Homenatge al president Lluís Companys al Tarròs
Jordi Ciuraneta presideix l'acte de commemoració del 75è aniversari de l'afusellament
Destaca la coincidència de la data amb la declaració ahir del president Mas per la imputació pel 9-N
Unes cent cinquanta persones van participar ahir a la tarda en l'acte institucional d'homenatge al president Lluís Companys, amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament, al seu poble natal, al Tarròs, a Tornabous (Urgell). El conseller d'Agricultura en funcions, Jordi Ciuraneta, va ser la màxima autoritat del govern que va presidir l'acte, en què, com és habitual, es va fer una ofrena floral al monument, i enguany també es va inaugurar l'altra estàtua de Companys que ha cedit un artista argentí al Centre d'Interpretació President Lluís Companys. En l'acte també hi van ser presents el delegat territorial del govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, entre altres autoritats.
Jordi Ciuraneta va començar la seva intervenció constatant que “les coincidències, les causalitats, han fet que avui succeeixin dues coses: que es commemori el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys i que l'actual president, Artur Mas, acudeixi a declarar imputat per quatre delictes per haver posat les urnes al carrer, delictes pels quals el poden arribar a empresonar, i que l'han situat més en la presumpció de culpabilitat que en la d'innocència”. Ciuraneta va declarar que si els actes han coincidit de manera conscient “ens demostra que aquí la separació de poders continua sent una fal·làcia, i si és casualitat, és una mostra més de la ignorància cap a la història, la falta de reconeixement de la diversitat de l'Estat i la falta de voluntat d'entendre, comprendre i parlar amb nosaltres”.
Companys, 75 anys després
Ciuraneta va destacar que 75 anys més tard del seu afusellament, la figura de Companys continua en l'imaginari deixant atònits “tots els demòcrates amb majúscula”, no només perquè és l'únic president d'una democràcia europea assassinat durant la Segona Guerra Mundial, sinó també perquè l'únic intent de revisió històrica de Companys està en mans de la justícia internacional, de la jutgessa argentina María Servini. En aquest sentit, el conseller va destacar que “encara cap dirigent espanyol no ha demanat perdó per aquest crim de guerra”.