El primer 27-S

El 27-S es van cele­brar les elec­ci­ons cata­la­nes, però no es va triar una data qual­se­vol. Com el mateix pre­si­dent Mas recor­dava, aquell mateix dia de fa un any va sig­nar el decret que havia de per­me­tre cele­brar el 9-N, la con­sulta d'auto­de­ter­mi­nació que el poble català inten­tava cele­brar des de feia anys. El Palau de la Gene­ra­li­tat era l'esce­nari triat per a un acte al qual van assis­tir els dife­rents repre­sen­tants polítics que dona­ven suport a la con­sulta. Dos dies després, però, el dia 29, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal adme­tia el recurs pre­sen­tat pel govern espa­nyol i que­dava sus­pesa la votació i la llei de con­sul­tes que l'empa­rava. El govern català va trans­for­mar la con­sulta en un procés de par­ti­ci­pació, urnes de cartró i col·legis elec­to­rals oberts. El govern de Mari­ano Rajoy, però, va tor­nar a recórrer con­tra el nou 9-N davant el TC, la qual cosa va pro­vo­car-ne, de nou, la sus­pensió automàtica. La Gene­ra­li­tat va dema­nar quins ele­ments res­ta­ven sus­pe­sos, res­posta que no va arri­bar al govern. El 9-N, 2.344.828 per­so­nes introduïen una pape­reta en una urna de cartró. El 80,9% dels votants dona­ven suport a la inde­pendència mar­cant les case­lles del sí i sí.

El 20 de desem­bre, la fis­ca­lia pre­sen­tava una que­re­lla con­tra Mas, Rigau i Ortega per qua­tre delic­tes. Abans, però, els fis­cals cata­lans havien des­car­tat l'existència de delicte. De seguida, el TSJC va adme­tre a tràmit la que­re­lla i el 29 de setem­bre, només dos dies després del segon 27-S, dia de les elec­ci­ons, i d'acord amb els tràmits judi­ci­als, els magis­trats cita­ven a decla­rar com a impu­tats Mas, Ortega i Rigau. I dilluns, més.