“Les grans línies polítiques no les decidirem sols”

Bé, molt saludable. Que una llista guanyi per tercera vegada seguida no havia passat mai a Premià de Mar. És una satisfacció personal i d'equip.

Perquè en aquell moment no vam trobar alternatives aritmètiques que sumessin i que volguessin estar en el govern. Estic convençut que hi ha acords que potser es troben al llarg del camí. De fet, fa quatre anys vam començar en minoria i vam pactar amb el PSC un any després. Hi ha possibilitats que puguem trobar un acord estable. Que no el trobem? Doncs continuarem treballant igual.

Sí. El que ens uneix amb el grup municipal del PSC és el servei a la població de Premià de Mar. Avui això ens ha funcionat. El que ens uneix és el servei als premianencs.

N'hi ha una que és clara i rotunda, que és atendre els que més pateixen i que el municipi no s'aturi. Però n'hi ha una altra, que és l'elaboració del pla d'actuació municipal (PAM) d'una manera participada i consensuada. Per tant, les grans línies polítiques d'aquests quatre anys, no les decidirem sols, sinó conjuntament, també amb la ciutadania.

D'entrada, una gran solució a un problema endèmic de fa més de vint anys. La part administrativa i burocràtica pública està resolta de fa anys. Ara falta que la part privada faci la inversió que ha de fer. Sembla que ara, després d'haver invertit una sèrie de diners i recursos, és possible que aquest projecte vegi la llum. El port de Premià ha de ser la bombolla d'oxigen d'oci dels premianencs. Hem de tenir un espai en el qual es pugui conjugar el sector del comerç, el sector de la restauració o l'oci nocturn. A Premià de Mar molts joves, o no tan joves, quan volen anar a fer una copa han de marxar fora del municipi. De fet, això és el que tenen alguns pobles de l'entorn que nosaltres no tenim.

Qualsevol cosa que passi impacta sobre el comerç tradicional. En el cas que vingui alguna àrea comercial, que no serà grossa, sinó mitjana, i que tampoc està garantit que vingui, hem de comptar quin impacte tenen aquest tipus de superfícies que són a Vilassar de Mar, al Masnou, a Teià, a Premià de Dalt o a Vilassar de Dalt. Premià de Mar està envoltat d'àrees comercials. Amb tot això què passarà? Que la gent que fins ara anava a comprar a Cabrera o al Masnou deixarà d'anar a comprar allà per fer-ho a Premià de Mar? És possible, però tot és bastant complicat. Segurament hi ha molts premianencs que ara mateix tenen una superfície comercial més a prop de casa seva que no pas la que es pugui obrir al port.

En vista del que ha passat, com tot segurament hi ha coses que podries millorar. Però hauria pogut millorar per part de tothom. Per part del govern, però també per d'altres agents, en el qual hi ha la mateixa oposició, que a vegades no ha acabat d'explicar les coses tal com eren. En projectes com aquest de tant abast, crec que hem de ser molt sincers, molt transparents i explicar la realitat als ciutadans, i no anar a buscar a vegades que pateixi segons quin sector de la població.

Arran de la sentència judicial, estem tornant enrere. Complint-la estem deixant de fer que la zona sigui el que volia que fos l'Ajuntament i torna a ser una àrea industrial. Estem en aquest punt.

Això és el que ens ha invalidat un jutge. L'Ajuntament d'aleshores va decidir que Can Sanpere passés a ser del poble a cost zero, però ara això té un cost aproximat d'uns 6 milions d'euros. Aleshores preguntem si la població està d'acord amb això, i surt el sí d'una manera aclaparadora. Ara el que farà l'Ajuntament és iniciar un procés de compra/expropiació per seguir la voluntat del poble.

No.

És interessant que un municipi com Premià de Mar, el cinquè amb més densitat de Catalunya i que té tot el terme pràcticament construït, faci que les grans decisions que queden per prendre siguin participades per la ciutadania. Com a mínim que tinguin coneixement de les possibilitats que hi ha i que hi digui la seva. Davant d'aquests reptes urbanístics que es presenten al poble, el govern actual veu amb bons ulls tenir un procés de participació ciutadana.

Tot el que puguem dins de les nostres possibilitats. La nostra festa major conté una dosi molt gran d'implicació ciutadana i hi ha moltes propostes sobre la taula. Ha de ser una festa grossa, perquè és una cosa que ha posat Premià de Mar al mapa.

Jo sóc optimista de mena. Crec que algun dia acabarà sent una via cívica. Ara bé, han de passar moltes coses. L'N-II acabarà sent una via interurbana de connexió entre els municipis i no una carretera d'alta densitat tal com és ara.

D'entrada, que la C-32 sigui gratuïta per als maresmencs, com a mínim. Aleshores s'ha d'entendre que la via de comunicació per marxar més enllà de tres o quatre pobles i la més ràpida sigui aquesta autopista gratuïta per als maresmencs. Crec que això s'haurà d'acabar completant algun dia i, tot i que serà més llarg, que també canviï la via de tren. Llavors serà quan canviarà la fesomia del Maresme. L'N-II, l'hem de treure per seguretat, però també per l'impacte mediambiental i visual.