“Les eleccions espanyoles ens fan por; l'acord, millor abans”

O més i tot. Volem ser decisius, però no només en clau aritmètica. El que defensem és que sempre que la CUP entra a l'escena política passen coses, capgirem el tauler de joc i plantegem altres maneres de fer política. Ser decisius, per nosaltres, és això. I tenim un especial interès que sigui així perquè ja fa anys que l'esquerra independentista treballa per provocar un moviment de ruptura en la relació amb l'Estat i perquè la secessió sigui possible, i ara estem en aquest moment.

Es fan uns relats que s'allunyen bastant de la realitat i no sabem en què es basen. Crec que l'espai polític que representem no ofereix cap element que pugui fer pensar que defugim responsabilitat; al contrari. Sí que crec, en canvi, que a algú l'incomoden aquests resultats i que Junts pel Sí estaria millor sense dependre de ningú. Per tant, potser és millor reconèixer que ells estarien més còmodes en un altre escenari que no pas atribuir a la CUP una falta de maduresa, perquè no hi ha fonament.

En un esquema parlamentari clàssic o de formació d'un govern autonòmic ordinari, ho puc entendre. Però en el moment actual, no. No ens disposem a fer un govern clàssic, ni a distribuir conselleries ni a fer un pressupost anual; entenem que la responsabilitat no implica entrar al govern. La CUP assumeix responsabilitats en el moment en què obrim converses amb Junts pel Sí i posem damunt la taula qüestions transcendentals com la ruptura amb l'Estat espanyol, el procés constituent i un pla de xoc amb mesures d'emergència social. Estem parlant de fixar un punt de ruptura amb l'Estat que faci que el procés entri en una fase d'irreversibilitat i, també, d'obtenir més recursos per a mesures socials. Tot això és d'una altíssima responsabilitat.

No sé si hi haurà un moment
en què ens demanin entrar al govern. Sí que sé, però, que des de la CUP, amb la força que té i amb el seu full de ruta, ens vam comprometre a forçar canvis, a ser una garantia per al procés i a empènyer perquè passin coses, i això és tan responsable com entrar a governar.

Com a prèvia, he de dir que amb Junts pel Sí tenim el compromís compartit de respectar el ritme de les converses i que, amb l'objectiu de treballar a favor d'un acord, ens hem compromès a no fer anuncis paral·lels. Per tant, no entraré a concretar les mesures ni les propostes, però no volem que s'entengui com una debilitat o una falta de garanties per tirar-les endavant, sinó com una necessitat per treballar un bon acord. És cert que la caixa està intervinguda i que només recaptem un 15% de la capacitat tributària del conjunt del país. I és evident que amb això no s'articulen polítiques, però també plantegem noves maneres d'obtenir recursos, nous paràmetres en fiscalitat i també el tema del deute.

No tant l'incompliment, sinó que volem obrir una reflexió a l'entorn de la conveniència de continuar prioritzant el pagament dels interessos i del deute.

Estem en fase inicial. Ja coneixem CDC i ERC, però ara estem en un context polític nou i Junts pel Sí és una força nova amb un plantejament clar cap a la independència i amb una proposta de caminar cap a la justícia social. Tot just ara comencem a posar temes damunt la taula.

Sí, estem treballant en un calendari. I tant de bo hi hagi un acord abans del 20-D, o la setmana que ve, però som conscients de la transcendència de la qüestió i no és fàcil articular un document amb plenes garanties de compliment. Ens donarem el temps que calgui. I si és abans del 20-D, perfecte. De fet, millor, perquè a nosaltres les eleccions espanyoles ens fan por, ja que depenent dels resultats algú pot esperar una oferta de pacte des de dalt.

Les volem iniciar, però també tenim la sensació que algunes forces polítiques prioritzen ara les eleccions espanyoles, i fan i desfan en funció del 20-D.

Ni n'hem parlat. Sempre hem dit que si desconnectàvem ho fèiem de veritat i també és cert que encara no s'ha tractat la qüestió en els òrgans corresponents. Nosaltres no ens regim pels criteris que, entenc, poden tenir altres partits, perquè ni hem de pagar deutes, ni hem de recol·locar gent ni pensem en els diners que deixaríem d'ingressar. La decisió la prendrem únicament des del pla més estricte d'idoneïtat política.

L'última informació que vaig llegir sobre això assenyalava que el futur diputat Josep Manel Busqueta se situava en l'ala tova del partit i que intentava treballar per la investidura de Mas. Llegir allò era com sentir un acudit i suposo que forma part dels mecanismes de pressió. Nosaltres hem fet tres reunions del consell polític i hi ha hagut una coincidència gairebé absoluta. La pressió té uns efectes, sí, però arriba en diversos sentits. I, més enllà de la coherència que intentem practicar, hi ha tota una explicació que acompanya la decisió de no investir Mas. I repetim: no és una obsessió personal, sinó que pensem que no és la millor persona per presidir el nou govern i, de moment, no hi ha elements que ens facin canviar d'arguments. Està en política des de l'any 1987, se l'identifica amb el pujolisme i ha dirigit el govern de les retallades i de les privatitzacions, i això res ho farà canviar. Tant és així que el 27-S va dibuixar un bloc important pel sí, però que cal continuar ampliant.

Pensem que podem sumar més gent si en la capçalera no tenim ningú implicat en retallades ni privatitzacions. És una qüestió objectiva: hem de demostrar que iniciem una nova etapa amb ganes de no repetir determinades apostes o concepcions polítiques, i la corrupció ha de desaparèixer.

Nosaltres no estem plantejant que la direcció estigui en mans de militants ocupes o d'anticapitalistes. Pensem que cal un perfil que aglutini majories, nítid, sense motxilles. No som aquí per satisfer anhels personals ni espais polítics, sinó per construir una república. I estem actuant amb generositat, perquè no posem el nostre programa damunt la taula, sinó qüestions assumibles per un espai transversal com Junts pel Sí. Demanem el que fem nosaltres.

Tot i que en polítiques municipals hi podem tenir diferències, sabem que en la construcció d'una república BComú és la nostra gent, és la gent que defensa els serveis públics, que ve de la militància de base, que ha aturat els desnonaments... Són els advocats dels ocupes del cinema Princesa, els professors universitaris que es preocupen per una universitat de qualitat per a tothom... Catalunya Sí que es Pot també són aliats i, en el procés constituent, ens hi podem trobar, tot i que no compartim l'anàlisi d'un referèndum pactat. El que volem veure és una foto com la de dimarts passat a la plaça Sant Jaume: des de Jordi Sànchez fins a Lluís Rabell, Ada Colau i Oriol Junqueras. Aquesta és la foto que hem de generar. Aquesta gent ha retallat? No. Ha privatitzat? No. Té les mans netes? Sí.

Sí. Ja sé que van signar un pacte de governabilitat amb CiU i també que hi van quedar atrapats amb un cert xantatge de Mas i de CDC. Però això s'ha d'acabar.

Quan veig el senyor Roca com a advocat defensor, no veig algú identificat amb el procés. Nosaltres som els insubmisos, els que ens vam negar a fer la mili perquè no reconeixíem ni l'exèrcit ni l'Estat i vam anar a la presó. Jurídicament, el 9-N no té interès, però sí que era interessant dir obertament i de cara que desobeíem. És evident que el TC no volia consulta i n'hi va haver, amb limitacions i amb moltes consideracions a fer, però hi havia un Estat que no volia urnes i dos milions de persones hi vam posar una papereta; per tant, ens hauria agradat que les declaracions fossin en aquesta línia i que haguessin dit: “Sí senyor, vam desobeir i ens sentim orgullosos d'haver-ho fet i ho tornaríem a fer.” És el que hauríem fet nosaltres.