“Les grans línies polítiques no les decidirem sols”

Bé, molt salu­da­ble. Que una llista gua­nyi per ter­cera vegada seguida no havia pas­sat mai a Premià de Mar. És una satis­facció per­so­nal i d'equip.

Perquè en aquell moment no vam tro­bar alter­na­ti­ves aritmètiques que sumes­sin i que vol­gues­sin estar en el govern. Estic con­vençut que hi ha acords que pot­ser es tro­ben al llarg del camí. De fet, fa qua­tre anys vam començar en mino­ria i vam pac­tar amb el PSC un any després. Hi ha pos­si­bi­li­tats que puguem tro­bar un acord esta­ble. Que no el tro­bem? Doncs con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant igual.

Sí. El que ens uneix amb el grup muni­ci­pal del PSC és el ser­vei a la població de Premià de Mar. Avui això ens ha fun­ci­o­nat. El que ens uneix és el ser­vei als pre­mi­a­nencs.

N'hi ha una que és clara i rotunda, que és aten­dre els que més patei­xen i que el muni­cipi no s'aturi. Però n'hi ha una altra, que és l'ela­bo­ració del pla d'actu­ació muni­ci­pal (PAM) d'una manera par­ti­ci­pada i con­sen­su­ada. Per tant, les grans línies polítiques d'aquests qua­tre anys, no les deci­di­rem sols, sinó con­jun­ta­ment, també amb la ciu­ta­da­nia.

D'entrada, una gran solució a un pro­blema endèmic de fa més de vint anys. La part admi­nis­tra­tiva i burocràtica pública està resolta de fa anys. Ara falta que la part pri­vada faci la inversió que ha de fer. Sem­bla que ara, després d'haver inver­tit una sèrie de diners i recur­sos, és pos­si­ble que aquest pro­jecte vegi la llum. El port de Premià ha de ser la bom­bo­lla d'oxi­gen d'oci dels pre­mi­a­nencs. Hem de tenir un espai en el qual es pugui con­ju­gar el sec­tor del comerç, el sec­tor de la res­tau­ració o l'oci noc­turn. A Premià de Mar molts joves, o no tan joves, quan volen anar a fer una copa han de mar­xar fora del muni­cipi. De fet, això és el que tenen alguns pobles de l'entorn que nosal­tres no tenim.

Qual­se­vol cosa que passi impacta sobre el comerç tra­di­ci­o­nal. En el cas que vin­gui alguna àrea comer­cial, que no serà grossa, sinó mit­jana, i que tam­poc està garan­tit que vin­gui, hem de comp­tar quin impacte tenen aquest tipus de superfícies que són a Vilas­sar de Mar, al Mas­nou, a Teià, a Premià de Dalt o a Vilas­sar de Dalt. Premià de Mar està envol­tat d'àrees comer­ci­als. Amb tot això què pas­sarà? Que la gent que fins ara anava a com­prar a Cabrera o al Mas­nou dei­xarà d'anar a com­prar allà per fer-ho a Premià de Mar? És pos­si­ble, però tot és bas­tant com­pli­cat. Segu­ra­ment hi ha molts pre­mi­a­nencs que ara mateix tenen una superfície comer­cial més a prop de casa seva que no pas la que es pugui obrir al port.

En vista del que ha pas­sat, com tot segu­ra­ment hi ha coses que podries millo­rar. Però hau­ria pogut millo­rar per part de tot­hom. Per part del govern, però també per d'altres agents, en el qual hi ha la mateixa opo­sició, que a vega­des no ha aca­bat d'expli­car les coses tal com eren. En pro­jec­tes com aquest de tant abast, crec que hem de ser molt sin­cers, molt trans­pa­rents i expli­car la rea­li­tat als ciu­ta­dans, i no anar a bus­car a vega­des que pateixi segons quin sec­tor de la població.

Arran de la sentència judi­cial, estem tor­nant enrere. Com­plint-la estem dei­xant de fer que la zona sigui el que volia que fos l'Ajun­ta­ment i torna a ser una àrea indus­trial. Estem en aquest punt.

Això és el que ens ha inva­li­dat un jutge. L'Ajun­ta­ment d'ales­ho­res va deci­dir que Can San­pere passés a ser del poble a cost zero, però ara això té un cost apro­xi­mat d'uns 6 mili­ons d'euros. Ales­ho­res pre­gun­tem si la població està d'acord amb això, i surt el sí d'una manera acla­pa­ra­dora. Ara el que farà l'Ajun­ta­ment és ini­ciar un procés de com­pra/expro­pi­ació per seguir la volun­tat del poble.

No.

És interes­sant que un muni­cipi com Premià de Mar, el cinquè amb més den­si­tat de Cata­lu­nya i que té tot el terme pràcti­ca­ment cons­truït, faci que les grans deci­si­ons que que­den per pren­dre siguin par­ti­ci­pa­des per la ciu­ta­da­nia. Com a mínim que tin­guin conei­xe­ment de les pos­si­bi­li­tats que hi ha i que hi digui la seva. Davant d'aquests rep­tes urbanístics que es pre­sen­ten al poble, el govern actual veu amb bons ulls tenir un procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana.

Tot el que puguem dins de les nos­tres pos­si­bi­li­tats. La nos­tra festa major conté una dosi molt gran d'impli­cació ciu­ta­dana i hi ha mol­tes pro­pos­tes sobre la taula. Ha de ser una festa grossa, perquè és una cosa que ha posat Premià de Mar al mapa.

Jo sóc opti­mista de mena. Crec que algun dia aca­barà sent una via cívica. Ara bé, han de pas­sar mol­tes coses. L'N-II aca­barà sent una via interur­bana de con­nexió entre els muni­ci­pis i no una car­re­tera d'alta den­si­tat tal com és ara.

D'entrada, que la C-32 sigui gratuïta per als mares­mencs, com a mínim. Ales­ho­res s'ha d'enten­dre que la via de comu­ni­cació per mar­xar més enllà de tres o qua­tre pobles i la més ràpida sigui aquesta auto­pista gratuïta per als mares­mencs. Crec que això s'haurà d'aca­bar com­ple­tant algun dia i, tot i que serà més llarg, que també canviï la via de tren. Lla­vors serà quan can­viarà la feso­mia del Maresme. L'N-II, l'hem de treure per segu­re­tat, però també per l'impacte medi­am­bi­en­tal i visual.