Puig inicia el canvi des de la proximitat i la reivindicació
Ofegat per la greu situació financera de la Generalitat, el president valencià prioritza la política de gestos
L'exigència d'un nou sistema de finançament es converteix en l'eix del nou executiu
“La nit del 24 de maig de 2015 esclatà una gran alegria popular en places i carrers al llarg de la geografia valenciana. L'obscur període, llarguíssim, semblava que finalment es cloïa. Es tancaven finalment cinc legislatures consecutives del govern del PP.” La descripció correspon al pròleg del llibre Societat anònima. Els valencians, els diners i la política, escrit pel mateix autor, el sociòleg Vicent Flor. Des d'aquella nit històrica han passat quatre mesos i més de cent dies des de la conformació del nou govern de coalició entre el PSPV-PSOE del president Ximo Puig i Compromís, de la vicepresidenta Mónica Oltra, amb el suport condicionat de Podem al compliment del denominat Acord del Botànic.
El decurs del temps, però, no ha desdibuixat la il·lusió que va covar en la majoria dels valencians que van votar per posar fi a un cicle –sobretot a l'última legislatura– en què el País Valencià va passar de situar-se “en el mapa mundial” a ser la riota i la vergonya pròpia i aliena. L'herència que han deixat els populars és molt feixuga: infrafinançament, balafiament, factures als calaixos, manca d'inversions, endeutament galopant, col·lectius vetats i desatesos, fragmentació social... la llista és quasi interminable, sobretot quan la caixa està buida, tal com ha anat comprovat el nou Consell. Davant d'aquesta crua realitat, Puig i Oltra, conscients de la frustració que pot generar no poder respondre a tantes esperances dipositades, han hagut de recórrer a l'única política possible: la dels gestos.
Així, es va poder veure el vessant més humà dels nous gestors valencians, quan van obrir les portes del Palau de la Generalitat a l'Associació de Víctimes de l'Accident del Metro de València i van atendre la seua petició –reiterada durant nou anys consecutius– perquè es reobrira la comissió parlamentària sobre la tragèdia. Aquesta proposta va inaugurar el període de sessions de les Corts i des de fa unes setmanes la comissió ja està treballant.
Des d'aquella primera i simbòlica trobada, el Palau ha estat obert a col·lectius en altres temps vetats pels populars, com ara Escola Valenciana, ACPV o els músics en valencià, una representació dels quals, encapçalada per Miquel Gil i Capella de Ministrers, han actuat aquests dies al pati gòtic amb motiu de la Diada, que hui, 9 d'Octubre, celebrem els valencians. En l'última setmana milers de valencians han visitat amb alegria i il·lusió aquesta joia arquitectònica i vuit palaus més tancats durant dècades a la ciutadania. “Per fi podem accedir als centres de decisió; els lladres ja no estan a la cova”, es comentava a les llargues cues.
Canvi de prioritats
Són gestos que palesen una altra manera d'entendre la relació amb els ciutadans, però que també han estat acompanyats d'algunes mesures econòmiques que indiquen un canvi de prioritats. Així, el conseller d'Educació, Vicent Marzà –fortament criticat per la seua opinió favorable al procés sobiranista de Catalunya–, ha estat l'encarregat d'anunciar la semigratuïtat dels llibres de text, l'augment de les ajudes per al menjador i el transport escolar i la posada en marxa d'un pla pilot per a l'ensenyament als xiquets de dos anys.
També la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives va aconseguir saldar el deute amb els dependents, pagant-los tots el retards que hi havia fins al juliol. Així mateix, s'ha tornat la sanitat gratuïta als immigrants irregulars i el mateix president va prioritzar l'ajuda als refugiats sirians amb un projecte amb dotació econòmica i un vaixell de Baleària que ha estat rebutjat pel govern espanyol.
I és ací on Ximo Puig ha trobat l'obstacle principal al seu programa electoral. Mariano Rajoy no sols ha tancat l'aixeta –està pendent l'enviament d'un FLA des de juliol–, sinó que els ministre d'Hisenda adverteix que el País Valencià haurà de complir amb el dèficit i, a més, pagar la multa que ha imposat Brussel·les per haver amagat el dèficit durant els governs de Francisco Camps. A tot això cal afegir-hi que el president espanyol no ha atés en quatre mesos la petició de Puig per reunir-se, ni tan sols quan el cap de setmana passat va visitar València en un acte del partit.
Això no obstant, és en aquesta qüestió on Puig ha aconseguit una fita històrica: que les Corts Valencianes aproven per unanimitat una proposició que insta el govern espanyol a millorar el finançament, les inversions, i a reconèixer el deute històric del País Valencià. Un front polític a què s'han unit empresaris, sindicats i universitats i societat civil. L'objectiu ara és traslladar aquesta reclamació a la societat perquè siga un clam general i unànime. “Eixir de la invisibilitat i convertir-nos en un problema per a Espanya”, ha expressat Puig.
A aquesta invisibilitat també hi contribueix la falta de mitjans propis. La gran promesa electoral de l'actual govern no ha estat complida en la data que es va marcar: aquest 9 d'Octubre per segon any consecutiu els valencians continuem sense RTVV.