De doble significació

El 15 d'octu­bre del 1940, cap a dos quarts de set del matí, al fos­sar de Santa Eulàlia del cas­tell de Montjuïc, el pre­si­dent Lluís Com­panys era afu­se­llat. Mirant a la cara de l'esca­mot de sol­dats d'infan­te­ria, els va dir: “Per Cata­lu­nya!” El pre­si­dent havia estat assas­si­nat. Una com­me­mo­ració que aquest any asqui­ria una doble rellevància. D'una banda, els 75 anys de l'afu­se­lla­ment. De l'altra, la coin­cidència (bus­cada o no) amb la data en què l'actual pre­si­dent, Artur Mas, era citat a decla­rar per haver posat les urnes el 9-N. Per això la presència de Mas en els actes adqui­ria una rellevància espe­cial enguany. Un Mas que arri­bava seriós al cemen­tiri de Montjuïc i que anava per feina. Només li van acon­se­guir robar una ria­lla les con­se­lle­res Neus Munté i Merit­xell Borràs men­tre esta­ven espe­rant per fer l'ofrena. Un acte sen­zill en el qual va estar acom­pa­nyat pel govern, però en el qual, per un moment, va fer la sen­sació que es con­te­nia l'emoció. En aca­bat, sense fer cap mena de decla­ració, va mar­xar en un cotxe en el qual també va pujar la pre­si­denta del Par­la­ment, Núria de Gis­pert. No eren ni les nou del matí i una hora després tenia la cita als jut­jats. Prèvia­ment ja havia visi­tat el fos­sar de Santa Eulàlia.

El cemen­tiri de Montjuïc va ser a pri­mera hora del matí una cor­rua de per­so­na­li­tats del món polític. Des d'una dele­gació de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona lide­rada per l'alcal­dessa, Ada Colau, fins a repre­sen­tants de la mesa del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Una repre­sen­tació, aquesta dar­rera, que tenia un absent: el secre­tari segon, Santi Rodríguez, del PP. La resta de par­tits hi van anar pas­sant gai­rebé tots: des de Cata­lu­nya Sí que es Pot fins al PSC o ERC. Una de les anècdo­tes la van pro­ta­go­nit­zar els soci­a­lis­tes. Quan eren davant la tomba de l'expre­si­dent, un home guar­nit amb una bar­re­tina i amb una trom­peta a la mà es va diri­gir figu­ra­ti­va­ment a Com­panys per dema­nar-li que faci que els polítics “ens escol­tin”. En veure de què anava la cosa, els soci­a­lis­tes van enfi­lar cap al monu­ment als immo­lats per la lli­ber­tat de Cata­lu­nya.

Hi va haver un moment que eren tants els par­tits que espe­ra­ven el torn per fer les ofre­nes flo­rals que havien de fer cua. La majo­ria dels líders dels prin­ci­pals par­tits tenien al pen­sa­ment els dos pre­si­dents en les seves decla­ra­ci­ons. El que està enter­rat a Montjuïc i el que havia d'anar al jut­jat poc després. Dues cir­cumstàncies que Oriol Jun­que­ras va lli­gar: “Ara hi ha la millor opor­tu­ni­tat de la història per fer la Cata­lu­nya que Com­panys va som­niar.”