. “Molts hem fet un pas en considerar que ja n'hi ha prou d'un estat que ens va a la contra i que és millor crear-ne un de nou”, va mantenir la consellera, que hi va afegir que del que es tracta el 27-S no és només d'escollir qui governa Catalunya, sinó “com ens governa”. Aquest escenari plebiscitari és el que va portar el catedràtic Joaquim Ferrer a plantejar un dels debats que més repetidament s'han sentit durant aquesta campanya electoral: els resultats de les eleccions s'han de llegir en escons o en vots, per determinar si els partidaris de la independència han guanyat? Ferrer va recordar que aquesta lectura ja es podria haver plantejat amb motiu de les eleccions municipals del mes de maig passat, però que hi va haver un acord polític tàcit perquè no fos així. No obstant això, tampoc es va estar de posar en relleu que l'actitud de l'Estat espanyol no és la mateixa que l'anglès amb Escòcia, i que allà estava regulat el percentatge que caldria. A partir d'aquí, va fer un reconeixement: encara que el 100% de la població es decantés a favor d'un estat independent i es guanyés tant en escons com en nombre de vots, el resultat no tindria valor jurídic per a l'Estat. En canvi, des del punt de vista de la legitimitat democràtica i política, va insistir, com més gent participi i es pronunciï, més claredat hi haurà. Ferrer també va apostar per un canvi en el marc constitucional perquè, segons va reconèixer, l'actual no funciona.

Borràs va recordar que la llei electoral és la que és, i que els vots dels ciutadans de Barcelona tampoc valen el mateix del que poden valdre a llocs com Sòria, per exemple. “És important decidir qui ens governa, però també com ens governa. Però abans hem de decidir abans que sí, que ens volem governar a nosaltres mateixos”, va tancar la responsable del Departament de Governació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia