El sobiranisme es fa fort a Barcelona i s'imposa a nou dels seus deu districtes
Ciutadans es catapulta com a segona força i guanya en un feu d'esquerres com Nou Barris
La CUP obté millors resultats a la capital que a la resta del país i el PP s'enfonsa
Amb un percentatge de vots lleugerament inferior –poc més de 2 punts– respecte a la mitjana que va obtenir a la resta del Principat, la coalició Junts pel Sí va ser ahir la força més votada a la ciutat de Barcelona. Des del punt de vista territorial, aquesta victòria es va concretar en nou dels deu districtes de la capital –com, de fet, ja va passar el 2012– i va ser especialment folgada en quatre feus tradicionals dels partits nacionalistes com són l'Eixample (44,6%), Gràcia (46,2%), les Corts (42,7%) i Sarrià-Sant Gervasi (43,7%).
Ciutadans va protagonitzar una de les sotragades del mapa electoral local. En els comicis de novembre del 2012, la formació encapçalada aleshores per Albert Rivera va ocupar el sisè lloc al conjunt de l'urbs. Ara s'han propulsat fins al segon, capitalitzant la mobilització més gran del vot unionista, i que s'ha traduït en un augment notable de la participació. I sobre això, una dada extreta del detall, però que no és en absolut menor: C's ha guanyat només en un districte, però un d'especialment singular i amb importants dèficits estructurals com és Nou Barris. Un baluard històric del PSC, que en les passades municipals va ser fonamental en la victòria d'Ada Colau, i que ara ha protagonitzat un viratge electoral dràstic.
El PSC, tercer
Els socialistes són tercers i sempre podran recórrer al tòpic que aguanten la patacada, i més veient com els van anar els últims comicis locals. Tot i això, però, en general reculen posicions en territoris considerats propicis com puguin ser Sant Andreu, Sant Martí o Horta-Guinardó.
Qui sí que ha experimentat un clar repunt a l'alça és la CUP, fins al punt d'assolir un resultat més profitós a la capital –han quedat quarts–, que el que han obtingut a la resta de Catalunya –sisens–. A Gràcia, com ja es podia més o menys intuir d'antuvi, és on l'esquerra independentista ha obtingut uns resultats especialment bons, ja que ha quedat segona. També és significatiu el seu tercer lloc a l'Eixample, el districte més poblat de Barcelona i que és absolutament estratègic en cada elecció, sigui del caràcter que sigui.
Per a Catalunya Sí que es Pot el vot metropolità, i més específicament el de Barcelona, era essencial. Al final, però, han punxat, i per a la reflexió interna quedarà fins a quin punt hi pot haver influït el fet que Ada Colau no els hagi prestat el suport actiu en campanya que Podem o ICV anhelaven. Han quedat cinquens.
El PP és el gran derrotat. La seva caiguda és estrepitosa d'est a oest a la ciutat, fins i tot en punts on solien tenir un cert suport com ara Nou Barris. A Sarrià-Sant Gervasi, on es concentra el vot benestant de Barcelona, és on només aguanten el tipus. I d'aquella manera. I, sense deixar aquest districte, una última xifra que pot tenir la categoria d'anècdota. Però és il·lustrativa: és l'únic indret on Unió ha aconseguit uns resultats dignes, amb un 7,3% dels sufragis.
