Política

Es miri com es miri

Les candidatures independentistes haurien assolit igualment la majoria absoluta diumenge encara que el pes dels vots no es ponderés per territoris, segons la llei D'Hondt

En l'escenari de política-ficció que Junts pel Sí i la CUP haguessin anat en una mateixa llista, haurien guanyat dos diputats

Si s'hi hagués afegit Unió, haurien arribat a 75

Junts pel Síquedarà en
62 escons, ja que no és possible que el vot exterior n'hi pugui fer guanyar cap

Tot i que van negar sem­pre que el 27-S fos ple­bis­ci­tari, els par­tits uni­o­nis­tes no van parar de quei­xar-se en cam­pa­nya, fins i tot encara ho feien ahir, que el sis­tema elec­to­ral apli­ca­ble diu­menge no garan­tia que el vot de tots els ter­ri­to­ris valgués igual, i supo­sava una dis­torsió –per cert, tal com pas­sarà al desem­bre, i encara ampli­fi­cat, en les elec­ci­ons esta­tals en la com­pa­ració entre províncies al con­junt d'Espa­nya–. Fins i tot lamen­ta­ven, per exem­ple, que per obte­nir un escó a Bar­ce­lona calien el tri­ple de vots que a Lleida, gràcies a un sis­tema –espa­nyol, ja que des del 1980 no s'ha acon­se­guit con­sen­suar una llei elec­to­ral cata­lana– que pon­dera cri­te­ris de repre­sen­ta­ti­vi­tat pobla­ci­o­nal i ter­ri­to­rial. I, cer­ta­ment, diu­menge va tor­nar a pas­sar així: men­tre que per asso­lir un escó a la demar­cació més gran van cal­dre uns 36.000 vots, a la més petita n'hi va haver prou amb uns 12.000, res­pecte als 19.000 de Tar­ra­gona i els 18.000 de Girona.

Ara bé, fent els càlculs en l'hipotètic cas que Cata­lu­nya es con­si­derés cir­cums­cripció única, i per tant tots els vots val­gues­sin exac­ta­ment el mateix a tot arreu, amb l'apli­cació de la llei D'Hondt, l'inde­pen­den­tisme hau­ria man­tin­gut la majo­ria, encara que fos per la mínima (vegeu gràfic). Junts pel Sí, en con­cret, hau­ria bai­xat cinc escons, de 62 a 57, que hau­rien anat a parar al PSC (2); Cata­lu­nya Sí que es Pot, el PP i la CUP n'hau­rien gua­nyat un, men­tre que C's hau­ria con­ser­vat els 25 que va asso­lir. Amb això, les dues opci­ons inde­pen­den­tis­tes hau­rien sumat igual­ment els 68 dipu­tats que deter­mi­nen la majo­ria abso­luta par­la­mentària.

I amb la can­di­da­tura unitària?

Un altre gran debat ante­rior a les elec­ci­ons va ser sobre la manera com l'inde­pen­den­tisme havia de concórrer al 27-S. Al final, la fórmula pac­tada va ser la de dues llis­tes: Junts pel Sí –que reu­nia CDC, ERC i els res­pec­tius satèl·lits Demòcra­tes de Cata­lu­nya i Movi­ment d'Esquer­res, a més d'un reguit­zell d'inde­pen­dents– i la CUP, que es va des­mar­car de la pos­si­bi­li­tat d'agru­par-se. En aquest cas, fets ara els números i assu­mint l'esce­nari de política-ficció que hagués asso­lit exac­ta­ment els matei­xos vots que la suma, la sim­ple apli­cació del càlcul matemàtic, que sol afa­vo­rir per defi­nició les can­di­da­tu­res més vota­des, hau­ria ator­gat dos escons més a l'inde­pen­den­tisme. L'un hau­ria cai­gut a Bar­ce­lona, on l'hau­rien pres al PP. L'altre, a Girona, on hau­ria dei­xat Cata­lu­nya Sí que es Pot sense l'únic dipu­tat obtin­gut.

Anant encara una mica més enllà, si el supòsit fos que CiU no s'hagués divor­ciat, i per tant Unió, que ara ha que­dat com a força extra­par­la­mentària, s'hagués incor­po­rat a la llista con­junta Junts pel Sí, la suma dels seus vots hau­ria apor­tat també dos escons més a la can­di­da­tura, també gua­nyats a Bar­ce­lona i a Girona, al PP i a Cata­lu­nya Sí que es Pot, res­pec­ti­va­ment. Por­tant la hipòtesi a l'extrem, si es con­si­derés aquesta mateixa can­di­da­tura única tant amb Unió com amb la CUP a dins, i sem­pre comp­tant que hau­rien rebut els matei­xos vots que el 27-S per sepa­rat, hau­ria asso­lit encara un altre dipu­tat: hau­ria arri­bat als 75. En con­cret, el que hau­rien pres a C's a la demar­cació de Bar­ce­lona.

No balla cap dipu­tat

Durant la nit elec­to­ral, i encara ahir al matí, es va fer córrer que, en apli­cació de la llei D'Hondt, Junts pel Sí havia que­dat molt a prop d'obte­nir un 63è dipu­tat, en dis­puta amb altres par­tits, un dipu­tat que podia asso­lir arran del recompte del vot exte­rior. Un cop fet públic l'escru­tini al 100%, ahir al mig­dia, la pos­si­bi­li­tat va que­dar del tot des­car­tada (vegeu gràfic). En con­cret, Junts pel Sí neces­si­ta­ria uns 4.500 vots més que Cata­lu­nya Sí que es Pot a Girona, on no s'arri­barà a aquesta xifra de vot exte­rior. Si fa o no fa el mateix passa a Bar­ce­lona, on Junts pel Sí reque­ri­ria gai­rebé 16.000 vots més que el PP. De fet, la can­di­da­tura inde­pen­den­tista fins i tot esta­ria més a prop de per­dre escons a Tar­ra­gona i Lleida, en bene­fici del PP i Cata­lu­nya Sí que es Pot, res­pec­ti­va­ment, si bé l'opció està des­car­tada per la mateixa raó: no arri­barà prou vot exte­rior que faci pos­si­ble matemàtica­ment el tomb.

130.000 vots ‘perduts'
Entre ahir i demà s'acabaran de rebre els vots de l'exterior, abans de l'escrutini oficial i definitiu. El fet que només 21.394 catalans completessin el tràmit per demanar el vot (demà es veurà quants arriben a temps) fa que s'hagin multiplicat les queixes, ja que sol ser un vot força sobiranista. De fet, si s'hagués mantingut a fora l'alta participació de diumenge (un 77,44%, que baixarà just per l'‘abstenció' exterior), dels 195.533 inscrits al cens, n'haurien hagut de votar uns 151.420. Com a mínim s'hauran ‘perdut', doncs, 130.000 vots.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.