Política

Complien el mandat del Parlament

Ortega i Rigau declaren al TSJC que van actuar per acord de la cambra i van deixar el 9-N en mans de voluntaris

No responen als fiscals pel seu canvi de parer jurídic

Rebu­des amb el suport de la ciu­ta­da­nia, que cri­dava “inde­pendència” davant del Palau de Justícia, i acom­pa­nya­des de la majo­ria de mem­bres del govern i d'altres for­ma­ci­ons, la con­se­llera d'Ense­nya­ment en fun­ci­ons, Irene Rigau, i l'exvi­ce­pre­si­denta del govern Joana Ortega van decla­rar, amb segu­re­tat, ahir com a impu­ta­des per un delicte de deso­bediència al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) per haver orga­nit­zat el procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N el 2014.

El suport edu­cat i cívic dels ciu­ta­dans, de forma inu­sual, va ser cri­ti­cat ahir amb duresa per part de la sala de govern del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) en un comu­ni­cat. Aquest avís del poder judi­cial català pot pro­vo­car una con­cen­tració més mas­siva encara de la que ja s'espera demà dijous per la com­pa­rei­xença com a impu­tat del pre­si­dent Artur Mas.

Dei­xant els ges­tos polítics de banda, el tracte rebut per Rigau i Ortega per part del magis­trat ins­truc­tor del TSJC, Joan Manel Abril, i dels fis­cals del cas, Emi­lio Sánchez Ulled i Fran­cisco Bañeres, va ser “exqui­sit”, segons l'advo­cat de la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Jordi Pina. L'advo­cat Miquel Roca, amic de Rigau, va encar­re­gar la seva defensa als socis de des­patx i ahir també va ser en les decla­ra­ci­ons. Qui no va aparèixer ahir pel TSJC va ser el líder d'Unió, Antoni Duran i Lleida, del qual es va anun­ciar que aju­dava en la defensa d'Ortega.

L'inter­ro­ga­tori de Rigau i Ortega va durar poc més d'una hora cadas­cuna. I és que les dues inte­grants del govern i Mas havien acor­dat de no res­pon­dre les pre­gun­tes de la fis­ca­lia pel seu “canvi de cri­teri”. Rigau va expres­sar que “no li cabia al cap”, com la fis­ca­lia Supe­rior de Cata­lu­nya va fer un acu­rat informe en què no veia que el govern català hagués comès cap delicte i dos dies després, forçada per la Fis­ca­lia Gene­ral de l'Estat, pre­sentés una que­re­lla con­tra ells, acu­sant-los de tres delic­tes. “És la que­re­lla del pont aeri”, va bate­jar ahir Rafael Entrena, advo­cat i pare­lla de Joana Ortega.

Petició d'arxi­va­ment

Tam­poc van voler res­pon­dre a les pre­gun­tes de les sis acu­sa­ci­ons popu­lars, aglu­ti­na­des en la veu del lle­trat de Manos Lim­pias. Les dues defen­ses també van usar els matei­xos argu­ments jurídics. Rigau i Ortega van expo­sar que seguien “el man­dat del Par­la­ment de Cata­lu­nya” i que “l'objec­tiu era donar res­posta a la volun­tat del poble català d'expres­sar-se lliu­ra­ment sobre el seu futur col·lec­tiu”, va mani­fes­tar ahir la lla­vors vice­pre­si­denta del govern al jutge ins­truc­tor.

Tant Ortega com Rigau van fer unes mani­fes­ta­ci­ons sobre el que van viure i què van rea­lit­zar com a res­pon­sa­bles del govern català els dies pre­vis a la con­sulta del 9-N, abans de ser inter­ro­ga­des pel magis­trat Abril. Amb­dues també van mani­fes­tar que “no havien desobeït el Cons­ti­tu­ci­o­nal” ni “n'era cons­ci­ent”, en parau­les de Joana Ortega. Van coin­ci­dir a afir­mar que “es van parar màqui­nes al setem­bre”, segons Irene Rigau, quan el Cons­ti­tu­ci­o­nal va sus­pen­dre el pri­mer intent de mun­tar un referèndum.

Van afe­gir que des dels seus càrrecs van dur a terme les acci­ons acor­da­des per mun­tar no pas el referèndum ni la con­sulta anul·lats pel TC sinó “un procés par­ti­ci­pa­tiu que dei­xava la seva gestió i exe­cució en mans dels més de 42.00 volun­ta­ris ”, va expli­car Ortega.

Els vídeos, diven­dres

La con­se­llera Rigau va expo­sar al magis­trat “les pres­si­ons” que rebia el govern per part d'altres per orga­nit­zar la con­sulta, mal­grat les ordres del TC, men­tre tenien “el menys­preu del govern espa­nyol”, que va arri­bar a qua­li­fi­car de boti­far­rada la con­sulta.

En aquest sen­tit, Ortega va insis­tir que el govern espa­nyol “no va voler pac­tar els ter­mes d'aquest acte democràtic, però tam­poc la va atu­rar quan tenia ins­tru­ments per fer-ho”.

Un cop declari el pre­si­dent Mas demà, les defen­ses dels tres impu­tats sol·lici­ta­ran al magis­trat del TSJC l'arxiu de la que­re­lla con­tra ells en man­te­nir que no han comès cap fet delic­tiu. “La política no ha de con­duir-se pels tri­bu­nals del penal, sinó a través del diàleg i la nego­ci­ació”, va afir­mar Ortega.

Diven­dres es pre­veu que el TSJC entre­garà a les parts els enre­gis­tra­ments de les decla­ra­ci­ons. Les defen­ses de Mas, Ortega i Rigau, que pre­ve­uen la fil­tració dels vídeos, ja han dema­nat que no es pixeli la seva cara, com es fa amb els tes­ti­mo­nis per man­te­nir el seu ano­ni­mat, perquè en aquest cas —asse­gu­ren— no tenen res a ama­gar.

LES XIFRES

1
hora d'interrogatori
al TSJC va protagonitzar la consellera d'Ensenyament i també l'exvicepresidenta.
100
preguntes de la defensa
tenia preparades Rafael Entrena, advocat d'Ortega. No li va caldre fer-les, va dir.

El fiscal afirma que “ si s'escau” interrogarà al judici

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va complir la recomanació de la seva superior, la fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, que acompanyés els dos fiscals de la querella del 9-N en els interrogatoris als tres polítics imputats per posar les urnes.

La seva presència no va animar ni destorbar l'interrogatori perquè la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega van usar el seu dret a no contestar les preguntes dels fiscals perquè els sobtava el seus canvis de criteri jurídic. Els nou fiscals que integren la fiscalia de Catalunya van fer un informe curós en què exposaven que no veien que el govern de Mas hagués comès cap delicte. Romero de Tejada, que també va consultar algun jutge de Barcelona, ho va subscriure, però des de Madrid li van imposar una querella, que va signar.

Davant la negativa de les imputades, el jutge va oferir al fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled —el més matiner en arribar al Palau de Justícia i en autobús— si volia fer constar les preguntes de l'interrogatori a l'acta, com es fa habitualment. Sanchez Ulled, nomenat per Madrigal per reactivar la querella, va declinar l'oferta i va assegurar que “si s'escau faria les preguntes en el judici”. Una possibilitat ara incerta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia